La cooperativa d’arròs Cèrcol Coop és un d’aquells negocis que van arrencar la seua activitat tot just abans que esclatés la pandèmia de la covid-19. Però, tot i això, el balanç d’activitat d’aquest primer any i mig és positiu i esperançador. Les claus de l’èxit s’expliquen tant pels valors amb què es fa este arròs com per l’ús d’un model de negoci innovador que es basa en el comerç electrònic i la subscripció.
En desembre de 2019, dos joves valencians van llançar una campanya de crowdfunding a la plataforma Verkami amb la intenció de crear a Sueca (València) el primer micromolí d’arròs gestionat per una cooperativa de treball amb venda directa al consumidor sense necessitat d’intermediaris. Els dos emprenedors eren Teresa Llorca, tècnica en producció agroecològica, i Miquel Matosses, graduat en enginyeria agroalimentària.
Un mes després d’haver engegat la campanya van aconseguir arribar a l’objectiu de 20.000 euros i tot seguit van posar en marxa Cèrcol Coop, una productora i comercialitzadora de diferents variants d’arròs a la Ribera Baixa. En un moment econòmic i social tan complicat com el viscut en l’últim any, el seu somni es podria haver vist truncat. Però, lluny d’això, com confirma Miquel Matosses, gràcies al comerç en línia els ha anat bé i han pogut fins i tot incorporar a una treballadora més a l’equip en 2021.
Emprenedoria amb valors
Cèrcol Coop es defineix com una cooperativa social i transparent. Un dels exercicis de transparència que fan és explicar als consumidors quin percentatge del preu que paguen arriba al productor, al voltant del 50% en este cas, i a què es dedica la resta. D’altra banda, el seu objectiu en l’àmbit social és que este repartiment beneficie a qui produeix l’arròs tant com es puga.
El cultiu de l’arròs és, però un sector que depèn en gran manera de les ajudes i subvencions públiques tant a escala de la Unió Europea, com estatal i autonòmica. Segons un estudi realitzat per la Universitat Politècnica de València produir un quilo d’arròs a l’Albufera té un cost d’al voltant de 0,47 euros. No obstant això, aquest estudi conclou que de mitjana els arrossers el venen per davall del preu de cost, ja que només reben una mitjana de 0,31 euros per quilo. Per tant, queda clar que sense les ajudes molts d’estos productors tindrien pèrdues en compte de guanys.
Tot i això, tant Teresa, natural d'Algemesí, com Miquel, veí de Sueca, van decidir emprendre en un cultiu tradicional al País Valencià com ho és l’arròs. “Moltes voltes la gent per emprendre es fixa abans en el hype, en allò que està de moda, que no en allò que tens al costat de casa”, opina Miquel. La seua família sempre han treballat en l’arròs i ara Cèrcol Coop treballa, entre d’altres, les terres familiars.
Matosses: “Moltes voltes la gent per emprendre es fixa abans en el 'hype', en allò que està de moda, que no en allò que tens al costat de casa”
S’ha de tindre en compte que a la Marjal de l’Albufera hi ha un sistema de repartiment de la terra que és preeminentment minifundista. Això, per a Miquel, suposa una font de riquesa: “Preferim un model en què la terra estiga repartida i siga un producte de tots abans que un producte d’una sola gran empresa”. Després d’haver-se format en el cultiu d’arròs en Tailàndia on les explotacions són d’aquest tipus i Austràlia on hi ha un model més latifundista, Cèrcol Coop creu en la viabilitat del model valencià que és més semblant al Tailandés, el Japonés o el Coreà.
Però, este sistema minifundista també planteja problemes. Per exemple, a l’Albufera és més complicat fer arròs ecològic perquè la gestió de l’aigua i els marges és comuna. Això ho dificulta, tot i que sí que hi ha alguns productors que estan optant per este model en les zones més apartades de l’Albufera. No és el cas de Cèrcol Coop que argumenta que: “Ara per ara tots els ritmes, inundar quan cal, assecar el camp quan cal, es fan en funció de l’agricultura convencional”.
Per tant, per tal de fer un canvi de paradigma caldria una modernització del sistema de reg i una despesa important infraestructures. Això, però, el que sí que estan fent estos productors és utilitzar una agricultura de precisió que, tot i no poder ser considerada ecològica, sí que té en compte la sostenibilitat, ja que només s’utilitzen els productes únicament necessaris en cada cas.
El boom del comerç electrònic
A diferència d’altres xicotets productors, Cèrcol Coop, se centra en la venda directa a consumidors sense intermediaris. Per això, han fet servir sobretot el comerç en línia mitjançant la seua web. Abans que esclatés la pandèmia, la venda ja havia estat plantejada d’aquesta forma i això, segons Miquel, els ha beneficiat.
El comerç electrònic, que ja venia acumulant una tendència a l’alça des de l’any 2015, ha viscut un fort impuls a partir de març de 2020 coincidint amb la declaració de l’estat d’alarma i les restriccions que han afectat el comerç en les botigues físiques. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en 2020 el 62,6% de la població espanyola d’entre 16 i 74 anys va realitzar compres per internet.
Front la situació sobrevinguda a causa de la Covid-19, és evident que les empreses que ja comptaven amb un e-commerce, partiren amb un avantatge front aquelles que havien de fer un canvi en el model de venda. Per tant és lògic pensar que cada vegada més empreses d'entre tota classe de negocis optaran per aquesta opció.
Ara bé, un tret que és innovador en el cas de Cèrcol Coop és la venda per subscripció. Antecedents d’este model n’hi ha molts com ara els abonaments a plataformes de continguts audiovisuals, a premsa o, dins del mateix sector, a les cistelles de fruita i verdura. Però, una subscripció monoproducte en el sector agroalimentari és més difícil de trobar. Cèrcol, però, s’ha convertit en la primera marca en vendre arròs valencià per subscripció.
Matosses: “Si no fóra perquè venem directament al consumidor, la nostra explotació no seria econòmicament viable”
El cofundador admet que és gràcies a este sistema de venda directa que poden subsistir: “Tenim moltes despeses de la terra perquè són arrendades. Si no fóra perquè venem directament al consumidor, la nostra explotació no seria econòmicament viable”.
Rendibilitat enfront de les ajudes
Com s’ha comentat més amunt, l’arròs valencià en molts casos no és rendible. Això és a causa del fet que el preu que se li paga al productor és més baix del que a ell/a li costa de produir i fins al moment s’ha anat compensant amb un sistema complex d’ajudes com ara les de la Política Agrícola Comuna (PAC).
Un quilo d’arròs a l’Albufera té un cost de producció d’al voltant de 0,47 €, però els productors només reben una mitjana de 0,31 € per quilo. Això fa que per subsistir depenguen d’ajudes.
“L’assessorament als agricultors que emprenen en l’arròs se centra més a ajudar-te a buscar subvencions que no en fer que el teu negoci siga rendible”, lamenta Miquel. Tot i això, Cèrcol, que ara com ara sí que rep alguna subvenció, no vol ni tampoc pot dependre exclusivament d’estes ajudes.
En primer lloc, no pot, perquè d’acord amb les seues despeses no són considerades una explotació viable i no entren dins del catàleg d’explotacions agràries prioritàries de la Generalitat Valenciana. La importància d’aquest registre radica en el fet que a partir d’aquest llistat s’atorguen beneficis fiscals i es dóna un tracte preferent en les gestions a les empreses que en formen part.
I per últim, no volen per una qüestió de visió empresarial i de posicionament, perquè com diu Miquel: “Nosaltres creem que un negoci com el nostre pot ser rendible i ha de ser-ho i si eixe no és el cas, potser, ens hem de plantejar tot el model que fa que no ho siga”.