Des de fa poc més de mig any, Albino Campo (Barcelona, 1967) és president del Clúster Digital de Catalunya amb més de 50 empreses. Alhora, també és soci i director general de Numintec especialitzada en telecomunicacions i tecnologia Cloud Computing. Rep VIA Empresa a les oficines ubicades al 22@ i parlem de clústers, Barcelona, TIC, Pixar, la Conselleria de Polítiques Digitals, l'Estat emprenedor i Estònia. "La col·laboració i cooperació entre empreses és un repte pendent", alerta. La cultura emprenedora, creativa i innovadora vesteix amb bata de parvulari.
Els Clústers vénen de lluny, però segueixen de moda.
El concepte clúster és anglosaxó, va néixer als 90 i volia promoure la col·laboració público-privada per tal que les pimes poguessin sumar sinergies, fusionar-se i optar a projectes que per si mateixes no podien assolir. Inicialment, el Clúster Digital de Catalunya era l'associació Bdigital i fa créixer el teixit productiu català.
Quina és la diferència entre un clúster i una associació?
Una associació és un conjunt d'empreses que tenen com a objectiu comú tractar la regulació laboral, la implementació la internacionalització. En canvi, el clúster vol fomentar la innovació entre empreses tecnològiques de Catalunya dedicades al Big Data, les Smart Cities o seguretat.
"Barcelona és un pol d'atracció pels centres d'estratègia i innovació de grans multinacionals"
De la teoria a la pràctica.
L'objectiu és aconseguir que el teixit empresarial català pugui créixer i innovar a partir de les inversions que les grans companyies llancen en forma de repte al clúster. Moltes pimes col·laboren i aporten el seu know how per intentar crear un projecte a escala global.
Diu el llatinisme que "les petites coses floreixen en la concòrdia".
El 98% de les empreses de Catalunya són pimes, micropimes o autònoms. No és fàcil intentar fomentar la innovació dins el teixit pime perquè no tenen recursos ni finançament ni competitivitat. Per això, les volem ajuntar i sumar forces.
El president del Clúster Digital de Catalunya, Albino Campo, recorda que "la col·laboració entre empreses és un repte pendent" | Àngel Bravo
Catalunya compta amb 15.077 empreses TIC. El sector factura 15.914 milions d’euros i dóna feina a 115.600 persones.
El sector TIC no para de créixer. Moltes startups estan dins aquest segment innovador que pot competir en un entorn global. L'any passat vam aixecar com a clúster fins a 600.000 euros a escala europea i ho hem destinat a pimes. L'esperit del clúster és de llarg recorregut amb innovació, serveis i evolució. El teixit TIC català està molt reforçat respecte a la resta de l'Estat espanyol i Europa tant per Barcelona com per les startups que estan sorgint.
"Barcelona, Barcelona, Barcelona", que escrivia Anna Gener a VIA Empresa.
Barcelona és un pol d'atracció de talent, innovació, startups... Fins i tot, és un pol d'atracció pels centres d'innovació i d'estratègia de les grans multinacionals. El clúster és part de la cadena de valor i intenta col·laborar-hi amb els sectors de logística, aigua o energia.
Debilitats i amenaces?
Entendre la cooperació i la col·laboració és un repte pendent. Moltes empreses tenen inquietuds i manca de confiança a l'hora de col·laborar amb altres perquè pensen que donar coneixement al veí pot suposar més competència. Hem de canviar aquesta mentalitat, tal com ho fan les startups. S'ha de compartir i diferenciar-se perquè no podem limitar-nos a copiar al del costat. No competim a Barcelona, Catalunya o Espanya sinó al món.
"Moltes empreses pensen que compartir coneixement amb el veí pot suposar més competència"
Tot comença amb l'educació.
La innovació, la creativitat i la cultura emprenedora ha de començar a l'escola. Quan? Educació primària, secundària, Batxillerat, Universitat... Des de ben petits, hem d'assumir reptes.
Una assignatura d'innovació, creativitat i emprenedora a primària?
El primer pas és intentar que els professors entenguin la importància de l'esperit de crear coses noves. El model americà ja ho ha assolit, però a Europa encara ens falta recorregut. Quan crees una empresa aquí i fracasses quedes estigmatitzat. Allà, en canvi, té un valor afegit, d'iniciativa i funciona la segona oportunitat.
El director general de Numintec, Albino Campo, i el periodista Víctor Costa parlen de l'estigma del fracàs | Àngel Bravo
Llegia fa anys que Pixar escull abans un candidat que fracassa que un altre amb iguals competències que ni tan sols ho intenta.
També ho fan a Facebook o Pixar. Tot depèn del risc que vulguis assumir a la vida. Pots fer el mateix que la resta o assumir riscos amb una cultura que et fa més competitiu i et permet lluitar amb l'exterior. La cultura emprenedora i innovadora ha de créixer entre les bases i s'ha d'ajudar des de l'administració.
Per què s'ha trigat tant a crear una Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública?
És necessària, posa de manifest un suport a una cultura diferent. Les empreses han de posar una part digital dins el pla de negoci perquè si no la tenen, tindran dificultats a l'hora de créixer. Els pressupostos també han d'incloure la transformació digital perquè sigui sostenible.
"Els pressupostos també han d'incloure la transformació digital"
Arriben Airbnb, Cabify, Uber... I després es comença a legislar. O al revés?
Són iniciatives que vénen de països amb una cultura molt més innovadora. La legislació d'aquí va darrere de l'economia col·laborativa o de nous models de negoci. S'ha de tenir mentalitat oberta per intentar adaptar-te com més ràpidament possible a les noves oportunitats. Al final, l'administració trobarà el seu encaix.
Les pimes i les startups tenen mentalitats diferents?
Les startups estan fetes per emprenedors, poden sortir des de les universitats, tenen una idea i competeixen. La diferència es troba en quin és l'objectiu: Vendre o consolidar-se? La cultura del pelotazo versus la innovació i l'emprenedoria. Moltes startups van néixer amb l'esperit del pelotazo.
El president del Clúster Digital de Catalunya, Albino Campo, alerta que "moltes startups van néixer amb l'esperit del pelotazo" | Àngel Bravo
L'Estat emprenedor també vol invertir.
És un model viable. Però, s'han superat les fronteres d'Estat. Quan ofereixes serveis globals i al núvol llavors estan a tot arreu. Regular la protecció de dades a Catalunya, Espanya o Europa mentre a Àsia funciona a una altra velocitat genera incongruències. També s'han superat les fronteres de la fiscalitat. Grans companyies generen negoci aquí i tributen a un altre lloc. Per moltes barreres que intentem posar, la realitat és global.
Josep Maria Ganyet parla de "res pública, encriptada i anònima". Estònia hauria de ser el model a seguir?
Potser sí. Estònia va ser pionera a visualitzar el seu futur pel que fa a legislació de les oportunitats de mercat amb l'objectiu de guanyar benestar social. A Catalunya podria ser un model perfectament assumible.
"Estònia podria ser un model digital perfectament assumible a Catalunya"
Acabem amb la bola de vidre: cap a on evolucionen TIC i clústers?
Una de les tendències és la intel·ligència artificial. Hem de ser més predictius i tot això està evolucionant amb el Big Data. Tens informació, coneixement, valor i a partir d'aquí, tens nous productes i serveis. És la llei d'oferta i demanda de tota la vida. Les noves generacions pensen i consumeixen diferent. Tot és coneixement, dades i informació.