D’un temps ençà els robots de grans cercadors com Google han anat evolucionant cap a la indexació centrada en el mobil-first o prioritat mòbil. Ja fa anys que les cerques fetes des de dispositius mòbils superen de llarg les fetes des de dispositius d’escriptori, de manera que les versions web per a mòbil tenen prioritat a l’hora d’aparèixer com a resultats recomanats.
La preeminència del telèfon intel·ligent també té el seu correlat en la disponibilitat de la llengua catalana. TikTok, per exemple, no té una versió web d’escriptori en català, però, atenent a la preferència dels smart per part dels usuaris, sí que els ofereix la possibilitat de relacionar-s’hi a través de l’aplicació mòbil en català. És evident que una cosa no treu l’altra, però les prioritats d’ús han confegit aquesta realitat. El cas d’Uber Eats és el mateix: el català és present a l’aplicació mòbil i no pas al web d’escriptori precisament perquè la majoria de comandes no es fan des de dispositius estàtics.
Les aplicacions mòbils, lluny de desaparèixer, han agafat una nova embranzida, i és per això que el 2017 l’antiga Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya va crear el Cercaapps. Es tracta d’un cercador d’aplicacions en català que té l’objectiu de fer visibles les apps en llengua catalana. Fins al 2025 s’hi han incorporat 531 aplicacions, de les quals resten actives 352, classificades en 17 àmbits: actualitat, cuina, cultura, educació, empresa, esport, festes, idiomes, jocs, lleure, natura, notícies, salut, serveis, temps, trànsit i vacances.
Fins al 2025 s'han incorporat 531 aplicacions a Cercapps, de les quals resten actives 352
Pel que fa a les aplicacions mòbils d’empresa, i sense ser exhaustius, l’usuari en pot trobar de tota mena, entre d’altres, de supermercats i alimentació (Ametller Origen, Bon Àrea, Bonpreu, Caprabo, Condis, Consum, Dia, La Sirena, Mercadona, Plusfresc, Sorli, Valvi, Veritas, etc.); de distribució de menjar a domicili (Glovo, Just Eat, Uber Eats); de subministraments (Endesa, Factor Energia, Iberdrola, Naturgy); d’asseguradores i mútues (Adeslas, Axa, Fiatc, Occident, Zurich); roba i moda (Bershka, Bimba y Lola, C&A, Mango,Tezenis, Venca, etc.) audiovisuals (Filmin), cadenes de restauració (Burger King, Domino’s Pizza, McDonald’s, Teleppizza, etc.), viatges (Booking, Easy Jet, Ouigo, Ryanair, Sagalés, Skyscanner, Vueling, etc.), i de salut (Clínic Barcelona, Clínica Bofill, Dexeus, Familiars Clínic, Fundació Salut Empordà, Hospital Sant Joan de Déu, Laboratori Echevarne, QuirónSalut, etc.).
Cal recordar que les empreses analitzen constantment les preferències dels clients, entre les quals, les lingüístiques. No és gens anecdòtic, doncs, configurar l’aparell o el navegador en llengua catalana perquè les aplicacions es descarreguin automàticament en llengua catalana, si hi està disponible. Un simple gest com aquest reforça la presència de la llengua en el món digital, atès que les grans marques mesuren l’ús i la demanda que els consumidors fan de la llengua, i s’hi adaptaran sempre que puguin.