L'economia catalana experimentarà un creixement d'entre el 2,5% i el 3% aquest 2015. Aquesta és la previsió que fa el BBVA, que calcula que a nivell intertrimestral aquesta dada podria fins i tot augmentar. La previsió passa, a més, per un increment delsllocs de treball per als propers dos anys.
L'entitat bancària va presentar aquest dimecres al vespre les perspectives econòmiques i socials del moment en la Jornada BBVA d'Economia i Perspectives que celebra tradicionalment a l'Espai Cultura Sabadell, en un acte presidit pel conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i on hi van participar com a ponents Rafael Doménech, responsable d'Economies Desenvolupades del servei d'estudis del BBVA, i Antonio Argandoña, economista i professor emèrit d'Economia a IESE Business School.
Millora de la perspectiva econòmica
Doménech ha estat l'encarregat de donar la xifra optimista sobre la perspectiva de creixement de l'economia catalana. "Les previsions per a Catalunya apunten un creixement entre el 2,5% i el 3%", advertint a més que els valors poden fins i tot ser superiors als previstos.
La previsió es presenta després que aquest dimarts l'entitat fes pública la referent al conjunt de l'Estat espanyol, que situava el creixement de l'economia fins al 2,7%, set dècimes per sobre de l'estimació que havia fet tot just tres mesos enrere. "Els indicadors més recents ens diuen que, fins i tot, l'economia catalana està creixent per sobre del 2,7% en termes de la taxa intertrimestral", afegeix Doménech. En aquest sentit, apunta que "d'acord amb les dades del primer trimestre, aquestes dades podrien situar-se per sobre del 3% en l'arrencada de l'any".
Més llocs de treball
Doménech també posa xifra al creixement dels llocs de treball, en aquest cas amb caràcter biennal. Si per a l'Estat espanyol preveu la creació d'un milió de llocs de treball, a Catalunya la previsió va en sintonia. "Esperem que entre 2015 i 2016 es creïn uns 200.000llocs de treball, això ens deixaria recuperar els nivells que hi havia abans de la crisi econòmica, l'any 2004", assenyala.
L'especialista admet que es tracta d'un gran repte, de fet "el més urgent", especifica. En aquesta línia argumenta que el capital humà es centra, però, en l'educació que reben els joves, "el factor més important per explicar el nivell de productivitat".
Foment de l'ocupació
De la mateixa manera es pronuncia l'economista Antonio Argandoña, que considera que el sistema s'ha de corregir per reduir un abandó escolar que es situa en taxes massa elevades. "Espanya és el país en conjunt amb més abandó escolar prematur, molts van marxar del centre perquè tenien una oportunitat en el seu moment de treballar en el sector de la construcció, i això significa que no s'ha creat molt capital humà", explica.
És per això que considera que cal trobar el mecanisme per atacar aquest problema i a la vegada minimitzar els problemes que pateixen les persones més afectades per la crisi. "No es tracta de donar-los tot allò que demanen, però cal tenir en compte la situació i les possibilitats de cada un, si se'n poden sortir o si són jubilats que ja han fet tot el que els ha tocat fer", afegeix.
En aquesta línia considera que la desocupació és "el problema més greu" que té el país, i creu que la feina s'ha de fer no només des de l'Administració, sinó de les empreses. "Han de fer el seu servei per ajudar en la recuperació econòmica, el primer problema és poder menjar i el segon tenir feina", assenyala.
Lluitar per recuperar l'economia
La resolució dels reptes d'àmbit social han de ser bàsics. "A curt termini no podem confiar en factors com la caiguda del preu del petroli o que el Banc Central Europeu impulsi polítiques que ens beneficiïn, hem de donar més suport a la capacitat productiva del país", explica Argandoña.
El professor d'IESE posa com exemple el cas d'Alemanya, on assegura que quan hi ha problemes en una empresa, direcció i sindicats acorden les mesures per minimitzar el nombre d'acomiadaments, una lliçó que considera que s'ha trigat en assumir a casa nostra. "Aquesta concepció va canviar a partir de 2012 amb la reforma laboral, tot i que alguns partits diuen que volen fer marxa enrere", assenyala.
L'alçament de les màquines
Argandoña també apunta als processos automatitzats com una de les causes que han provocat la destrucció de molts llocs de treball. "Un estudi de la Universitat d'Oxford assenyala que el 42% dels actuals llocs de treball poden ser substituïts en els propers 20 anys per processos automàtics", adverteix.
En aquest sentit alerta que els que corren més perill són els d'alt valor afegit, donat que els robots poden automatitzar processos per acabar aconsellant, per exemple, a l'hora de prendre decisions basades en analitzar dades per determinar una acció o una altra.