14
de Maig
de
2016
Act.
19
de Maig
de
2016
Associar els conceptes 'banca' i 'ètica' ens porta a parlar d'entitats financeres basades en un model més just i que s'allunya dels principis del capitalisme. Aquesta seria la definició més estesa, però va més enllà. "Tot sorgeix d'un moviment que ve de sota cap a dalt, és un moviment ciutadà d'organitzacions que s'han ajuntat per posar forces i recursos en comú per tenir la capacitat d'autodotar-se de regles democràtiques i participatives per usar l'estalvi per crear societats més justes", explica el responsable sociocultural de Fiare, Albert Guasch.
Fiare és l'única banca ètica cooperativa de Catalunya i aquest dissabte estarà present a l'Install Party que se celebra a Barcelona amb motiu del Dia Mundial del Comerç Just, com també al BizBarcelona per presentar-se com una alternativa viable. Els seus orígens es troben al País Basc, on el 2003 va sorgir un procés de reflexió ciutadana que va portar a la creació de la Fundació Fiare i, dos anys després, a firmar un contracte amb la italiana Banca Popolare Etica. "Es van fer moltes visites al Banc d'Espanya per saber què calia per crear un banc i com obtenir un capital social mínim de 6 milions d'euros", recorda Guasch, qui enalteix que aquesta quantitat és "la mínima, però no suficient". La via per constituir-se va ser aquesta fusió entre Fiare i l'entitat italiana, una col·laboració que els ha permès "crear un banc amb vocació europea que treballa des dels principis de l'economia solidària".
Les primeres passes de la banca sorgeixen a principis del 2000, molt abans de l'esclat de la crisi. Ja es veia que el sistema no funciona?
La reputació dels bancs i la visió que en té la societat ens genera moltes preguntes que condueixen, inexorablement, a la creació d'una banca ètica. I no només per la crisi, el moviment és previ, ve dels anys 60 i 70 quan als Estats Units hi havia manifestacions contra la guerra del Vietnam. Veien que els diners que tenien estalviats servien per finançar la guerra i va generar el moviment contra les entitats. Nosaltres vam fer nostra aquest moviment per implantar-lo al conjunt de la societat espanyola. Aquí tot és més recent, a Europa també existeix des de fa anys. Tot plegat respon a l'opacitat dels bancs, volem saber què fan, com gestionen els diners que són de tothom, perquè al final van a interessos privats i no al benefici col·lectiu. Es porta les finances a uns nivells de falta de democràcia molt grans.
El compromís hi és, però la banca ètica encara representa un segment petit. És per falta de pedagogia?
És cert que el percentatge d'impacte de la banca ètica en el món financer és petit, però el nivell de creixement és més gran que en la resta de sectors i no té res a veure amb la situació que hi havia fa 10 anys. Fa temps, la pregunta era: "Banca ètica, és possible? Quina contracció!". Ara ja no es planteja si és possible, se sap que existeix. S'ha de seguir fent pedagogia, creixent i explicant, però que augmenti la banca ètica vol dir que també ho fa l'economia alternativa i la necessitat de canviar les coses.
Algunes xifres sobre aquest creixement que comenta són que, en un any, la banca ètica espanyola ha captat un 15% més de clients i un 18% més d'estalvis.
Sí, ha ajudat el coneixement cada cop més gran de la banca ètica, la crisi econòmica, l'actitud dels bancs, afers com els Papers de Panamà... Ara el ciutadà es pregunta on està posant els seus diners i el conjunt de notícies empeny la gent a passar a un model més ètic.
Quina és la diferència entre vosaltres, que sou una banca com a tal, amb casos com el de Coop57?
Coop57 és una cooperativa de serveis financers que no actua com un banc registrat al Banc d'Espanya. Això li ofereix flexibilitat i la capacitat de fer coses, crec que ha fet un paper important a Catalunya en el foment de l'economia solidària a generar intercooperació amb els actors, però mai ha tingut una voluntat de ser banc. Sempre ha quedat una part coixa, com tenir un compte corrent o altres serveis normals. Nosaltres, en canvi, compartim la seva filosofia, però hem fet un pas endavant i hem creat un banc ètic registrat per donar tots aquests serveis. Són dues realitats que es complementen, com també ho fa Oikocredit, que és una entitat de finances que treballa explícitament amb microcrèdits al Tercer Món. Però si vols una banca ètica cooperativa, només tens Fiare, perquè Triodos Bank és una SA.
Els vostres clients són socis. És un mecanisme per incrementar la transparència?
No tots els clients són necessàriament socis, tot i que la majoria ho són. Et pots obrir un compte corrent per Internet i ser client i prou. Per la nostra naturalesa, la lògica és que es facin socis i aportin capital, perquè el que ens fa viure és la suma del capital de tots. Nosaltres no tenim un fons d'inversió que hagi donat una milionada, ho hem fet tot amb aportacions dels socis de 300 euros i d'altres de més grans, és el que ens fa viure. Com que no depenem de cap fons ni inversor, ens podem posar regles i el capital no mana, mana la persona. Fiare és una construcció col·lectiva, una eina de transformació social.
La societat està preparada per assumir aquesta responsabilitat de transformació social?
Sovint ens ho preguntem perquè molts drets com a soci són rebre informació, assistir, poder votar o decidir en la direcció del banc. Hi ha una necessitat de militància forta per poder construir un banc ètic entre tots i crec que sí, que estan molt preparats. Estic molt orgullós de la nostra base social. A vegades et trobes coses que s'haurien de treballar més, però crec que estan preparats. Però hem de seguir fent una feina de formació i de crear estructures que permetin tirar endavant.
Sabem que no financeu, per exemple, empreses armamentístiques. A quins projectes destineu els diners?
Això és un bon matís. La banca ètica ja no es defineix amb pantalles negatives, tothom ja dóna per sabut que no financem la guerra o empreses que fan mal al medi ambient. Ens definim positivament. Tots els diners que entren van a projectes amb vocació social i presentment a economia social i solidària. I treballem en quatre sectors: cooperació al desenvolupament de països desfavorits i comerç just; inserció sociolaboral; medi ambient amb energies renovables o agricultura ecològica; i cultura i educació des d'un punt de vista transversal i democràtic.
A Espanya el moviment creix ara i vosaltres aneu creant el model a poc a poc. Us emmiralleu en algun país d'Europa?
En Itàlia, on el model va néixer fa més de 20 anys. Han fet una banca ètica on regeix el principi 'un soci, un vot' i on mana la persona. Tu no pots entrar dins d'un banc d'aquests, aportar un milió de capital social i tenir més vot que un que aporta 300 euros. A més a més, hi ha grups de socis que són reconeguts com a part del banc perquè ajuden a difondre el model i a crear estratègia en el territori. També hi ha comissions ètico-socials i controls econòmics que analitzen si els projectes són ètics i sostenibles. És un model únic i innovador totalment rendible. A part d'això, pots domiciliar-hi la teva nòmina, treure diners d'un caixer i funcionar amb normalitat. A poc a poc ens anem assemblant a aquesta construcció filosòfica.
La inestabilitat econòmica a escala europea que encara hi ha us ajudarà a impulsar el creixement els pròxims anys?
Els factors des del punt de vista social que ens han fet créixer segueixen existent. Les notícies són cops contra la consciència de la gent que fan que el flux de coneixement de la banca ètica sigui imparable. És innegable que hi ha grans reptes a l'escenari financer mundial: la societat canvia, la tecnologia ha entrat i ens hi hem d'adaptar, i també hi ha una pressió molt forta sobre els tipus d'interès. El preu dels diners està molt baix i això fa que hi hagi molts diners, però no projectes per finançar.
Trobar projectes seria un dels principals reptes?
Hi ha una gran necessitat de trobar projectes per finançar, s'han mort els diners. És un súper repte que tenim tots i hem de contrarestar el fet que els diners tinguin un tipus tan baix, hem de fer que vagin cap al crèdit i finançar l'economia real. Això ens porta cap a reflexions de tot tipus, des de pensar en els moviments d'internacionalització que estem fent per agafar dimensions, fins a cercar aliances amb gent que fa coses com nosaltres. També hem de repensar els conceptes d'economia clàssics perquè igual l'economia social i solidària com l'hem entès no és prou gran per a poder canalitzar tot aquest gran estalvi que tenim. Estan sorgint reflexions que amplien el ventall, com l'economia del bé comú o l'economia civil. Són conceptes que donen sortida a l'estalvi i amplien el cercle.
Fiare és l'única banca ètica cooperativa de Catalunya i aquest dissabte estarà present a l'Install Party que se celebra a Barcelona amb motiu del Dia Mundial del Comerç Just, com també al BizBarcelona per presentar-se com una alternativa viable. Els seus orígens es troben al País Basc, on el 2003 va sorgir un procés de reflexió ciutadana que va portar a la creació de la Fundació Fiare i, dos anys després, a firmar un contracte amb la italiana Banca Popolare Etica. "Es van fer moltes visites al Banc d'Espanya per saber què calia per crear un banc i com obtenir un capital social mínim de 6 milions d'euros", recorda Guasch, qui enalteix que aquesta quantitat és "la mínima, però no suficient". La via per constituir-se va ser aquesta fusió entre Fiare i l'entitat italiana, una col·laboració que els ha permès "crear un banc amb vocació europea que treballa des dels principis de l'economia solidària".
Les primeres passes de la banca sorgeixen a principis del 2000, molt abans de l'esclat de la crisi. Ja es veia que el sistema no funciona?
La reputació dels bancs i la visió que en té la societat ens genera moltes preguntes que condueixen, inexorablement, a la creació d'una banca ètica. I no només per la crisi, el moviment és previ, ve dels anys 60 i 70 quan als Estats Units hi havia manifestacions contra la guerra del Vietnam. Veien que els diners que tenien estalviats servien per finançar la guerra i va generar el moviment contra les entitats. Nosaltres vam fer nostra aquest moviment per implantar-lo al conjunt de la societat espanyola. Aquí tot és més recent, a Europa també existeix des de fa anys. Tot plegat respon a l'opacitat dels bancs, volem saber què fan, com gestionen els diners que són de tothom, perquè al final van a interessos privats i no al benefici col·lectiu. Es porta les finances a uns nivells de falta de democràcia molt grans.
El compromís hi és, però la banca ètica encara representa un segment petit. És per falta de pedagogia?
És cert que el percentatge d'impacte de la banca ètica en el món financer és petit, però el nivell de creixement és més gran que en la resta de sectors i no té res a veure amb la situació que hi havia fa 10 anys. Fa temps, la pregunta era: "Banca ètica, és possible? Quina contracció!". Ara ja no es planteja si és possible, se sap que existeix. S'ha de seguir fent pedagogia, creixent i explicant, però que augmenti la banca ètica vol dir que també ho fa l'economia alternativa i la necessitat de canviar les coses.
Algunes xifres sobre aquest creixement que comenta són que, en un any, la banca ètica espanyola ha captat un 15% més de clients i un 18% més d'estalvis.
Sí, ha ajudat el coneixement cada cop més gran de la banca ètica, la crisi econòmica, l'actitud dels bancs, afers com els Papers de Panamà... Ara el ciutadà es pregunta on està posant els seus diners i el conjunt de notícies empeny la gent a passar a un model més ètic.
 |
| Foto: Jordi Borràs |
Quina és la diferència entre vosaltres, que sou una banca com a tal, amb casos com el de Coop57?
Coop57 és una cooperativa de serveis financers que no actua com un banc registrat al Banc d'Espanya. Això li ofereix flexibilitat i la capacitat de fer coses, crec que ha fet un paper important a Catalunya en el foment de l'economia solidària a generar intercooperació amb els actors, però mai ha tingut una voluntat de ser banc. Sempre ha quedat una part coixa, com tenir un compte corrent o altres serveis normals. Nosaltres, en canvi, compartim la seva filosofia, però hem fet un pas endavant i hem creat un banc ètic registrat per donar tots aquests serveis. Són dues realitats que es complementen, com també ho fa Oikocredit, que és una entitat de finances que treballa explícitament amb microcrèdits al Tercer Món. Però si vols una banca ètica cooperativa, només tens Fiare, perquè Triodos Bank és una SA.
Els vostres clients són socis. És un mecanisme per incrementar la transparència?
No tots els clients són necessàriament socis, tot i que la majoria ho són. Et pots obrir un compte corrent per Internet i ser client i prou. Per la nostra naturalesa, la lògica és que es facin socis i aportin capital, perquè el que ens fa viure és la suma del capital de tots. Nosaltres no tenim un fons d'inversió que hagi donat una milionada, ho hem fet tot amb aportacions dels socis de 300 euros i d'altres de més grans, és el que ens fa viure. Com que no depenem de cap fons ni inversor, ens podem posar regles i el capital no mana, mana la persona. Fiare és una construcció col·lectiva, una eina de transformació social.
La societat està preparada per assumir aquesta responsabilitat de transformació social?
Sovint ens ho preguntem perquè molts drets com a soci són rebre informació, assistir, poder votar o decidir en la direcció del banc. Hi ha una necessitat de militància forta per poder construir un banc ètic entre tots i crec que sí, que estan molt preparats. Estic molt orgullós de la nostra base social. A vegades et trobes coses que s'haurien de treballar més, però crec que estan preparats. Però hem de seguir fent una feina de formació i de crear estructures que permetin tirar endavant.
Sabem que no financeu, per exemple, empreses armamentístiques. A quins projectes destineu els diners?
Això és un bon matís. La banca ètica ja no es defineix amb pantalles negatives, tothom ja dóna per sabut que no financem la guerra o empreses que fan mal al medi ambient. Ens definim positivament. Tots els diners que entren van a projectes amb vocació social i presentment a economia social i solidària. I treballem en quatre sectors: cooperació al desenvolupament de països desfavorits i comerç just; inserció sociolaboral; medi ambient amb energies renovables o agricultura ecològica; i cultura i educació des d'un punt de vista transversal i democràtic.
 |
| Foto: Jordi Borràs |
A Espanya el moviment creix ara i vosaltres aneu creant el model a poc a poc. Us emmiralleu en algun país d'Europa?
En Itàlia, on el model va néixer fa més de 20 anys. Han fet una banca ètica on regeix el principi 'un soci, un vot' i on mana la persona. Tu no pots entrar dins d'un banc d'aquests, aportar un milió de capital social i tenir més vot que un que aporta 300 euros. A més a més, hi ha grups de socis que són reconeguts com a part del banc perquè ajuden a difondre el model i a crear estratègia en el territori. També hi ha comissions ètico-socials i controls econòmics que analitzen si els projectes són ètics i sostenibles. És un model únic i innovador totalment rendible. A part d'això, pots domiciliar-hi la teva nòmina, treure diners d'un caixer i funcionar amb normalitat. A poc a poc ens anem assemblant a aquesta construcció filosòfica.
La inestabilitat econòmica a escala europea que encara hi ha us ajudarà a impulsar el creixement els pròxims anys?
Els factors des del punt de vista social que ens han fet créixer segueixen existent. Les notícies són cops contra la consciència de la gent que fan que el flux de coneixement de la banca ètica sigui imparable. És innegable que hi ha grans reptes a l'escenari financer mundial: la societat canvia, la tecnologia ha entrat i ens hi hem d'adaptar, i també hi ha una pressió molt forta sobre els tipus d'interès. El preu dels diners està molt baix i això fa que hi hagi molts diners, però no projectes per finançar.
Trobar projectes seria un dels principals reptes?
Hi ha una gran necessitat de trobar projectes per finançar, s'han mort els diners. És un súper repte que tenim tots i hem de contrarestar el fet que els diners tinguin un tipus tan baix, hem de fer que vagin cap al crèdit i finançar l'economia real. Això ens porta cap a reflexions de tot tipus, des de pensar en els moviments d'internacionalització que estem fent per agafar dimensions, fins a cercar aliances amb gent que fa coses com nosaltres. També hem de repensar els conceptes d'economia clàssics perquè igual l'economia social i solidària com l'hem entès no és prou gran per a poder canalitzar tot aquest gran estalvi que tenim. Estan sorgint reflexions que amplien el ventall, com l'economia del bé comú o l'economia civil. Són conceptes que donen sortida a l'estalvi i amplien el cercle.