Argelia García (Barcelona, 1962) és empresària, consellera d'empreses, mentora de projectes emprenedors, professora de màster i conferenciant. Actualment és CEO de ToGrowfy, empresa dedicada a l'outsourcing de direcció financera per a organitzacions enfocades al creixement empresarial. Al llarg de la seva carrera professional, Garcia ha desenvolupat diferents funcions a l'àrea econòmica com a auditora externa i interna, controller i directora financera en una multinacional. Participarà com a ponent al Women Evolution del pròxim 19 d'octubre per parlar del seu cas d'èxit com empresària amb un objectiu clar: "ajudar els CEO inquiets a prendre decisions i encertar".
Més de 20 anys d'experiència en l'àrea econòmica de les empreses, des de multinacionals fins a petites i mitjanes organitzacions. A part de tots els rols esmentats anteriorment. Què la fa gaudir més a la feina?
Les persones són el que més em fa gaudir i també patir a l’àmbit laboral. M'encanta organitzar i solucionar problemes perquè em sembla un gran repte. De fet, és gratificant ajudar les empreses a créixer. També m'agrada la feina ben feta, generar satisfacció i com diuen els americans "my best", fer-ho el millor possible.
I això l’ha portat a emprendre amb ToGrowfy, que qualifica d'una de les millors decisions que ha pres a la seva vida.
El 2005 em van diagnosticar un càncer de mama, que per sort va anar bé, i vaig començar a pensar què volia fer a la meva vida, sobretot en la part professional. Després de parlar amb un coach em vaig adonar que hi havia "un sostre de vidre" a la meva professió i tenia dues opcions: o bé fer carrera professional internacional o bé treballar de consultora per compte propi. Vaig optar per la segona opció, ja que necessitava més conciliació familiar i no volia continuar viatjant per feina o agafant avions diaris a les 6 h del matí. I vaig optar per replantejar-m'ho tot.
“Les dones, per ser dones, si no has tingut un suport molt gran d'entrada a la família i una educació molt clara és fàcil que t'apartin de qualsevol lloc de poder”
Per tant, la història de ToGrowfy comença el novembre de 2006 quan vam crear External Financial Management (EFM) juntament amb el meu soci i marit, Miquel Carrió, que malauradament va morir el 2017. Veníem d’auditoria, controlling i direcció financera. No sabíem vendre, comunicació, ni màrqueting digital, és clar. Ens movia el somni d’apropar la direcció financera de qualitat a les petites i mitjanes empreses.
Volíem aplicar allò que havíem experimentat que funcionava a les grans companyies a les més petites, oferint-los un servei de direcció financera externa accessible a qualsevol empresa. Malauradament, tot va canviar amb la crisi financera del 2008 perquè vam veure com queien les vendes molt de pressa.
I que ho devia canviar tot.
Totalment, fins i tot la crisi financera del 2008 va impactar més a les empreses que la de la covid-19, ja que va durar entre quatre i cinc anys. Aquell entrenament va ser “boníssim” i ens va permetre créixer en les condicions més adverses. Ens ha fet forts i quan el 2012 "sonava el telèfon" va ser una alegria de nou. També vam impartir moltes sessions de formació amb Acció i ens va permetre acostar-nos a moltes empreses catalanes. Els traslladàvem que teníem molt clar com impactava la manca de control de gestió amb les conseqüències adverses que Espanya estava tenint amb la crisi.
I, per tant, quins són els punts forts i febles de les empreses catalanes?
En aquest moment hi ha tres velocitats a les empreses catalanes. La primera, les punteres, són les startups i empreses molt innovadores que fan blockchian o IoT i tenen molt bona gestió, treballen en remot i volen tecnologia al núvol. Pel que fa a la segona, són les supervivents, les empreses que sempre hi han estat i han tingut una actitud d'innovació incremental o feien cerca d'excel·lència, però que saben que han de canviar. I el que anava bé l'any passat, pot no funcionar actualment. I finalment, hi ha empreses ancorades en unes estructures realment antigues. Ho comentava l'altre dia The Guardian, i afirmava que encara queden estructures fruit del franquisme a les empreses, amb el lideratge de l'ordre i el comandament. Això està lluny d'aprendre dels clients i dels equips i de les persones. N'hi ha que tenen grans trajectòries i beneficis, però realment tenen problemes d'estructura i de lideratge.
Quines haurien de ser les claus del lideratge actual?
No m'agrada retenir el talent. He treballat molts anys per altres i la meva filosofia bàsica és "no facis el que a tu t'agradaria que no t'haguessin fet". Adoro la flexibilitat i és molt antipàtic estar en un lloc "perquè has de complir un horari". Per què t'has de quedar i forçar? No pots controlar el teu equip, sinó que han de fer la feina i complir amb els seus objectius. I, per tant, la forma que "tenim d'autocontrol" és que treballem amb grups petits. És a dir, no estàs en una multinacional perduda a la planta número sis. I, en conseqüència, no pots fallar al grup. Pots enganyar la direcció, però no al grup.
“El talent és l'única resposta a la motivació de la gent per treballar a un lloc”
Durant la pandèmia de la covid-19, quan vam optar pel teletreball, hi havia empresaris que em preguntaven: "Però, Argelia, com controles els treballadors?" I els responia que "de cap manera", perquè "no pots pretendre que facin tota la jornada amb els infants a casa confinats o gent malalta, sense poder sortir". Necessitaven una altra forma de treballar, amb petits grups a través d'eines tecnològiques com ara Teams. I vam començar amb un missatge diari de WhatsApp a tot l'equip a les 9 h del matí, un “egoisme benentès”. Des d'un bon dia, a nous projectes o cap on anem. És fàcil que el dia a dia se't mengi. De fet, si la gent està bé, treballa millor.
Per tant, el bon lideratge consisteix a escoltar el que la gent necessita, el que vol fer i el que l'inquieta. Després és important la formació i, per exemple, cada divendres a To Growfy fem una píndola durant una hora i ens posem al dia de molts aspectes crucials, des de finances per l'equip legal i la resta de l’equip que no hi està familiaritzat, per exemple. O fins i tot ve gent externa per parlar d'emocions i gestió de l’estrès. Des de l'equip es poden proposar temes, també. El talent és l'única resposta a la motivació de la gent per treballar a un lloc.
A part del seu dia a dia a ToGrowfy, i altres activitats professionals, també inverteix en startups a través de WERockCapital.
Vaig estar el patronat de Fidem, d'Acció des del 2008 i vaig tenir molta relació amb Startup Catalonia, mentre que també estic al Tech Barcelona o al Cercle d'Economia, "on porto les meves neurones a gaudir". Estic a WERockCapital on fem inversió amb startups de base tecnològica liderades per dones i m'encanta compartir moments amb la Montse Barceló, que vau entrevistar a VIA Empresa, i també amb l'Eva Vila-Massanas, que és una càrrega d'energia i professionalitat. Tothom a la vida ha de tenir una causa, vivim en una societat avançada i podem accedir a moltes coses. Les dones, per ser dones, si no has tingut un suport molt gran d'entrada a la família i una educació molt clara és fàcil que t'apartin de qualsevol lloc de poder. Volem posicions de poder per canviar el món, per fer les polítiques diferents.
“La crisi financera del 2008 va impactar més a les empreses que la del covid-19, ja que va durar entre quatre i cinc anys”
Si ens trobem d'aquí a cinc anys, on estarà?
No sé si em trobareu aquí, escrivint articles, preparant conferències o si estaré d'any sabàtic (riu). Sí que em trobareu aquí, a ToGrowfy, però crec que és important que els líders no només hem de liderar bé, hem de formar nous líders. El meu paper està molt més aquí, empoderar el comitè de direcció perquè tothom vagi aconseguint més habilitats. I veure que hem mantingut els valors, el gust pel client i la nostra manera de fer. Quan venen els estudiants en pràctiques els ensenyem que les coses "s'han de fer bé" i no volem un "nivell de passar", ja que no serveix. Jo "vull el plus de les teves neurones". I sempre, es pot fer tot millor i aprendre.
Qüestionari breu:
Qui l’inspira? Les dones de la meva família i l'esforç del dia a dia.
Últim llibre: Dispara, yo ya estoy muerto, de la Julia Navarro.
Un esport: El pitch & putt, similar al golf.
Hobby preferit: El pitch & putt (riu). I, per cert, Catalunya és una potència mundial.
Si tingués 18 anys, quina carrera li agradaria estudiar? Estudiaria una carrera tecnològica i psicologia.
El millor consell professional: relacionar les finances amb el màrqueting. En aquell moment no ho vaig entendre, però anys després ho ha canviat tot.
El millor racó de Sant Cugat: el camí de Collserola.