Si parlem de centres de dades -"l'or del futur", segons alguns-, Andrew Fray és una de les figures més respectades a tot el món. És el cap de la divisió EMEA (Europa, l'Orient Mitjà i Àsia) de centres de dades a Cushman & Wakefield, una de les immobiliàries més importants del planeta. Amb una gran experiència a la construcció, operació, lloguer i venda de centres de dades, Fray disposa d'una cartera de clients única: Microsoft, Amazon Prime, Oracle, Citibank o Experian, entre altres, formen part d'un llarg llistat de companyies que han recorregut a la seva expertesa.
Per això, ens l'hem de prendre molt seriosament quan preveu que "Barcelona està a punt d'experimentar un creixement significatiu" en l'àmbit dels centres de dades. Bé, més aviat ho diuen els seus informes, perquè Fray coneix perfectament Catalunya. De fet, parla català, i té com a objectiu guiar el territori durant aquest procés de transformació històric, en què la digitalització i el sorgiment de la IA obren una oportunitat històrica de liderar el sector d'emmagatzematge de tot el que succeeix a Internet. O, almenys, això avança en aquesta entrevista exclusiva a VIA Empresa.
Quin és el moment que travessen els centres de dades a Europa actualment?
És complicat, perquè no tots els centres de dades estan construïts igual. A més, hi ha diferències segons el país en què es troben. Si mirem breument enrere, fa 35 anys, els primers centres de dades europeus no eren per a una empresa o indústria. A Londres en tenim un des del 1990, o sigui que no és res nou. Fins a l'arribada d'Internet, companyies com Telefónica, Deutsche Telekom o France Télécom només connectaven les telecomunicacions de veu. Internet va començar a connectar el trànsit de dades en aquests mateixos indrets. Per això, avui teniu espais a la Zona Franca, abans Colt i ara Atlas Edge o Equinix. Allò ja era un lloc de connexió i, per tant, són centres de dades connectats que ara es beneficien de la Barcelona Cable Landing Station, a Sant Adrià de Besos. Així doncs, es tracta de continuar connectant, en el cas de l'estació de Barcelona Cable Landing, amb Àfrica, l'est d'Àfrica i l'Orient Mitjà. I després, a través de Saragossa fins a Bilbao, i d'allà fins als Estats Units.
Ara mateix, tothom sembla molt emocionat amb la IA.
Sí, i per això són els centres que estan fent més soroll. Però entre l'època de centres de dades connectats i l'actual de la IA hi va haver el període del núvol (cloud), amb jugadors importants com Microsoft, Amazon, Google, Meta i Oracle. Aquestes companyies van vèncer les empreses de telecomunicacions a l'hora de crear núvol públic. Amb aquests centres de dades succeeix que acostumen a construir-se en triangles, amb uns 70 quilòmetres de distància entre ells, perquè necessiten compartir i replicar les dades mútuament. A Espanya, Madrid va ser el primer lloc en què van aterrar els operadors del núvol i on van construir en triangles. Ara bé, això ha passat a totes les ubicacions principals, des de Frankfurt a Londres, Amsterdam i París, el que es coneix com a països FLAP, tot i que després es va afegir a Dublín.
I els països FLAP encara són rellevants?
Sí, avui encara són els mercats centrals. Tanmateix, malgrat que continuen creixent, estan sota pressió a causa de la distribució de la potència, particularment d'aquella que sustenta el que fan. D'altra banda, a mesura que s'ha produït aquesta circumstància, s'hi ha afegit una mica de pressió política en contra dels centres de dades, perquè estan utilitzant la potència per altres coses. Recentment s'hi ha sumat la IA. Primer amb ChatGPT i després amb l'auge de Nvidia, que proporcionen els xips per impulsar-la. El que passa amb la IA és que no ha d'estar en aquestes zones de disponibilitat. Cal diferenciar dues parts de la IA: una és l'aprenentatge d'idiomes (language learning), que es pot col·locar en aquests campus enormes i pot estar enmig del no-res, a 400 o 450 quilòmetres d'un bon punt de connexió d'Internet.
"El més interessant de Barcelona és la seva base tecnològica. Durant els últims anys heu atret molts joves, molt de talent, feines d'alta tecnologia... però necessiteu centres de dades"
Els grans models d'aprenentatge d'idiomes segueixen la potència allà on va. Si mires Europa, tens Frankfurt, Londres, Amsterdam i París a la zona mitjana. Diríem que és la teva hamburguesa amb patates, el teu McDonald's. Són mercats molt carnosos, molt sòlids, però també són madurs i difícils perquè estan bastant plens i continua arribant-hi més demanda. Quan va esclatar la guerra d'Ucraïna, molta gent es va preocupar molt per la seguretat energètica. Potser no tant a Espanya, però sens dubte va impactar el nord d'Europa, Alemanya i el Regne Unit.
I com va afectar això el panorama europeu?
Inicialment, tothom va mirar cap als països nòrdics. Per aquesta raó, ara hi ha hagut un creixement substancial allà, especialment a Finlàndia. Com que els centres de dades ja no han d'estar a les zones metropolitanes, Estocolm, Oslo i Hèlsinki estan creixent, particularment als exteriors d'aquestes ciutats.
Com passa a Barcelona.
Exactament. Però ells van anar al nord perquè hi ha molta energia renovable molt barata, ja que tenen hidroelèctrica i similars. A més, són països estables i relativament segurs. Pel que fa a Europa de l'Est, l'escenari s'ha tornat més arriscat, malgrat que Varsòvia està desenvolupant-se bé. En canvi, la resta de països de la zona ho fan molt més lentament per raons òbvies. Si no hi hagués guerra, probablement Ucraïna hauria estat un jugador força important, donada la seva mida i potència. A Turquia passa quelcom similar. És increïble que no siguin un gran jugador. Tenen una població molt jove i dinàmica, però, de nou, hi ha preocupació per l'estabilitat política.
Tot plegat ens porta al sud d'Europa, oi?
Efectivament. Madrid, el centre tradicional de les telecomunicacions, hi va entrar a través de Telefónica, però també amb la inversió d'antigues companyies com Equinix i Digital Realty, qui va comprar Interaction, una firma per a la qual jo vaig treballar. Després van desenvolupar aquestes zones de núvol al voltant de la ciutat, de manera que hi ha molta pressió per al núvol a prop de l'aeroport, a Alcalá, i ara també es busca desenvolupar campus d'IA en aquesta zona.
I Barcelona, que té d'interessant?
És una ciutat tradicionalment de connectivitat, però el més interessant és la seva base tecnològica. Durant els últims anys heu atret molts joves, molt de talent, feines d'alta tecnologia... Parlo de casos com King, els creadors de Candy Crush, però en general de tot el districte 22@. D'altra banda, Barcelona és líder mundial en investigació mèdica. En general, teniu una ciutat connectada amb un entorn tecnològic molt bo per construir, però necessiteu centres de dades i la raó és l'altra part de tot això. És a dir, els models d'aprenentatge d'idiomes poden anar a grans campus de Saragossa, per exemple.
El que passa en un model d'aprenentatge d'idiomes és que recopiles milers de milions de dades i ensenyes al sistema a fer una cosa, però després, si vols fer-la servir, l'has de tornar a posar a la ciutat. Així que l'has d'apropar. Si estàs fent una operació de cor i confies en les dades, no pots esperar que hi vagin a Saragossa i tornin. Necessites quelcom molt a prop. I això s'anomena inferència. Per aquest motiu, tant si cotitzeu en un mercat de valors amb trading algorítmic, com si feu una operació, o bé si intenteu calcular alguns números, necessiteu aquesta inferència. Barcelona és perfecta per això, i nosaltres, com a empresa, estem intentant ajudar-la a fer-ho.
Com poden transformar aquests centres de dades l'economia catalana?
Hi ha diferents fases. En primer lloc, es produirà molta construcció. Si agafem el cas de Saragossa, veurem que hi ha una fase de construcció, de manera que es creen llocs de treball en la construcció del centre i l'entorn. Un cop conclosa, també es requereixen molts professionals informàtics qualificats pel que fa al manteniment i gestió dels centres de dades. No és un nombre tan gran, però són necessaris perquè és una enginyeria molt pesada i cara. La raó d'això és perquè no volen cap interrupció.
"Catalunya no fa tard, és una potència industrial històrica i encara pot ser una plataforma per la nova indústria, que és la IA d'aplicació"
Per exemple, fa uns dies l'aeroport de Heathrow es va haver de tancar durant 24 hores per un incendi. Doncs no es va interrompre cap dels centres de dades subministrats des de la mateixa subestació. Per què? Bàsicament, si agafes dues coses de tot, més una de recanvi, sempre tens una còpia de seguretat. Tot això és enormement car de mantenir, però implica crear llocs de treball: seguretat, neteja, cablejat... A més, són feines molt professionals i que també s'han de connectar amb alguna cosa, de forma que també s'estimulen les xarxes. Per subministrar aquestes coses, algú ha d'excavar la carretera i crear una subestació. Per exemple, Endesa ens va dir fa uns dies que també ho faria. En el cas de Catalunya, la part negativa seria que esteu creant caixes grises.
Però són negatives aquestes caixes grises? Estan millorant el disseny.
És cert, però del que estic parlant és dels centres de dades que creen ocupació. Hi ha un altre exemple que és el de Shanghai, on han col·locat un centre de dades al mig i han començat a construir al seu voltant, com si fos un parc industrial. En aquest cas, però, unit per robòtica, recerca científica i proves d'avions. Ho estan fent servir per testejar els motors de les ales amb IA i veure on fallen. D'aquesta manera s'han convertit en un gran centre d'ocupació en lloc de ser un emplaçament poc interessant. O sigui, la idea amb Barcelona seria que Saragossa esdevingui una àrea gran que creï força ocupació a curt termini i que acumuli molta energia i molts models d'aprenentatge d'idiomes. I després, els que estiguin més a prop de la ciutat es podran beneficiar del que jo anomeno efecte halo per estimular el creixement econòmic.
La pregunta que heu de respondre és si creieu que la IA canviarà les nostres vides. Si creieu que sí, les coses evolucionaran de pressa. En canvi, si la resposta és negativa, tot plegat desapareixerà.
Fem tard o encara som a temps?
No, encara sou a temps. La IA tot just acaba de començar. L'heu de veure com una plataforma. Una persona a Barcelona em va dir que la IA era la nova indústria, així que li agafo aquesta reflexió. Penseu en Barcelona com una potència industrial històrica: els Seat, Nissan... i plantegeu-vos que ara la IA pot ser una plataforma per aquesta nova indústria, no només pels xatbots o els centres de trucades.
És a dir, mirar més l'aplicació.
Exactament, i per això no crec que feu tard, perquè encara estem al començament. D'altra banda, quan tothom parla d'IA s'oblida de la resta de coses de les quals estàvem parlant abans que hi arribés. És a dir, el 5G, els mòbils, el 6G, l'aprenentatge automàtic... Ara tothom també està molt pendent de la computació quàntica. Podeu utilitzar el Barcelona Supercomputing Center (BSC) com a punt de partida d'una nova revolució, fins i tot quan ens cansem de la IA (riu).
Soc molt optimista, però no serà fàcil. Mireu el que ha passat amb el sorgiment de DeepSeek. Des del meu punt de vista, allò no va ser cap anunci revolucionari i, en canvi, vaig al·lucinar quan va sacsejar les borses mundials. Això continuarà passant, però tot plegat no es pot continuar expandint d'aquesta manera. Hi hauria d'haver competència, i n'hi haurà.
I quins seran els principals mercats competidors de Barcelona?
Podria fer-ho simple i respondre que tothom, perquè tot està passant a tot arreu alhora, i els inversors estan mirant qualsevol mercat del món. En un sol dia, un hiperescalador pot estudiar-se 5.000 llocs diferents del planeta i decidir invertir uns diners a Barcelona, una mica a Caracas, a Osaka... És veritat, però, que hi ha una realitat geogràfica. Al Mediterrani, probablement la principal competència és Marsella. A Grècia, Creta s'està desenvolupament correctament, i espero que en algun moment Gènova, a Itàlia, també ho faci, o bé altres ciutats mediterrànies de països com Croàcia, per exemple. Portugal ho està fent bé ara, o sigui que s'hauria de considerar competència també.
I al mercat estatal?
En termes de gran escala, Saragossa segur. I, òbviament, Madrid.
Madrid està per davant de Barcelona?
Quant a desenvolupament de mida sí, molt per davant. Ara bé, Barcelona s'està movent molt ràpidament. Quan vaig venir aquí per primer cop, la capacitat era d'uns 23 megawatts i actualment està en 65, però amb uns altres 196 megawatts en preparació. Teniu el clúster tradicional de Zona Franca que ja he mencionat, però que s'està estenent cap a l'Hospitalet, amb Merlin Properties and Edged Energy. D'altra banda, el clúster de Cerdanyola, on hi són el Sincrotró, GTR, Panattoni, AQ Compute... Ara, a Sant Adrià del Besòs es desenvoluparà un centre de dades de Digital Realty, però també teniu el Barcelona Cable Learning Station.
Amb la IA cal esperar nous indrets al voltant de Barcelona. A Rubí hi ha Submer, una empresa que va desenvolupar un sistema molt especial de refrigeració per a centres de dades. Ara, però, han decidit crear-ne un de propi. Però Catalunya té una oportunitat encara més gran de mirar cap al sud, cap a Tarragona, on es podria desenvolupar energia o indústria tradicional, però també cap al nord.
"El meu consell és que Catalunya necessita un pla. Seieu, creeu una visió i un pla estratègic i, després, utilitzeu la geografia"
Abans mencionava el càs d'èxit dels països FLAP. Durant aquest procés d'expansió, què pot aprendre Catalunya d'aquestes ciutats?
El principal problema que té tothom és com moure's ràpidament i, per fer-ho, s'ha d'assegurar la planificació. Per això, cal tenir molt bona relació amb companyies elèctriques com e-distribución, Red Eléctrica, Endesa o Naturgy. Tenen el poder, literalment. La major part de l'energia que es fa servir a Espanya s'utilitza a centres de dades. Aleshores, Catalunya ha de poder assegurar l'energia i treballar molt estretament amb la xarxa i els operadors elèctrics. Pareu atenció també a la fibra i l'aigua, encara que en grau més baix. Amb els centres de dades es parla molt del consum d'aigua, però en realitat la majoria dels espais avui utilitzen un mínim d'aigua perquè és un sistema tancat en lloc d'evaporació.
La planificació i el mapatge s'ha de consensuar amb els municipis i la resta d'organismes competents. En molts llocs d'EMEA ha estat molt difícil treballar aquests projectes perquè no tothom hi està d'acord. De fet, bona part dels permisos de planificació ni tan sols reconeixen els centres de dades. A Catalunya, els centres de dades s'inclouen dins de la categoria d'usos industrials, però no estan definits com un ús del sol en específic.
I com planifiquem tot plegat a Catalunya?
És molt important ressaltar el que va fer la Generalitat fa uns dies [el 17 de març, el Govern va anunciar una estratègia per promoure la implantació de centres de dades a Catalunya, amb diferents línies d'actuació]. Amb aquesta iniciativa, ajudaran a accelerar alguns projectes, juntament amb una taula institucional que ho gestionarà. Hi ha un exemple que he posat als tallers que hem fet a Cushman & Wakefield, que és el d'Ildefons Cerdà, l'home que va dissenyar l'Eixample com una quadrícula. La pregunta que cal fer-se és: qui farà això pels centres de dades?
El meu consell és que Catalunya necessita un pla. Seieu, creeu una visió i un pla estratègic i, després, utilitzeu la geografia. Jo soc geògraf i crec que s'ha de fer servir la geografia de què es disposa, sigui un terreny pla o un altiplà. Ara bé, s'ha de construir mentalment en lloc d'una manera oportunista. Perquè si ets oportunista, potser pots trobar un bon espai momentàniament, però uns anys més tard et preguntaràs per què vas construir aquell centre de dades allà. A més, pots fer moltes altres coses, com ara un port o una zona propera al port lliure d'impostos per als centres de dades.
Hi ha una última cosa que he après, però no sé si el mercat ho pensa prou, i és saber quin és el propòsit de cada centre de dades que s'instal·la aquí. Si jo fos la Generalitat, insistiria particularment en això. Li preguntaria a qualsevol inversor interessat: "sí, veig els teus diners, però què vols construir exactament? Què hi ha dins? Què farà per mi?"