Apoderament i lideratge de la dona en el món de la indústria, el gran oblidat del (i pel) gènere femení. Potser perquè sempre s’ha donat per fet que la dona no pertany a aquest món o, potser, perquè ningú no ha ensenyat a les nenes que elles també poden exercir càrrecs de poder, innovar i liderar el canvi tecnològic i industrial. El panorama és desesperançador: el 67% de les empreses catalanes tenen o cap o només una dona en la seva direcció. De fet, només el 9% de les dones catalanes ocupen llocs directius, i tot tenint en compte que el 60% de l’alumnat a les carreres universitàries són dones.
Però, “per què s’ha de justificar tant que les dones en llocs de direcció sabem treballar bé?”. La vicepresidenta de l’Associació 50a50, Mar Gaya, vol fer calar el missatge que posar consciència en aquesta problemàtica és l’inici de la fi de la desigualtat, però lamenta que “no treballar en aquesta línia és la base del problema”. Les dones poden ser directives. I poden ser-ho també en el sector de la indústria. Han de ser-ho.
Mar Gaya, Anna Mercadé, Carme Poveda i Sofia Lluch | MEM
Precisament per tractar aquesta qüestió, i de la mà de Barcelona Activa, neix la plataforma Lidera, que té per objectiu fomentar l’autolideratge de les dones professionals de qualsevol àmbit. Aquest és el primer pas per avançar. La plataforma ha celebrat i celebrarà diferents taules rodones amb dones líders en el seu sector per conscienciar sobre la desigualtat en tots els sectors. En aquesta ocasió, se centra en el lideratge femení en els sectors econòmics.
Treballar (igual de) bé
La plataforma, que s’adreça a les més de 500.000 dones de la capital catalana, s’estableix com a una eina perquè hi puguin accedir en el moment en què vulguin fer un pas més en la seva trajectòria professional. D’aquesta manera, qualsevol dona que ho vulgui, rebrà assessorament per als seus negocis, però també pot obtenir finançament.
Segons la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel, “la visibilitat de les dones en el terreny laboral és cabdal per generar nous rol models i referents que inspirin futures generacions”. Precisament en aquest sentit, sosté que “la idea és que les dones del Lidera tinguin als seu abast totes aquelles eines per desenvolupar aquelles competències dels lideratges moderns, flexibles, en equip i igualitaris”.
Si no es treballa per eradicar-ho, la desigualtat s’enquistarà. Però és necessari fer-ho des de la vessant femenina i també masculina. Tant Gaya com la presidenta de l’Associació 50a50, Anna Mercadé, són conscients que es necessiten anys per revertir la situació. Però, com diu Mercadé, “les nostres filles veuran que aquest és el camí a seguir i, amb això, ja em dono per satisfeta”.
Campana de vidre
Espelma en mà i una campana de vidre, Gaya l’encén, la tapa i continua parlant. Cap de les assistents de la sala saben què passarà. El seu discurs continua fluint i totes –i tots- ens submergim en el seu relat. Només hi ha dos homes a la sala i, de fet, un és treballador de Barcelona Activa i l’altre el fotògraf. La conversa els interessa i el primer es penedeix de no haver portat tot el seu equip. El missatge cala.
Gaya: "Les dones directives són més rendibles"
Gaya recorda que “les dones directives són més rendibles” i posa damunt la taula que la base per sumar forces i talent és la intel·ligència col·lectiva. “A més dones, més intel·ligència”.
Però la realitat va (de moment) per un altre camí i, “a mesura que anem pujant [de càrrecs], les dones van desapareixent”. Justament per aquest motiu, Gaya sosté que “les quotes són imprescindibles” i vol desmitificar la idea que serveixen per afavorir un col·lectiu perquè la realitat és que el seu objectiu és “neutralitzar que hi ha un col·lectiu que pel fet de ser senyors estan afavorits en el món laboral”. Per tot plegat, reclama que “els òrgans de direcció comencin a ser paritaris”, tot i que vol deixar ben clar que “aquest no és l’objectiu, sinó que ha de ser l’inici” de tot el canvi.
Quan acaba la seva ponència, Gaya ens demana si recordem l’espelma. S’ha apagat. S’ha ofegat. “Això és el que passa: les organitzacions ofeguen l’ambició i la capacitat femenina”, es lamenta. La solució? “Integrar”. I és que, segons el seu parer, “no arribarem a una conciliació equitativa perquè en economia domèstica, qui redueix horaris és qui guanya menys”.
Perjudicis enquistats
El mateix Einsten deia que “costa més canviar un perjudici que la teoria de la relativitat”. Però si no es canvien els perjudicis, a dures penes canviarà la realitat i, si no es compleix la llei, la situació quedarà silenciada.
Mercadé: "Cal fer un gran pacte per organitzar-nos la vida"
La fórmula Mercadé és clara i concisa. “Cal fer un gran pacte per organitzar-nos la vida i treballar professionalment respectant el cicle de vida dels homes i de les dones”. Ni s’ha de fer creure a a les nenes que seran princeses perquè, a més, “la monarquia ja no està de moda”; ni que podran casar-se amb milionaris.
Una vegada exclòs això dels ideals de vida de les més petites, cal acompanyar-les pel camí del seu futur. Un futur que s’obre amb un munt de possibilitats per davant i en què el món de la indústria hi té molta importància.
La dona treballadora
Una de les participants de la taula rodona és l’economista de la Cambra de Comerç Carme Poveda. Ella va realitzar el primer estudi sobre la dona en el món de la indústria a Catalunya gràcies al Pacte Nacional per a la Indústria. Les dades posen els pèls de punta. Si el 1908 les dones cobraven el 50% menys que els homes, ara cobren el 26% menys. 110 anys amb una diferència només del 24%.
En el sector industrial, el panorama pinta molt negre. Segons Poveda, l'ocupació de la dona en llocs de feina del món de la indústria “mostra que hi ha una tendència a disminuir”. I no només això. La majoria dels llocs on treballen tenen a veure amb administració general i no amb feines d’innovació. Però, el que és més, recorda, “la bretxa salarial és més gran en la indústria que en la resta de sectors econòmics”, al mateix temps que “la indústria se n’està adonant que necessita incorporar talent femení pel producte pensat pel client i la clienta, pel disseny” i per moltes altres coses.
Poveda: "La indústria és un sector molt poc atractiu per les dones perquè als homes els ha interessat que sigui així"
Per tot això, el paper de la dona en el comitè d’empresa és essencial perquè, amb només homes, “no hi ha ningú que defensi els interessos de les dones com la maternitat, els torns o la flexibilitat”. La teoria de Poveda és que “la indústria és un sector molt poc atractiu per les dones perquè als homes els ha interessat que sigui així”. Si no... “per què no atrau a les dones un dels sectors que millor paga , que més estabilitat té i millors pensions?”, es qüestiona.
Per atreure les nenes, cal donar-li “una utilitat social a la tecnologia”. Poveda defensa que “programar per programar, no enganxa les nenes, però si treballem pel mediambient, la salut, el control de les persones... la cosa canvia. Cal ensenyar-ho a les escoles”, sentencia.
Lluitar en un món d’homes
La Carol Daunert i la Sofia Lluch són també un exemple d’apoderament i lideratge. La primera és consultora de DiverInvest Asesoramiento Financiero; la segona CEO de Lluch Essence. “Per arribar a dalt, has de lluitar tant que, de sobte, et trobes que ascendeixen a l’inútil”, denuncia amb picardia Duanert. “El que vesteix és el tio que se’n va de viatge i torna al dia següent, no la dona que matina per marxar i tornar el mateix dia per donar de sopar els fills”.
Sofia Lluch, Carol Daunert i Mar Gaya | MEM
Daunert va estudiar enginyeria industrial i el seu pare, de cinc germans que són -tres nois i una germana que viu als Estats Units-, volia que ella portés el departament de màrqueting “després de tot el que havia estudiat”. I ha aconseguit anar més enllà. “Hem hagut de lluitar molt en un món d’homes”.
Mentrestant, l’empresa de Lluch exporta el 60% del seu producte i té 150 treballadors. És la tercera generació familiar que la dirigeix. El seu comitè d’empresa està format per un 60% de dones. Això compta molt i se li nota a la mirada. Lluch té experiència en la lluita de la dona en el món empresarial i sosté que “les dones que lideren departaments de recursos humans tenen molt més poder d’empatitzar que els homes” i entenen molt millor com se sent el talent femení de la seva empresa.
I és que, com diu Mercadé, “les neurones mirall ens fan saber què sent la persona a qui mirem”.