A dos quarts de vuit sona l’alarma i l’Anna estira les cames, amb son. Mentre escalfa el cafè amb llet, escolta el pòdcast La ventana informativa. Li agrada estar al corrent de les últimes notícies.
A les vuit i cinc surt de casa cap a l’Estació del Nord. Avui fa tard i camina amb pressa. En arribar al vagó, hi entra esbufegant i sospira alleugerida. Asseguda, treu de la motxilla La ciudad de las bestias i en llegeix algunes pàgines. No passa gaire estona fins que la mandra l’empeny cap a Netflix. Ahir al vespre va acabar l’últim episodi de Los Bridgerton i al menú hi apareixen alguns títols suggerits. Fa clic sobre El cuerpo en llamas, en primera posició. És la sèrie del moment, pensa.
El tren arriba a Barcelona i l’Anna en baixa a Provença. Camina distreta pensant en l’episodi de la sèrie, que ha hagut de deixar a mitges. Mentre puja les escales, rep un cop de colze. “Perdón”, diu una veu atabalada.
En sortir de l’estació, la gana la porta cap al cafè Dulce, on compra un croissant de xocolata. “Aquí tiene. ¿Va a pagar con tarjeta o efectivo?”. De camí cap a l’oficina, rep una trucada: “Buenos días, le llamamos para ofrecerle una mejora en su tarifa”. Agraeix la informació i penja.
Quan arriba al seu lloc de treball, hi encén l’ordinador i dona un cop d’ull al llistat de tasques diàries. Abans de posar-s’hi, obre Spotify i reprodueix la llista de cançons recomanades, que s’encapçala amb Ella Bailaba, d’Aitana. La cançó de l’estiu, diuen.
L’Anna forma part de l’equip de Recursos Humans d’Innexion, una petita empresa tecnològica. Avui té una reunió amb la Sílvia, la directora del departament, per parlar dels projectes del mes vinent.
“Aquest matí, venint cap aquí, escoltava la ràdio”, diu la Sílvia. “Han explicat que l’ús habitual del català entre els joves ha caigut un 18% els últims quinze anys. A més a més, es veu que el 14% dels joves castellanitzen l’ús lingüístic en entorns socials. És a dir, converteixen el castellà en la llengua d’ús habitual encara que no sigui la seva llengua materna”. Mentre parla, arqueja les celles, amoïnada. “Al principi, no m’ho podia creure. Després he pensat en Innexion, i, certament, quan s’ha de parlar en català en reunions o trobades amb clients, ho fan sense impediments. Ara bé, entre companys, tendeixen al castellà de manera automàtica”.
L’ús habitual del català entre els joves ha caigut un 18% els últims quinze anys
L’Anna, abstreta, s’adona que, entre pòdcasts, vídeos d’Instagram, sèries i converses amb gent desconeguda, no ha sentit cap paraula en català fins que s’ha reunit amb la Sílvia. “És clar...”, reconeix.
“Crec que, com a empresa, tenim una oportunitat per actuar”. Mentre la mirada de la Sílvia pren un bri d’esperança, l’Anna arrufa el nas. “Però, què més hi podem fer nosaltres? Fem els comunicats en català, tant externs com interns. Oferim cursos de català, tenim la cartelleria i senyalització en català...” La Sílvia interromp l’Anna: “Hem d’anar més enllà. Hem d’intentar que s’acostumin a parlar en català també en els moments informals. Si s’hi habituen, després el parlaran amb els veïns, els amics, i així successivament. M’agradaria que m’ajudessis a pensar en alguna iniciativa per fomentar-ho. Si et sembla bé, ens tornem a reunir la setmana que ve per parlar-ne”. “D’acord, hi pensaré”, contesta l’Anna.
A les tres en punt, l’Anna se’n va a dinar amb els seus companys. Van al restaurant El Pincho, on demanen el menú del dia. “¿Qué les pongo para beber?”, diu el cambrer.
Set dies després, l’Anna i la Sílvia es troben de nou i l'Anna li presenta la formació de construcció d’equips en català de la Cecot. “Es tracta d’un conjunt de dinàmiques lúdiques per promoure l'ús social del català a les empreses. Dura unes quatre hores, i està pensada per grups de 15 a 20 persones. Podríem fer-ne dos, de grups, per incloure-hi tot el personal d’Innexion”.
Per què no triar català quan busqui un bon llibre, un bon pòdcast o una sèrie per mirar al tren...?
L’Anna ensenya a la Sílvia el document amb les fitxes d’activitat, elaborat per la Cecot. “Ho veus? Inclou la descripció de les dinàmiques, el material necessari i tot d’instruccions perquè puguem dur-les a terme. Crec que, amb aquesta formació, fomentarem l'ús del català en el dia a dia de l’empresa, i, de retruc, reforçarem la cohesió de l’equip”.
La Sílvia assenteix entusiasta: “Això és exactament el que necessitem”. L’Anna, satisfeta per la feina feta per incrementar el català a l’empresa, està convençuda que, a més, ella també podrà incorporar petits canvis en les seves rutines diàries. Per què no triar català quan busqui un bon llibre, un bon pòdcast o una sèrie per mirar al tren...? Ja ho diuen: els canvis sempre comencen per un mateix!
Atents a la formació de construcció d’equips de la Cecot. Pròximament.