Pimec porta més d'any i mig gestionant circumstàncies extraordinàries. L'estudi de disseny floral Flowers by Bornay, al bell mig de Sants, ha estat l'estranya seu del tancament d'exercici de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana en un cicle que, a banda de la pandèmia, els ha portat una nova presidència i la consolidació com a organització autònoma a la taula de diàleg social a Catalunya – una excepcionalitat a l'Estat Espanyol compartida amb Balears que el president de l'entitat, Antoni Cañete, reivindica pel conjunt de l'Estat. Fora de la seu de Viladomat i entre plantes i flors, Pimec celebra un any que considera exitós, tot i no estendre l'eufòria a 2022. "Enfrontem l'any vinent amb incertesa", alerta Cañete, que considera necessari "posar els peus a terra" amb les projeccions a curt termini.
Des de la seva victòria a les eleccions patronals del febrer, Cañete ha reivindicat davant tots els micròfons el pilar central del seu discurs: un "activisme empresarial" que posi les pimes "al pont de comandament de l'economia" catalana i de l'Estat espanyol. Aquesta presa de poder decisori de la petita i mitjana empresa s'ha traduït en fites com l'entrada de la patronal al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, organisme en què ja han participat del consell executiu. El president ha lloat la capacitat de l'ens per "anar conquerint els espais perquè les pimes estiguessin presents" allà on es decideix el futur de l'ecosistema productiu català. En aquest sentit, Cañete ha considerat el registre enguany de CONPYMES, la confederació espanyola de petita i mitjana empresa, com un fet "de rellevància històrica" que portarà la pime de l'Estat a ocupar llocs de decisió autònoms en el diàleg social – quelcom que "homologaria" l'estructura de l'associacionisme empresarial espanyola amb l'europea.
"Pimec ha anat conquerint els espais perquè les pimes estiguin presents als llocs de decisió"
Tot i el progrés de les pimes del país, que, com recorda el president de la patronal, formen el 99,9% del teixit empresarial espanyol, l'associació encara detecta obstacles importants en la gestió i la regulació empresarial que poden limitar el potencial del teixit productiu. El més rellevant és – i porta sent molt més enllà de la presidència de Cañete – la morositat, especialment la de la gran empresa. L'agraïment al Ministeri d'Economia de Nadia Calviño per la intenció de limitar aquesta pràctica que va fer durant els premis Pimes va acompanyat de reclamacions.
L'Avantprojecte de la llei Crea y Crece, que recull l'exclusió dels recursos públics d'aquelles empreses que incompleixen la norma de morositat, va per un bon camí, però no és prou contundent en la seva aplicació. La patronal demana, així, que el govern exigeixi una certificació de pagaments, i no una declaració responsable, com a prova del compliment amb les obligacions econòmiques de la gran empresa. "Només prement el botó del compliment de la llei de pagaments s'injectarien 82.000 milions d'euros a les empreses", afirma Cañete, que reconeix el conflicte entre la pime i les grans empreses cotitzades en aquest apartat. Haver revalidat la presidència de la Plataforma Multisectorial contra la morositat, però, suposa, pel president "un avís a aquells que volien atacar" el projecte.
La gestió i les possibilitats dels fons Next Generation EU han ocupat bona part de les exigències de la Patronal en els darrers mesos. Durant l'acte, Cañete ha reiterat l'especial "informació i acompanyament" que requereix la pime a l'hora d'accedir al finançament europeu. "Les grans empreses poden contractar consultores i tenen millor accés a les informacions", lamenta el president, tot reivindicant que es facilitin les convocatòries de les subvencions de recuperació per aplanar el camí als projectes de la petita i mitjana empresa. "Necessitem propostes que facin possible que els recursos s'utilitzin" en el teixit productiu i empresarial del país, demana.
"Només prement el botó del compliment de la llei de pagaments s'injectarien 82.000 milions d'euros a les empreses"
Cañete s'ha parat, a més, a analitzar la situació de la pime catalana davant les noves restriccions per la pandèmia. El president lamenta que no s'hagin aplicat abans mesures demanades per la patronal com la creació d'espais "segurs" dins les empreses amb l'exigència de certificat de vacunació o proves PCR per l'entrada de nous treballadors – mesures que podrien, afirma, haver alleugerat les restriccions que s'han aplicat finalment. El dirigent de Pimec ha estat crític amb decisions com el tancament de l'oci nocturn o dels esdeveniments culturals, i tot i apreciar la intenció que veu a la Generalitat de continuar amb ajudes als sectors més afectats, demana que aquestes siguin més expeditives i ajustades a les situacions. "La cultura i la restauració fan en aquestes setmanes bona part de la seva facturació – avisa Cañete – i hem de calcular l'afectació econòmica de les restriccions sobre cada empresa" per oferir compensacions que s'hi ajustin.
El futur segons Pimec
El posicionament de la patronal de la pime catalana com un actor del diàleg social més enllà de només la representació immediata de l'empresa fa que les seves reivindicacions siguin, sovint, estructurals i en àmbits diversos. Aquest "activisme empresarial" que porta per bandera Cañete ha portat durant 2021 a la implicació de l'entitat en debats com l'ampliació de l'aeroport, la transició energètica, la recuperació després de la crisi sociosanitària o la reforma laboral – qüestions essencials, afirma Cañete, per adaptar-se a un món que "ha canviat més del que encara ens adonem".
"Si perdem competitivitat perdem riquesa i llocs de treball"
La reivindicació del diàleg social recorre les demandes del president de la patronal. En el cas de l'Aeroport del Prat, de fet, ha lamentat que el debat es portés des de "posicions maximalistes que generen inacció". Sobre la negativa a la intervenció sobre la infraestructura, Cañete ha lamentat "no haver arribat a un acord" en un procés, afirma, en què es podria haver aconseguit "respectar els interessos de les minories sense condicionar l'interès general". Un punt mitjà en què la patronal es troba també en termes com la regulació laboral, un àmbit en què demana un model de "flexiseguretat" en què es garanteixin les condicions dels treballadors, però es deixi a l'empresa marge d'actuació per adaptar-se als grans canvis econòmics.
Les conquistes d'autoritat assolides per Pimec en els darrers mesos, afirma Cañete, han servit per millorar la qualitat de vida de la pime del país. El president recorda la influència de l'entitat en la revisió de la fiscalitat catalana en el tram que afecta les petites i mitjanes empreses – un ítem que, afirma, el conseller d'Economia i Hisenda Jaume Giró s'ha compromès a estudiar. "Si perdem competitivitat perdem riquesa i llocs de treball", afirma. De la mateixa manera, el dirigent empresarial ha celebrat l'acompanyament a les pimes en qüestions com el nou Kit digital.
Resultats
Amb tot aquest recorregut, la patronal ha mostrat, per tancar l'any 2021, uns resultats provisionals que, valora Cañete, "expliquen la història" de Pimec enguany. Segons ha anunciat el president, la patronal acaba l'exercici amb un augment de la massa associativa de l'entitat d'un 6%, cosa que els ha permès arribar a uns ingressos fruit de la seva activitat de fins a 16,5 milions d'euros – unes xifres "excel·lents" que, segons el seu president, confirmen l'entitat com l'associació empresarial amb més ingressos de "Catalunya, l'Estat i el sud d'Europa".
Segons ha comunicat l'organització, el 69% dels ingressos han vingut de les quotes dels socis i els serveis prestats per la patronal als seus membres. Fins a un 24% ha sortit dels seus programes de formació, tant en primera persona com mitjançant els seus 61 gremis i entitats col·laboradores, i el 8% restant respon a les subvencions per la seva participació institucional. Gràcies a aquesta xifra, Pimec preveu un creixement del 20% del pressupost de cara a 2022, fins als 20 milions d'euros, una inversió que suposa "un repte" per una entitat que, a espera de confirmació per la junta, es posa els deures de "mantenir l'activitat i el compromís amb els associats i la societat".