Tal com va avançar VIA Empresa, Xavier Panès ha rellevat aquest dimecres Antoni Abad a la presidència de Cecot després de disset anys liderant la patronal catalana. Fins aquí, cap sorpresa d'última hora. En una conversa amb aquest mitjà durant el seu últim dia com a president, Abad reclama una reforma de les administracions públiques i que es posin les piles per facilitar que les empreses siguin competitives i, així, aconseguir que el país també ho sigui. També reivindica la llibertat, la rebel·lia positiva, la contribució i el risc intel·ligent, alhora que adverteix de les conseqüències negatives de la lentitud i l'immobilisme en la tramitació de projectes empresarials.
Aquestes són les seves reflexions sobre la política, l'economia i la societat actual, així com el relleu i la visió a Cecot. Aquest és el seu llegat.
El nou president
Les eleccions són "un tràmit" a la Cecot perquè, des que es va constituir el 1978, mai s’ha presentat més d’un candidat a la presidència. Com els seus quatre antecessors –Narcís Bacardit, Pere Guitart, Eusebi Cima i Antoni Abad-, Panès no ha tingut rival. No obstant, Abad rebutja que hagin encarat el relleu amb una mentalitat conservadora: “Com podem ser conservadors si l’únic que es manté és el canvi. A Cecot ens agrada el risc, però un risc intel·ligent. Defensem les nostres idees. I aquest tarannà queda assegurat amb Xavi Panès”. Admet, però, que en aquest tipus d’entitats empresarials “tampoc és el més esperable” que es vagi a unes eleccions amb diversos candidats.
"A Cecot ens agrada el risc, però un risc intel·ligent. Defensem les nostres idees. I aquest tarannà queda assegurat amb Xavi Panès”
La decisió
Abad explica que ho va decidir “fa temps”, però que ha esperat a la consolidació del nou secretari general, Oriol Alba, que el gener de 2021 va rellevar David Garrofé després de 34 anys en aquest càrrec. “Aviat farà un any i mig que l'Oriol Alba està aquí. Està consolidat. Ha treballat un pla estratègic que es va debatre i aprovar. Per tant, ara el que toca és el relleu a presidència. Però m’ho estic passant tan bé que em vaig haver de fer la pregunta una altra vegada. I em vaig dir: oi que vam quedar que quan es consolidés el secretari general i tinguéssim el full de ruta, ho faries?, doncs, ho he fet”. Dit i fet.
Fotografia de Carolina Santos
L'immobilisme de l'administració
“Les administracions no gestionen amb el temps i, a vegades, queden bloquejades. Això és un problema. Parlo de les administracions espanyoles i de les catalanes. A nosaltres ens agrada ser atrevits. Però, en aquest país, davant de tant immobilisme, si fas propostes ja et posen el segell d'atrevit. I si ets atrevit en una proposta, ja semblaria que ets valent. No, no, no, nosaltres no ho vivim així. Fer propostes atrevides és la nostra obligació. Quan hem repetit tantes vegades que Espanya no és homologable en termes internacionals ha molestat en molts àmbits”.
"Quan hem repetit tantes vegades que Espanya no és homologable en termes internacionals ha molestat en molts àmbits”
La reforma: gestionar bé
Abad reclama una reforma de “les estructures de les administracions públiques perquè no tenen el concepte de competitivitat-país: no són gens conscients del valor competitiu del temps. Poden estar dos, tres o quatre anys per tirar endavant un projecte empresarial. Això és inadmissible. I, a més, no paguen les conseqüències. La reforma de les administracions és absolutament necessària. Això no va de gestió pública contra gestió privada: no, no, això va de bona gestió. Governar és gestionar bé. O entenem que si no som productius, que si no som competitius, no sabrem com omplir la bossa per la societat del benestar. Hem de parlar de debò com prioritzem, però no tenim interlocutor. Ens hem adreçat a tothom, fins i tot la senyora Ursula von der Leyen [actual presidenta de la Comissió Europea]".
Fotografia de Carolina Santos
El treballador i la renda
Segons el fins ara president de Cecot, "tenim un Estatut dels Treballadors que és una peça paternalista que ve d'on ve. En part, predemocràtic. Els àmbits de la regulació laboral a Europa han canviat molt, han evolucionat, i aquí gairebé estem en la confrontació. El que hem de cuidar i defensar és l'empresa, el treball. S'hauria de derogar l'Estatut dels Treballadors i fer néixer el Codi del Treball del perquè és en base al treball que hem de construir un nou marc”.
"La política en aquest país defensa poc la llibertat... Ens convé un ciutadà que es plantegi la relació entre l'Estat i un mateix. La llibertat és consciència, dubte, decisió,... i això s'alimenta molt poc"
La patronal vallesana va estudiar en profunditat el camp de la renda bàsica universal amb la col·laboració de diferents experts. “Sobre la renda bàsica universal ens convé un perfil de ciutadà que tingui més autonomia, mes criteri propi, més independència i, per tant, que sigui menys manipulable, menys influenciable. Jo em pregunto: qui defensa la llibertat? La política en aquest país defensa poc la llibertat (...) Si anem a buscar aquest perfil de persona, que creix personalment, que madura, la renda bàsica universal té atributs molt bons. Ens convé un ciutadà que es plantegi la relació entre l'Estat i un mateix. (...) Per mi, renda bàsica universal és una certa revolució cultural perquè et permet una xarxa que t’ha de donar seguretat per prendre, amb més llibertat, les teves decisions personals. La llibertat és consciència, dubte, decisió,... i això s'alimenta molt poc. Aquesta xarxa ens va bé perquè ens permet arriscar més”.
El risc intel·ligent
“Predico una frase, sobretot quan parlo amb gent jove: posa més risc a la teva vida, risc intel·ligent o te’n penediràs. Hi ha estudis sobre persones que estan al final de la vida, a punt de morir. Quan se’ls pregunta que haurien canviat en les seves vides, en primera posició hi ha els que diuen que es van equivocar perquè haurien d'haver arriscat. Col·lectivament, com a societat, ens interessen persones que arrisquin més. No vull dir només emprenedor en els negocis perquè es pot ser emprenedor en l’àmbit social o en el que sigui”. Abad ha estat i és un ferm defensor del risc intel·ligent.
Fotografia de Carolina Santos
Sobre l'emancipació, un exemple ben recent: “L’ajuda de 250 euros perquè els joves paguin el lloguer és una mesura equivocada perquè es fa sobre un col·lectiu que treballa i que té recursos recurrents mensualment. El missatge potent és dir als joves de més de 18 anys: la vostra emancipació, la de debò, l'aconseguireu si estudieu i aproveu. Per tant, 250 euros pels que estudien, tant si treballen o no, que no tenen renda recurrent, has de posar aquest incentiu, si estudies i aproves. L'emancipació de debò és créixer com a persona: estudiar, aprovar i, si és així, els 250 euros”.
L'atur i el benestar
“Al 2022, dir que a Catalunya no hi ha atur és una realitat, el que hi ha són molts aturats. Les necessitats de tots els sectors per cobrir llocs de treball és molt gran”. A la pregunta de per què costa tant trobar treballadors, respon que “hi ha moltes causes, però n'hi ha una que comença a aparèixer: l'incentiu marginal d'anar a treballar en relació al concepte 'el que tinc com a estat del benestar' no estimula”, assegura Abad.
“Dir que a Catalunya no hi ha atur és una realitat, el que hi ha són molts aturats”
I afegeix: “A Cecot no parlem mai d’estat del benestar sinó de societat del benestar perquè som conscients que la bossa del benestar la generem tots amb el nostre esforç. Per tant, l'Estat no ens dóna, l'Estat ens retorna. I si estem en la societat del benestar, hem de fer un esforç de priorització i d’estímuls intel·ligents per primar el que més en convé. I què ens convé?, doncs, que molts més joves vagin cap a qualsevol tipus d'estudis. Capaciteu-vos!”.
Tributari vs. Contribuïdor
Un canvi de paradigma i de mentalitat: “Ser tributari equival a súbdit que paga tributs i, per tant, el rei i, en aquest cas, el polític, decideix. Ser contribuïdor vol dir que som nosaltres els que contribuïm i, com que vivim en societat, sabem que tenim aquesta obligació de contribuir. A partir d'aquí, nosaltres hem de seure a la taula on es decideixen les prioritats socials per avaluar-les des de diferents òptiques. No és una qüestió ideològica sinó humanista”.
“Ser tributari equival a súbdit que paga tributs i, per tant, el rei i, en aquest cas, el polític, decideix. Ser contribuïdor vol dir que som nosaltres els que contribuïm i tenim aquesta obligació de contribuir. No és una qüestió ideològica sinó humanista”
L'economia submergida
Deures pendents: “Si a Espanya la dimensió de l'economia no declarada és tan gran, algú ha pres mesures correctores? A Portugal en van prendre fa anys i ho han reduït. Ho hem de traduir a accions operatives. A Cecot pensem això no pot seguir d’aquesta manera perquè tots paguem molt i recaptem relativament poc comparats amb altres estats. Aquesta discriminació a la inversa no és socialment justa”.
Fotografia de Carolina Santos
La presa de decisions
Abad reclama als polítics que tinguin en compte l’opinió de les empreses en el moment de legislar o aplicar les mesures. “Els polítics porten unes inèrcies des de la transició. Prenen decisions i després vénen les empreses a queixar-se: això ha quedat curt, això és impossible, ui, ui... Això no passa en altres països. Ens hem de trobar en el procés de prendre decisions. No hi ha ningú que tingui un criteri de 360 graus. (...) En aquest procés hi ha d’haver l'administració, les empreses –m'agrada dir que sóc un president d'empreses– i, segons el tema, buscarem uns experts. Les decisions seran millors si ens trobem en el moment de prendre-la. En aquest país s’opina de tot i el que falta és rigor”. Més rigor i menys opinàtica.
"En aquest país s’opina de tot i el que falta és rigor”
Partit a partit
“Enyorem la legislació d'altres països en els que hi ha uns parlaments que tenen una representació mixta entre el que vénen de partits i el que vénen de territoris. Necessitem representants polítics propers amb els quals puguis anar a despatxar, que depenguin del teu entorn territorial i no de la direcció d'un partit. La legislació electoral a Catalunya s'hauria d'haver canviat fa dècades. Això també és immobilisme. També passa a l'Estat. Hi ha la idea de que la política ja proveirà: no, no, en els països que funcionen bé, la política no està per sobre de l'empresa sinó al mateix nivell”. Partit a partit.
"Necessitem representants polítics propers amb els quals puguis anar a despatxar, que depenguin del teu entorn territorial i no de la direcció d'un partit. En els països que funcionen bé, la política no està per sobre de l'empresa sinó al mateix nivell”
L'economia catalana
Hi ha relats de tota mena al voltant de l'economia catalana, però Abad té molt clar d'on venim i a què podem aspirar. “Hem de reaccionar. Vam estar en una posició de rellevància mundial que avui no tenim, però, si l'havíem tingut la podríem recuperar. La responsabilitat la reparteixo a tothom. Tenim la nostra part de responsabilitat, però no ens quedem només en aquest reconeixement”.
“Vam estar en una posició de rellevància mundial que avui no tenim, però, si l'havíem tingut la podríem recuperar”
El bloqueig de les inversions
El fins ara president de Cecot incideix en la lentitud de l’administració a l’hora de tramitar els projectes. Sovint, els empresaris locals triguen molt més que les grans multinacional per aconseguir llicències o els permisos per posar en marxa l’activitat. Posa com exemple, la fàbrica del grup sudcoreà Iljin Materials que projecta Mont-roig del Camp, amb una inversió de 600 milions d’euros per fabricar components de bateries. No s’oposa a les inversions estrangeres, tot el contrari, però recorda que al Vallès (l’Oriental i l’Occidental) hi ha projectes d’empreses locals amb una inversió conjunta de més de 600 milions d’euros que encara estan esperant que es resolguin les autoritzacions. “Com cuidem a les empreses del país?”, pregunta als responsables de la Generalitat.
El llegat i el record
Dels seus disset anys a la presidència de Cecot, Abad destaca el moment en què van decidir, assumint el risc que suposava, posar-se al capdavant de la Fundació de l’Antiga Caixa de Terrassa, més coneguda per LaFACT. Se sent especialment orgullós per l’obra social que està desplegant. En l’aspecte negatiu, apunta que “el retorn del que hem explicat, de les propostes per fer canviar les coses, és baix”, si bé insisteix en que no es rendeixen: “no podem ser maleducats, negatius o pessimistes, però tampoc callar”. El seu llegat parla per sí sol.
El futur
Què li depara el futur? Antoni Abad continuarà com a president de l’associació Fem Vallès i no descarta assumir altres responsabilitats tot i que assegura que, a partir d’ara, “baixarà revolucions”. Encara que en els cercles empresarials vallesans se’l situï com a pròxim president de Mutua Terrassa, Abad prefereix tocar de peus a terra en el seu últim dia com a president de Cecot i no parlar encara sobre situacions “futuribles”.