L’Ana Bella és una de les dones que ha demostrat que es pot sobreviure i tenir una nova vida on explotar totes les seves capacitats. Aquesta sevillana és la creadora de la Fundació Ana Bella, una organització que atén cada any 1.400 dones perquè “s’empoderin amb una feina digna i comencen una vida com a dones líders de la seva vida i modifiquin la societat”, assenyala la fundadora. En el marc del Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones d’aquest dissabte, entitats com la seva demostren que una millora social té un revulsiu en un progrés econòmic, un dels motius pels qual ha rebut recentment el Premi Fidem en la categoria d’Emprenedoria Social.
Des del 2006, per la fundació han passat prop de 20.000 dones. És una xifra aproximada però que sempre ha de ser un +1, perquè aquesta iniciativa ha sigut una de les que ha permès a la mateixa Bella superar la mala experiència viscuda amb la violència que exercia sobre ella la seva parella. “Quan vaig ser-ne conscient de tot, em vaig trobar sola al món amb els meus fills. Estava en una casa d’acollida, però sense feina ni experiència laboral demostrable perquè sempre havia treballat amb el meu exmarit”, relata a VIA Empresa.
"Vaig trencar el silenci, vaig negar-me a rebre l’ajuda i em vaig disposar a ajudar els 62 milions de dones que pateixen violència de gènere a Europa”
Qualsevol persona que ha passat per aquesta situació té dret a una renda d’inserció que el 2002, quan ella va tenir dret a rebre-la, estava en els 326 euros. “Una xifra amb la qual no arribes enlloc”, critica, i afegeix que fins ara només s’ha incrementat fins als 426 euros. I no la va voler agafar: “Em vaig adonar que si havia sigut capaç de superar el maltractament, volia dir que jo era molt forta i valenta. Podria aconseguir una casa, una feina i la custòdia dels meus fills. Vaig trencar el silenci, vaig negar-me a rebre l’ajuda i em vaig disposar a ajudar els 62 milions de dones que pateixen violència de gènere a Europa”.
L’emprendoria com a opció per fer-se veure
La Fundació va començar a operar des de casa seva, com han de fer molts emprenedors, i amb un capital de 30.000 euros provinent de préstecs. La seva primera tasca va ser donar un lloguer a dones maltractades i ajudar-les a trobar feina, la qual va ser ràpidament premiada amb 25.000 euros en un certamen de projectes d’inclusió social.
Bella va destinar la quantia a la creació de Servicios Integrales Solidarios, amb la qual havia de poder crear llocs de treball per a les dones. “Però a què pot dedicar-se una persona que ha estat maltractada i no té cap mena d’autoestima?”, qüestiona Bella, “a la neteja, sembla que no pugui fer cap altra cosa, no surt res més”. I així van començant, cobrint el servei de neteja d’autobusos en torn de nit, el que la fundadora titlla de “el més invisible del món i mal pagat tot i ser molt digne. Ens podien donar premis i ser reconegudes en molts llocs, però si no aconseguíem que les dones s’empoderessin com a valor social, érem invisibles i seguíem sent un problema sense resoldre”, afegeix, parlant sempre en primera persona, sentint-se ella part del col·lectiu.
Sense deixar de costat aquesta opció, al cap de poc l’empresa va optar per entrar en el comerç amb un establiment de productes ecològics que no acabava de funcionar. Paral·lelament, Bella va matricular-se a la Universitat per estudiar Administració i Direcció d’Empreses amb l’ànim d’adquirir els coneixements necessaris per a la seva nova professió d’emprenedora i empresària. “Malauradament, no vaig poder seguir perquè duia massa coses. Però ho vaig deixar havent après una cosa: el cost d’oportunitat. Vaig veure molt clar que havia de tancar la botiga”, explica.
Les dones porten samarretes que les identifiquen com a lluitadores i "supervivents" | Fundació Ana Bella
I quan tot semblava acabat, van rebre la trucada de Triodos Bank: “Volien que féssim el servei de càtering d’un esdeveniment. No ho havíem fet mai, però vaig dir que ho acceptàvem i així vam fer la primera feina dins del sector”. Vestides amb samarretes on posava la paraula “supervivents”, mostraven a les persones la seva condició de maltractades i demostraven que poden tornar a reinserir-se en el mercat, “que no són un problema”, com reivindica Bella.
Empoderar-se a través de la feina
Amb tot aquest bagatge a la butxaca, va arribar una nova tanda de guardons: Premi a la Dona Emprenedora 2009 de la Fundació Pública Andalucía Emprende, Emprenedora Social a Espanya el 2010 per la fundació internacional Ashoka, i empresa social més prometedora del 2011 per Momentum Project. “Tot plegat em va fer veure que no volia ser gestora d’un càtering, volia portar tota l’experiència a l’empresa per empoderar la dona maltractada i convertir-la en un agent del canvi”, afirma.
“Les dones necessiten feines de cara al públic, on se’ls doni les gràcies i on elles puguin sentir que són útils per a les persones”
El 2011, en plena crisi, va veure una porta oberta en la inversió de les empreses en responsabilitat social, una partida que podia decaure però no desaparèixer. Així va començar el servei que avui dia s’ha convertit en punta de llança de la Fundació Ana Bella: reinserció de dones maltractades en entorns comercials unint-se amb l’empresa d’outsourcing Momentum per crear un servei d’ambaixadores de marca. “Les dones necessiten feines de cara al públic, on se’ls doni les gràcies i on elles puguin sentir que són útils per a les persones”, apunta. El seu primer client va ser Danone, i encara ho és, i han treballat amb altres companyies com Carrefour, Fundació La Caixa, Camprofrío, Bonduelle, Alvalle o Bimbo.
Per formar aquestes treballadores per al seu nou entorn laboral es va crear l’Escola Ana Bella per a l’Empoderament de la Dona. Se les prepara en habilitats com el lideratge o vendes. “Estem demostrant que les dones maltractades som fortes, compromeses i eficaces. Sabem el que és la pressió i estem acostumades a treballar amb ella”, comenta la creadora de la iniciativa.
“La prevenció de violència de gènere hauria de ser obligatòria com la prevenció de riscos laborals"
A més a més, ofereixen cursos per a empreses perquè els empleats siguin capaços de detectar signes de maltractament entre les seves companyes de feina. “La prevenció de violència de gènere hauria de ser obligatòria com la prevenció de riscos laborals. A les empreses hi passem la major part del temps, aquí hi pot haver un agent de canvi”, justifica.
Exportar la idea arreu del món
Prop de 1200 dones han passat per l’escola i un 30%, apunta Bella, han anat ascendint fins a obtenir posicions destacades: des de la direcció d’alguna àrea fins a la creació de noves empreses. Un èxit que permet a aquesta empresària afirmar que el ritme de creació de feina de la fundació és 10 vegades superior al d’Espanya i que ha posat les bases perquè el seu model s'estudiï a Esade i en diverses universitats suïsses.
El seu nou objectiu és replicar el model a altres països. Ja estan presents a Mèxic i Romania, però els contactes amb col·laboradors potencials no cessen per ajudar així el màxim de dones possibles.