L’any 1988, dos químics amb gran coneixement en el món de la recerca van fundar una companyia anomenada Lipotec, una empresa dedicada a la química fina. En el seu cas, es van centrar en la recerca i desenvolupament de sistemes d’aplicació de fàrmacs i a la producció de pèptids, principis actius i liposomes, fonamentalment per al món farmacèutic, cosmètic i per a la indústria alimentària. Els dos emprenedors eren Antonio Parente i José María García-Anton, que es coneixien des de la carrera universitària. En aquell moment, Parente treballava com a director del departament de síntesi als laboratoris Vita, de Barcelona, mentre que García-Anton feia divuit anys que estava en nòmina del Centre Superior d’Investigacions Científiques de l’Estat (CSIC).
Durant els primers anys van situar-se sota el paraigua del viver d’empreses de Barcelona Activa, societat de l’Ajuntament de Barcelona destinada a impulsar nous negocis. A les empreses que van crear, anys més tard, també s’hi va unir un directiu procedent de la farmacèutica Merck, Alberto Bueno, que va ser nomenat director general de GP Pharm, una altra firma fundada pels dos emprenedors. Des de la seu de Gavà, al costat de l’autopista C-32, van aconseguir guanyar-se un gran prestigi en el seu sector i la seva marca va trencar fronteres, la qual cosa els va permetre incloure firmes com Dior, Chanel, Helena Rubinstein i Estée Lauder a la seva cartera de clients. El resultat va ser el creixement exponencial del negoci. Cal pensar que quan Parente i el seu soci s’hi van posar, la investigació científica de la indústria cosmètica era un veritable desert.
Pocs anys després del començament del projecte, l’any 1992, van aconseguir els primers èxits de les seves investigacions, quan en un assaig amb ratolins van aconseguir que els liposomes produïts per Lipotec servissin per administrar dosis de medicaments citostàtics i així reduir els tumors que aquests animals de laboratori tenien al seu organisme. En aquell assaig, van fer equip amb l’Institut de Recerca Oncològica (IRO) i amb la farmacèutica Glaxo.
L’any següent al d’aquests assajos van ser guardonats amb una menció d’honor en el marc dels premis de la Generalitat de Catalunya a les empreses innovadores
El gran atractiu dels liposomes es troba en el fet que, en primer lloc, la seva capa externa és capaç de reconèixer les cèl·lules on ha d’actuar (en aquest cas, les cèl·lules tumorals) i, en segon lloc, que allibera el fàrmac de manera gradual. L’any següent al d’aquests assajos van ser guardonats amb una menció d’honor en el marc dels premis de la Generalitat de Catalunya a les empreses innovadores. En aquell moment, eren la primera empresa de l’Estat a produir liposomes i també una de les pioneres d’Europa.
L’any 2003, Lipotec i la resta de societats de Parente i el seu soci van prendre part en un projecte, el Nanofarm, que havia posat en funcionament la que va ser primera bioincubadora de l’estat espanyol, una entitat que depenia del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Generalitat, així com de la Universitat de Barcelona.
Amb l’arribada del nou segle, les inversions van créixer de manera important, en bona part per obrir una nova planta productiva a Sant Quintí de Mediona (2005) i també es va incrementar la facturació, que el 2007 ja es va enfilar fins als 20 milions d’euros. Enmig de la crisi financera i de la cursa cap a l’èxit de Lipotec, Parente va ser elegit president de la patronal catalana del sector biotecnològic, com a prova de la seva ascendència sobre aquest sector de l’economia amb tanta puixança. Va romandre al càrrec fins al 2014. En el moment d’accedir al càrrec, era conseller delegat de Lipotec i president de GP-Pharm. Dins de la seva branca per a la indústria cosmètica, creaven productes com l’Argireline, un pèptid per evitar les arrugues de l’expressió que va tenir un gran èxit. A roda d’aquest, també produïen bronzejadors, hidratants, anticel·lulítics, etc. En total, un 80% de la producció de Lipotec es destinava en aquell moment a l’exportació. El 2010, Parente va entrar a formar part del consell d’administració d’uns altres laboratoris, Archivel Farma, especialitzats en la lluita contra la tuberculosi.
Per la seva banda, la filial GP Pharm va aconseguir un èxit primigeni la tardor del 2011, quan van registrar el seu primer fàrmac oncològic, l’anomenat Lutrate Depot. Va ser aprovat per les autoritats sanitàries de cinc països de la Unió Europea i la seva aplicació era el càncer de pròstata. En aquell moment se li pressuposava un mercat potencial de 1.000 milions d’euros.
Els negocis amb Warren Buffet
Però el més gros encara havia d’arribar, perquè a les beceroles de l’estiu del 2012 es va produir una de les fites més importants en la vida dels dos emprenedors: van vendre el negoci a l’inversor nord-americà Warren Buffet, que va adquirir Lipotec a través de la seva filial del sector químic Lubrizol. En l’acord de compra s’incloïen les subsidiàries Diverdrugs i Lipofoods. Fora d’aquesta operació corporativa van quedar GP Pharm, BCN Peptides i Prima-Derm. En el moment de la transacció, la facturació agregada era d’uns 40 milions d’euros.
L’import de la venda de Lipotec a Buffet mai es va fer públic, però va permetre que Parente es convertís en un dels principals inversors del país en projectes de biotecnologia, una situació que avui dia encara es manté. Poc després de la venda, GP Pharm continuava creixent, i la prova fefaent és que la firma va aconseguir llicenciar el Lutrate ni més ni menys que a 23 països.
Recentment, Parente ha estat l’impulsor d’altres projectes innovadors com Sepsia Therapeutics, una firma que desenvolupa noves teràpies cel·lulars i biològiques contra la sèpsia
L’any 2019, la patronal biomèdica va guardonar Parente per la seva trajectòria professional, mentre que quatre anys més tard va rebre el premi Trifermed, per l’impacte social en la salut de les seves recerques. Cal dir que en èpoques més recents ha estat l’impulsor d’altres projectes innovadors, com és el cas de Sepsia Therapeutics, una firma que desenvolupa noves teràpies cel·lulars i biològiques contra la sèpsia.
Des del punt de vista institucional, Parente forma part ara o en el passat d’entitats com el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, Asebio (patronal estatal de les companyies biotech), Biocat (fundació promotora de les ciències de la vida) o de la ja esmentada patronal catalana del sector (anomenada CataloniaBio).
Malgrat la seva gran influència sobre un sector tan punter com és el de biotecnologia, Parente és un home extremadament discret, que intenta dur una vida equiparable a la de qualsevol ciutadà, lluny de les estridències. Passejar en barca per la Costa Brava, jugar a golf i pescar són les activitats familiars amb què acostuma a omplir el seu lleure. Fruit dels seus èxits empresarials, resulta fàcil trobar-lo als rànquings que sovint es publiquen sobre grans fortunes, on ell apareix amb un patrimoni estimat d’uns 150 milions d’euros.