Com es decideix una família a fundar una empresa de fabricació de mandrins que, al remat, es converteix en la més reeixida de l’Estat espanyol? No és un sector massa conegut ni al que s’arribe per vocació. Va ser un cúmul de factors casuals i la trobada sobtada d’un nínxol de mercat la llavor d’Alpesa, l’empresa de mandrins, tubs i anelles que hui factura més en tot l’Estat espanyol i que compta amb tres fàbriques: la seu, a Tavernes de la Valldigna (La Safor, València), i altres dues a Martorelles (Barcelona) i Puente Genil (Còrdova).
Era l’any 1991 quan Antonio Altur, gerent i comercial d’una empresa d’asfalts, va conéixer un client que li va parlar de la necessitat que tenia de tubs de cartó, que havia de comprar a una fàbrica de Barcelona perquè no existia cap productor en el territori valencià. “Per casualitat, va fer uns viatges i va veure oportunitat de negoci”, recorda el seu fill, Javier Altur, hui director general d’Alpesa.
“La gran sort que tenim és que treballem amb sectors molt diferents que no tenen res a veure entre si. Tot i això, la caiguda de les vendes durant la crisi va ser espectacular”
Amb una xicoteta inversió inicial van començar en un magatzem de menys de 300 metres quadrats la seua mare, que portava la part comercial “en un sector on encara hui xoca molt veure a una dona”, i el seu oncle, que treballava amb la mandrinadora. No hi havia res més en eixe espai. Ara aquella màquina original s’exhibeix com a homenatge històric en el jardí de l’actual fàbrica de Tavernes de la Valldigna.
Des d’aleshores ha plogut molt i l’empresa ha passat d’eixos dos treballadors inicials a una plantilla de 159, tot i que no ha viatjat només per un camí de roses. La crisi també va arribar a Alpesa. “La gran sort que tenim és que treballem amb sectors molt diferents que no tenen res a veure entre si. Alguns quasi van desaparèixer i, d’altres, es van mantenir. Però la caiguda de les vendes va ser espectacular”, lamenta Altur.
En 2007 facturaren 20 milions d’euros i ocupaven a 131 persones; a partir d’eixe any, les dades van anar descendint: 2008 va tancar amb 18 milions i 2009, amb 14 milions. Pel camí van acomiadar a 35 treballadors. En 2014 van començar a remuntar amb 17 milions i el creixement no s’ha aturat: en 2015 van facturar 20 milions; en 2016, 22 milions; en 2017, 24 milions; i 2018, al voltant dels 26 milions. Com dèiem abans, l’èxit econòmic ha anat de la mà de la recuperació de personal i ara són 159 treballadors.
Alpesa a la fira del sector hortofrutícola Fruit Attraction | Cedida
Les fàbriques de Barcelona i Còrdova eren antics competidors
El “producte estrella” d’Alpesa són els mandrins per a packaging, per a plàstics i per a paper. En 1995 tingueren l’oportunitat d’absorbir a un competidor de Còrdova i es van instal·lar allà; en 2003, una empresa de Barcelona amb la que treballaven junts en alguns productes es va quedar sense continuïtat generacional i també se la van quedar.
Hui opera en un mercat amb “una vintena” d’empreses on Alpesa és la líder del sector en la península en facturació amb una producció de 45.000 tones de tubs, mandrins, anelles, cantoneres i perfils de cartó i presumeixen de “proximitat i tracte familiar amb el client”. Venen per les àrees industrials de tot l’estat espanyol i exporten a països limítrofs, sobre tot França, Portugal, Marroc i Tunis.
Un palet òptim per al sector agroalimentari
Però sens dubte, la gran innovació d’Alpesa que pretén trencar motlles i avançar cap a un futur més sostenible és l’Úpalet box, un sistema de càrrega indivisible, fabricat amb cartó 100% reciclat, que permet la seua unificació i valorització residual positiva després del seu ús.
Van tindre la idea allà per 2009 després de veure els problemes dels palets encolats de cartó que “no podien suportar molt de pes o presentaven certes deficiències respecte a la fusta o el plàstic”. Van fabricar el primer prototip i el patentaren en l’oficina europea de patents d’Alacant. La van acceptar en 2014 i aleshores començaren a desenvolupar diferents grandàries per a diversos sectors i pesos.
Després d’una investigació del mercat, finalment Úpalet box va eixir al mercat en 2017. “Al principi els fèiem a mà, ara és automàtic. Vam haver d’inventar la màquina per a fer els palets”, assegura el director general d’Alpesa. Recentment presentaren el sistema a la fira Fruit Logistica de Berlín.
Altur apunta que el palet 100% de cartó reciclable està especialment dirigit al mercat agroalimentari, concretament al transport de fruites i verdures a granel, que habitualment els conté una caixa de plàstic o fusta, amb una altra dins de cartó. “Dona com a valors afegits la facilitat del muntatge, l’estalvi de temps, la reducció d’embalatges, és més sostenible i pesa menys, cosa que repercuteix en una major manejabilitat per part dels operaris, tot i ser un poc més car”, sosté. Considera que també “pot funcionar molt bé” en mercats d’exportació i automoció, “on volen materials que siguen fàcils de reutilitzar o rebutjar”, i en la indústria farmacèutica.
Javier Altur, director general d'Alpesa | Cedida
Enfront del cartó, Altur assenyala que el palet de fusta “no és reciclable” i ha “d’acomplir la normativa per a poder exportar-se”, donat que hi ha països on han d’estar tractats per normativa fitosanitària (norma NIMF 15) davant plagues de la fusta. L’Úpalet box està exempt i “evita controls innecessaris en les duanes i pèrdues econòmiques a les empreses”. “El cartó no té aquest problema perquè és inert”, afegeix.
Gràcies a la seua lleugeresa, Javier Altur explica que, segons un informe fet per una auditoria externa, el transport per carretera amb Úpalet box emet 13 grams menys de diòxid de carbó (CO₂) a l’atmosfera per kilòmetre. “Pareix poca cosa, però si el multipliques per la quantitat de camions que s’envien no faria falta fer res més per a arribar als objectius del Protocol de Kyoto”, defensa. Per això, assegura que hi ha empreses que “aposten per l’economia circular i per la sostenibilitat” que estan veient “amb molts bons ulls” aquest palet de cartó. De moment, ja ha rebut el primer reconeixement: el premi Liderpack al millor packaging de logística i transport.