El van distingir com el business angel més visionari d’Europa però és molt més que això. La d’inversor tan sols és una de les facetes d’Albert Colomer, a qui visitem a la seu d’Autoocupació a Barcelona. “Ho vam muntar fa 30 anys un grup de sonats, quan ningú parlava d’això”, explica rialler sobre un projecte que ajuda tothom que tingui la voluntat de tirar endavant alguna idea, per modesta que sigui. També és ell l'impulsor de l'exitós programa Reempresa, que aquesta setmana ha quedat com una de les iniciatives finalistes als Premis Europeus de Promoció Econòmica (EEPA) que organitza anualment la Comissió Europea. En aquesta entrevista reflexiona sobre el valor que també tenen els que creen negocis lluny dels focus de les startups, els que donen vida als barris. És pensant en ells que, també, critica amb contundència la precària situació dels autònoms.
S'ha de diferenciar l’autoocupació de l'emprenedoria?
Es pot tenir una discussió nominal, però crec que al principi totes les empreses neixen petites i el primer dia és la feina d'un sol. Si aquest un és molt emprenedor, intentarà contractar-ne dos o tres com ell el segon dia i així anar creixent. Però si els que contracta no són emprenedors, se seguiran mantenint en el nivell d'autoocupar-se i donar alguna feina.
Però sovint un dels criteris dels inversors és distingir algú que tingui l'aspiració de convertir l'empresa en gran del que vol una feina per a ell mateix...
Sí, però jo dec ser estrany. Aquí hem ajudat a posar en marxa 5.000 empreses que són la força viva d'aquest país. El 98,8% de les empreses tenen menys de 10 treballadors i són d'aquest estil. El 60% de l'ocupació i el 75% de la privada. Això és un tresor que tenim i se li ha de donar suport. Per mi és tan bona la persona que troba un espai de treball per 10 persones a l'Anoia que permetrà viure a 20 famílies, com una altra. És evident que si vols invertir per multiplicar el teu capital, t'interessa tenir un cavall de curses. Però el que porta un carro cada dia segueix sent un cavall. És més sexy la startup i l'emprenedor, però el senyor que porta 20 anys arreglant les motos de tot un barri al seu taller també és collonut.
Com s'ha notat la crisi en l'interès que desperta l'autoocupació?
La gent se n'adona que tots serem autoocupats o no serem. Potser en direm freelance perquè queda més bé! (Riu) Anem cap a un món d'ingressos fragmentats que l'única manera d'organitzar-la bé és sent autònom. Per mi, als 18 anys en lloc del DNI t'haurien de donar un carnet d'autònom. Un número CIF que et permetés començar a transaccionar econòmicament, que és el que farem finalment.
Foto: Àngel Bravo
Justament s’han aprovat algunes novetats en la regulació dels autònoms que sembla que han satisfet les associacions del ram...
Sí, allargarem la cotització de 50 euros...però això no és que t'estiguin cobrint per 1.000 i paguis 50. Estàs cotitzant per 50 i tens dret a autoexplotar-te. D'acord. O l'autònom a mitja jornada amb el que tens dret a ser precari legalment. Crec que el canvi ha de ser mental: ajudem aquesta gent o no?
Quins canvis faria, doncs?
D'entrada que el règim d'autònoms és el que haurien de tenir els polítics. Per què no són autònoms els diputats? No treballen per cap empresa. Si fossin autònoms ja veuríem com milloren les condicions. Tots tenim unes garanties donades pel sistema pel fet de treballar. Per quin motiu el fet de no treballar per compte aliè ha de tenir unes garanties diferents? Amb aquest criteri també podríem posar garanties diferents pels rossos i pels morenos. L'esquema dels dos règims està absolutament carregat de pols. Tothom vol l'autonomia menys el règim d'autònoms! Crec que hauríem de tenir tots un règim d'autònoms i prohibiria el règim per compte aliè. Tu treballes per tu, sigui en el marc que sigui.
“El règim d'autònoms és el que haurien de tenir els politics”
També són autònoms els que han participat a Reempresa. Com va?
Va com un tiro! Anem pel món i la gent al·lucina, jo també. M'ho vaig inventar volant cap a Beijing al 2009. Em vaig endur tot de documentació per organitzar-me i va sortir això, del que ja hi havia exemples per Europa. Al final és pensar, primer, que no només és emprenedor el que comença de zero. De fet, és molt més difícil començar des de zero que començar des de quatre. I, alhora, entendre que no hi havia un mercat de compravenda d'empreses.
Bé, sempre hi ha hagut els cartells de "Se traspasa. Razón aquí"....
Això és un tret al peu. No posen "se rebienta" perquè... Quan ja s'està caient a trossos poses el cartell a veure si en treus alguna cosa. Reempresa és una altra cosa. És un moviment renovador, molt viu. Molta gent hi ha trobat una manera de reenfocar-se en uns moments molt durs per la crisi. En aquests moments hi ha gairebé 200 tècnics formats per Reempresa en més de 80 institucions de Catalunya que no havien treballat mai en xarxa i ara ho estan fent.
Foto: Àngel Bravo
Quin és el perfil tant del que cedeix com el del que agafa el relleu?
Un 30% dels que venen l'empresa és per jubilació i amb això hem canviat la mentalitat que si et venies l'empresa era per alguna cosa dolenta. L'empresa no té per què anar malament quan es ven. També ens hem trobat amb milers de persones amb altes capacitats que no tenien feina. Gent de 50 anys en amunt que les corporacions han fet fora. No són emprenedors, però gestionar un equip petit ja en saben i amb els números s'aclareixen. Donen feina a uns quants i en tenen prou per viure, no necessiten més.
“És molt més difícil començar des de zero que començar des de quatre”
La clau perquè funcioni és el relleu pautat?
Nosaltres en diem cessió empresarial. Cessió vol dir que està fet amb afecte. I, de fet, cessió es pot associar a gratuït i molt del que cedeixen és així. Algú que et cedeix 50 anys de pastisseria, amb el nom, el local, els clients... tot per 40.000 euros? No t'ho està regalant, però gairebé. El principal interessat que l'empresa segueixi funcionant és el que la cedeix. No és el toma el dinero y corre dels traspassos. Aquí hi ha tot un procés de mentoratge i seguiment. Igual que en el relleu d'atletisme els dos agafen el testimoni i corren algunes passes junts; això mateix fem. Ja hem venut 1.270 empreses, més d'una cada dia l'any passat (404) i aquest any ja en portem més de 200.