29
de Setembre
de
2015
Act.
14
d'Octubre
de
2015
A finals del 2011, les empreses Damm i Cobega i el fons de capital risc Victory Turnaround van adquirir la unitat productiva de la catalana Cacaolat. El 2012, l'empresa xinesa Huayi es va adjudicar la unitat productiva de Cubigel i va assegurar la continuïtat de 386 llocs de treball. I, finalment aquest estiu, el grup paperer Hinojosa ha comprat la unitat productiva de Torraspapel a Sarrià de Ter, que havia cessat la seva activitat a mitjans del 2014. Tots ells són exemples d'empreses que han reprès l'activitat a la fàbrica i que han posat punt final al concurs de creditors.
Un altre d'aquests casos va ser el del grup català Espuña, dedicat a la producció i distribució d'embotits d'Olot, que va aprofitar l'oportunitat que se li va presentar quan la companyia Soluciones Alimentarias R45 S.L. va entrar en concurs de creditors. Aquesta empresa, situada a la Pobla de Lillet i dedicada als serveis d'alimentació precuinats, va aturar la seva activitat el setembre del 2013. Espuña, que cercava una planta que pogués donar resposta als seus plans de creixement, va trobar en la unitat productiva de la Pobla de Lillet una bona opció. I, tant o més important, va poder garantir la creació d'una vintena de llocs de treball que, en cas contrari, s'haurien perdut.
L'empresa d'Olot volia impulsar una nova gamma de menjar, les tapes casolanes anomenades Tapas al minut, amb l'objectiu de destinar-les al mercat internacional, sobretot als Estats Units i a Llatinoamèrica. Segons explica Albert Bassols, director del departament d'Administració i Finances de la firma, per poder exportar es feia necessària una unitat productiva que s'ajustés als requeriments de països com els Estats Units, amb estrictes normes de seguretat i control de la producció. La planta de la Pobla complia amb aquests condicionants.
Després de mig any de negociacions, el juny de 2014 Espuña va adquirir la planta. L'operació va ser possible, en part, gràcies a la informació i el suport rebuts des de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet i de la Generalitat de Catalunya. "Sabíem que la Generalitat tenia informació d'empreses en concurs de creditors", relata Bassols, que destaca el procés de mediació realitzat per Indústria entre l'empresa i el jutjat mercantil per fer que que el procés fos "el més ràpid possible", apunta. "No podíem impulsar una inversió i que tardés dos anys en fer-se efectiva", afegeix el directiu d'Espuña. Avui dia, després d'un any adequant-la, la planta de La Pobla de Lillet està en ple funcionament, amb 18 persones en plantilla, 16 de les quals provenen de la zona.
El programa de reactivació industrial
Indústria col·labora, des de l'any 2013, amb els jutjats mercantils de Catalunya per tal de fer un seguiment actiu dels processos concursals i buscar possibles inversors, per evitar el tancament de les empreses en concurs. Es tracta d'una de les mesures del programa de reactivació industrial que es porta a terme des de l'Administració. "Mantenir l'activitat industrial és fonamental, perquè en les actuals condicions del mercat, si una empresa industrial tanca, és difícil que pugui tornar a reemprendre la seva activitat", valora el subdirector general de Política Industrial, Jordi Carbonell.
Aquest programa se centra en tres eixos. El primer consisteix en la creació d'un "mapa de riscos" a través del seguiment d'empreses. Aquest seguiment es basa principalment "a detectar i anticipar", i per això, apunta Carbonell, són molt importants les complicitats amb empresaris, sindicats i comitès d'empresa. El subdirector general distingeix entre les empreses multinacionals, que tenen els seus centres de decisió fora de Catalunya i cap vinculació emocional amb el territori, i les empreses locals, que en molts casos es tracta de petites o mitjanes empreses. En qualsevol cas, però, el més important, per a Carbonell, és "entendre la causa del risc, si és per una deslocalització, per un tema laboral o per un problema financer", apunta.
"Un cop les hem detectat, analitzat i entès la causa, intentem trobar una alternativa que pugui impactar al conjunt del teixit productiu". És a dir, es busquen inversors que puguin quedar-se amb l'empresa, com en el cas d'Espuña i R45, o ve s'intenta minimitzar l'impacte d'una deslocalització negociant, per exemple, que l'empresa que marxa mantingui els seus proveïdors catalans o intentant reocupar els treballadors.
L'any 2013, Indústria també va iniciar la col·laboració amb els jutjats mercantils de Catalunya: "Estaven preocupats perquè moltes empreses anaven a la liquidació i així es perdia tot el seu know-how". Fruit d'aquesta col·laboració, l'administrador concursal proporciona informació bàsica d'aquestes empreses a la Generalitat, que al seu torn la publica al Canal Empresa de la Generalitat. "També disposem d'una llista de possibles inversors que intentem posar en contacte amb les empreses concursades"", expliquen des d'Indústria.
Marxen per la deslocalització
Des de la posada en marxa d'aquest "Mapa de riscos", la Direcció General d'Indústria ha fet un seguiment a 333 empreses que sumaven uns 43.000 treballadors, de les quals se'n mantenen en observació, avui dia, unes 70 amb 15.000 treballadors. Les causes del risc d'aquestes empreses és, en un 30% el tancament o deslocalització, en un 13% la situació concursal, en un 8% la manca d'un projecte d'inversió, en un 16% temes laborals, en un 19% problemes financers i en un 14% altres qüestions com, per exemple, problemes amb les llicències urbanístiques.
A banda, s'han seguit un total de 429 empreses en concurs de creditors, i des de la Generalitat s'ha aconseguit col·laborar en la continuïtat de l'empresa en un total de 165 casos.
Eines de finançament
Una segona mesura implica definir una política de finançament orientada a la reactivació industrial. Destaquen les accions realitzades des d'Indústria en col·laboració amb l'Institut Català de Finances (ICF), per impulsar dues línies de finançament amb el 80% i el 70% de garanties, respectivament. En total, amb aquestes eines els darrers dos anys s'han realitzat unes 200 operacions que han suposat uns 70 milions d'euros. A banda, el Departament, amb el vehicle inversor Avançsa, també compta amb una línia de préstecs participatius.
Per últim, la Generalitat també vetlla, en complicitat amb l'Incasol, per garantir l'existència d'uns àmbits de sòl industrial adequats a la reactivació d'aquest sector.
Un altre d'aquests casos va ser el del grup català Espuña, dedicat a la producció i distribució d'embotits d'Olot, que va aprofitar l'oportunitat que se li va presentar quan la companyia Soluciones Alimentarias R45 S.L. va entrar en concurs de creditors. Aquesta empresa, situada a la Pobla de Lillet i dedicada als serveis d'alimentació precuinats, va aturar la seva activitat el setembre del 2013. Espuña, que cercava una planta que pogués donar resposta als seus plans de creixement, va trobar en la unitat productiva de la Pobla de Lillet una bona opció. I, tant o més important, va poder garantir la creació d'una vintena de llocs de treball que, en cas contrari, s'haurien perdut.
L'empresa d'Olot volia impulsar una nova gamma de menjar, les tapes casolanes anomenades Tapas al minut, amb l'objectiu de destinar-les al mercat internacional, sobretot als Estats Units i a Llatinoamèrica. Segons explica Albert Bassols, director del departament d'Administració i Finances de la firma, per poder exportar es feia necessària una unitat productiva que s'ajustés als requeriments de països com els Estats Units, amb estrictes normes de seguretat i control de la producció. La planta de la Pobla complia amb aquests condicionants.
Després de mig any de negociacions, el juny de 2014 Espuña va adquirir la planta. L'operació va ser possible, en part, gràcies a la informació i el suport rebuts des de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet i de la Generalitat de Catalunya. "Sabíem que la Generalitat tenia informació d'empreses en concurs de creditors", relata Bassols, que destaca el procés de mediació realitzat per Indústria entre l'empresa i el jutjat mercantil per fer que que el procés fos "el més ràpid possible", apunta. "No podíem impulsar una inversió i que tardés dos anys en fer-se efectiva", afegeix el directiu d'Espuña. Avui dia, després d'un any adequant-la, la planta de La Pobla de Lillet està en ple funcionament, amb 18 persones en plantilla, 16 de les quals provenen de la zona.
El programa de reactivació industrial
Indústria col·labora, des de l'any 2013, amb els jutjats mercantils de Catalunya per tal de fer un seguiment actiu dels processos concursals i buscar possibles inversors, per evitar el tancament de les empreses en concurs. Es tracta d'una de les mesures del programa de reactivació industrial que es porta a terme des de l'Administració. "Mantenir l'activitat industrial és fonamental, perquè en les actuals condicions del mercat, si una empresa industrial tanca, és difícil que pugui tornar a reemprendre la seva activitat", valora el subdirector general de Política Industrial, Jordi Carbonell.
Aquest programa se centra en tres eixos. El primer consisteix en la creació d'un "mapa de riscos" a través del seguiment d'empreses. Aquest seguiment es basa principalment "a detectar i anticipar", i per això, apunta Carbonell, són molt importants les complicitats amb empresaris, sindicats i comitès d'empresa. El subdirector general distingeix entre les empreses multinacionals, que tenen els seus centres de decisió fora de Catalunya i cap vinculació emocional amb el territori, i les empreses locals, que en molts casos es tracta de petites o mitjanes empreses. En qualsevol cas, però, el més important, per a Carbonell, és "entendre la causa del risc, si és per una deslocalització, per un tema laboral o per un problema financer", apunta.
"Un cop les hem detectat, analitzat i entès la causa, intentem trobar una alternativa que pugui impactar al conjunt del teixit productiu". És a dir, es busquen inversors que puguin quedar-se amb l'empresa, com en el cas d'Espuña i R45, o ve s'intenta minimitzar l'impacte d'una deslocalització negociant, per exemple, que l'empresa que marxa mantingui els seus proveïdors catalans o intentant reocupar els treballadors.
L'any 2013, Indústria també va iniciar la col·laboració amb els jutjats mercantils de Catalunya: "Estaven preocupats perquè moltes empreses anaven a la liquidació i així es perdia tot el seu know-how". Fruit d'aquesta col·laboració, l'administrador concursal proporciona informació bàsica d'aquestes empreses a la Generalitat, que al seu torn la publica al Canal Empresa de la Generalitat. "També disposem d'una llista de possibles inversors que intentem posar en contacte amb les empreses concursades"", expliquen des d'Indústria.
Marxen per la deslocalització
Des de la posada en marxa d'aquest "Mapa de riscos", la Direcció General d'Indústria ha fet un seguiment a 333 empreses que sumaven uns 43.000 treballadors, de les quals se'n mantenen en observació, avui dia, unes 70 amb 15.000 treballadors. Les causes del risc d'aquestes empreses és, en un 30% el tancament o deslocalització, en un 13% la situació concursal, en un 8% la manca d'un projecte d'inversió, en un 16% temes laborals, en un 19% problemes financers i en un 14% altres qüestions com, per exemple, problemes amb les llicències urbanístiques.
A banda, s'han seguit un total de 429 empreses en concurs de creditors, i des de la Generalitat s'ha aconseguit col·laborar en la continuïtat de l'empresa en un total de 165 casos.
Eines de finançament
Una segona mesura implica definir una política de finançament orientada a la reactivació industrial. Destaquen les accions realitzades des d'Indústria en col·laboració amb l'Institut Català de Finances (ICF), per impulsar dues línies de finançament amb el 80% i el 70% de garanties, respectivament. En total, amb aquestes eines els darrers dos anys s'han realitzat unes 200 operacions que han suposat uns 70 milions d'euros. A banda, el Departament, amb el vehicle inversor Avançsa, també compta amb una línia de préstecs participatius.
Per últim, la Generalitat també vetlla, en complicitat amb l'Incasol, per garantir l'existència d'uns àmbits de sòl industrial adequats a la reactivació d'aquest sector.