Aigües de Barcelona reforça el punt de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí

Dins del context d'emergència per la sequera, la companyia ha dut a terme una actuació per dotar el sistema d'una major resiliència i robustesa

Aigües de Barcelona ha dut a terme una actuació per reforçar el punt de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí | ACN Aigües de Barcelona ha dut a terme una actuació per reforçar el punt de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí | ACN

Aigües de Barcelona ha dut a terme una actuació per reforçar el punt de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí. En ple context d’emergència per la sequera, la companyia ha dut a terme una actuació per dotar el sistema d'una major resiliència i robustesa amb l’objectiu de garantir l’aprofitament de tota l’aigua disponible amb la màxima qualitat. L’acte d’inauguració d’aquesta obra ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i Ciril Rozman, vicepresident d’Aigües de Barcelona. 

Des de principis de 2023 s’estan impulsant 1.500 litres d'aigua per segon des de l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) del Baix Llobregat aigües amunt del riu fins a un punt, situat a l’assut de Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei, on s’afegeix al cabal en condició d’aigua prepotable. Vuit quilòmetres curs avall, aquesta aigua arriba al punt de captació de la planta potabilitzadora (ETAP) de Sant Joan Despí, on l’aigua torna a entrar en el procés de tractament i potabilització per enviar-la posteriorment a la xarxa de distribució amb total garantia.

L’aigua d’origen superficial del riu Llobregat captada actualment a la planta té una composició que fa més complex el seu tractament, ja que cada cop hi ha menys cabal d’aigua al riu i a més, part d’aquest cabal prové del procés de regeneració d’aigua residual. En aquesta situació, l’aigua superficial requereix un tractament més robust, com la ultrafiltració i l’osmosi inversa, per poder ser potabilitzada. Fins a l’actualitat, l’aigua superficial i la subterrània, provinent de l’aqüífer del Llobregat, es barrejaven a la planta i es derivaven per igual cap a la línia de tractament per ultrafiltració i osmosi inversa i cap a la línia de tractament per ozonització i carbó actiu. “És la pitjor sequera del darrer segle i estem preparats per superar-la, amb planificació, amb anticipació”, afirma Aragonès. El projecte ha representat una inversió de 9 milions d’euros

Aquesta setmana, la Generalitat ha decretat l’entrada en fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat, del qual depenen 202 municipis i prop de 6 milions de persones. Entre les mesures que entraran en vigor amb la nova fase, hi ha la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% als usos agrícoles, d’un 25% en els usos industrials i d’un 25% en els recreatius.

Les administracions locals, a través dels seus plans d'emergència, poden establir limitacions o prohibicions addicionals a l'ús de l'aigua en instal·lacions esportives, públiques o privades i en espais lúdics. Les entitats prestadores del servei d'abastament d'aigua aplicaran les mesures dels seus plans d'emergència, que poden incloure reduccions de pressió i fins i tot la suspensió temporal en la prestació del servei d'abastament. Així mateix, el Govern podrà establir excepcions puntuals a les limitacions o prohibicions per raons d'interès públic.

Més informació
La Cambra de Barcelona manté en l'1,8% el creixement del PIB, malgrat la sequera
El Port de Barcelona impulsa un acord amb els creuers per minimitzar l'impacte de la sequera
Antoni Cañete: "Com amb la covid-19, necessitem aconseguir la vacuna de la sequera"
Avui et destaquem
El més llegit