Amb la benvinguda del 2025, Catalunya viurà molts canvis pel que fa als drets laborals. Des del Ministeri de Treball i Economia Social, liderat per Yolanda Díaz, tenen clar que volen millorar les condicions dels treballadors i, al mateix temps, una millora de la productivitat a les empreses. A continuació, un recull de les principals mesures -algunes d'elles desconegudes- que poden canviar per complet el dia a dia dels empleats i dels empresaris durant el pròxim any.
1. Jornades laborals reduïdes?
El 2025 ve carregat de novetats per als treballadors. En primer lloc, una de les mesures "estrella" de tota la legislatura, té a veure amb la reducció de la jornada laboral fins a les 37,5 hores. Segons previsions de la ministra de Treball i vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, quedaria implantada en uns cinc o sis mesos, per la qual cosa podria entrar en vigor abans d'estiu o, a tot estirar, a principis del mateix. La reforma beneficiarà més d'11 milions de treballadors del sector privat, mentre que algunes administracions públiques ja apliquen jornades encara més reduïdes.
Els sindicats veuen la reforma com un pas positiu, mentre que les patronals es mostren preocupades
La reforma ha estat rebuda amb reaccions oposades. Els sindicats la veuen com un pas positiu, encara que insuficient, advocant per assolir les 35 hores setmanals. D'altra banda, alguns representants empresarials, incloses les patronals catalanes, han expressat la seva preocupació per l'impacte que aquesta mesura podria tenir a la competitivitat de l'economia catalana, destacant que les empreses necessitaran temps per adaptar-se.
2. El poder de la desconnexió digital
A més a més de la reducció de la jornada laboral, el Govern té previst reforçar el dret a la desconnexió digital. Des del 2025, els treballadors podran ignorar trucades i missatges fora del seu horari laboral sense por de represàlies, excepte en situacions excepcionals. Aquest dret, en paraules del Ministeri de Treball, cerca protegir la conciliació i la salut mental dels empleats.
Prop del 60% dels catalans continuen rebent trucades i correus de treball durant les vacances
Segons detallen, tant el descans dels treballadors, com la desconnexió digital, estan regulats per diferents lleis orgàniques. D'aquesta manera, es protegeixen els drets dels empleats perquè s'evita un possible malestar que afectaria la seva vida personal i causa estrès derivat del treball. Per exemple, en aquests moments, prop del 60% dels catalans continuen rebent trucades i correus de treball durant les vacances.
3. La fi de les "trampes" del registre horari
Amb el nou registre horari que vol implantar el Govern, ja no serà possible fitxar "la vella usança", signant el clàssic quadrant que es pot trobar a moltes empreses. Un cop s'aprovi la reducció de jornada, les empreses han de tenir un registre interoperable; cosa que significa que haurà de ser digital i permetre l'accés remot de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
El Ministeri de Treball endurirà les sancions actuals pels incompliments en matèria de registre horari
D'aquesta manera, tant els treballadors com els inspectors poden accedir en qualsevol moment a aquests registres. Un canvi que es fa per garantir el compliment efectiu de la reducció de jornada. La iniciativa, tanmateix, no ha estat ben acollida pels empresaris, que han qualificat aquest punt de la normativa com a "dinamita" pel canvi legislatiu que suposarà respecte a les sancions per incompliment.
El Ministeri de Treball endurirà les sancions actuals pels incompliments en matèria de registre horari. D'una banda, les multes seran per cada treballador amb qui s'ha incomplert la llei i no per empresa. D'altra banda, la quantia de les sancions serà més gran. Actualment van de 750 a 7.500 euros. Tot i això, amb la nova norma podrien arribar fins a 10.000 euros en cas d'infraccions molt greus.
4. Hi haurà augments salarials?
En primer lloc, hi haurà una probable pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI). El Ministeri de Treball ja ha reunit el comitè de savis que haurà d'elaborar una proposta amb què després el Govern intentarà arribar a un acord amb sindicats i patronal. Des de Treball esperen que la pujada sigui superior a la inflació.
Els sindicats aposten per un augment d'entre el 5% i el 6%, un increment que acostaria l'SMI als 1.200 euros mensuals en 14 pagues: el 2024 va pujar a 1.134 euros mensuals.
Des de Treball esperen que la pujada salarial sigui superior a la inflació
En tot cas, quan la pujada tingui lloc el 2025 (ja ha passat en anys anteriors) tindrà efecte retroactiu, per la qual cosa s'aplicarà des de l'1 de gener del 2025 i els treballadors afectats, que podrien superar els dos milions, hauran de recuperar aquests diners a les seves nòmines i veure aquests documents modificats amb les noves quanties.
5. La sorpresa d'enguany: la creació "d'auditories algorítmiques"
El Ministeri de Treball i Economia Social vol llançar "auditories algorítmiques" per garantir la transparència de la presa de decisions de les empreses. Treball ha seguit molt de prop la implicació dels algoritmes en les relacions laborals i l'impacte, moltes vegades negatiu, que tenen als treballadors. Per això, des del ministeri volen garantir que qualsevol algoritme tingui després una supervisió humana.
"Moltes vegades tenen biaixos discriminatoris de gènere, per afiliació sindical, penalitzen treballadors que han fet vaga o, simplement, que han estat malalts. Quan parlem d'una auditoria algorítmica, del que parlem és d'incorporar transparència a unes regles que tenen un impacte laboral i que no poden quedar difuminades a l'automatització dels ordinadors", ha explicat el secretari d'Estat, Joaquín Pérez Rey, als mitjans de comunicació.
Des del ministeri volen garantir que qualsevol algorisme tingui després una supervisió humana
Davant del pes que estan prenent els algorismes en moltes empreses i en la presa de decisions, Treball vol que aquests avenços vagin acompanyats de la transparència i de la supervisió humana, amb coneixement, també, dels representants dels treballadors perquè siguin conscients de la incidència de l'algorisme en les condicions de treball.
6. La reforma de les indemnitzacions per acomiadament
És una gran reforma que, obligatòriament, haurà d'executar la cartera de Yolanda Díaz. El motiu? El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS), tal com defensava UGT a la seva demanda, va fallar que la indemnització per acomiadament improcedent espanyola és insuficient i incompleix la Carta Social Europea que va ratificar Espanya.
Des de Sumar proposen des de fa temps el sistema d'indemnitzacions a la carta on la quantia es calculi atenent diferents factors, com l'edat o l'antiguitat
En concret, Europea estableix que el límit actual de 33 dies de salari per any treballat, amb un límit de 24 mensualitats, impedeix en alguns casos reparar els danys casats i dissuadir les empreses de l'acomiadament. Per això, es contemplaran indemnitzacions més grans per a aquest tipus d'acomiadament. Des de Sumar proposen des de fa temps el sistema d'indemnitzacions a la carta on la quantia es calculi atenent diferents factors, com l'edat, l'antiguitat o si el treballador pertany a un col·lectiu vulnerable.
7. Permisos per naixement
Finalment, també s'ampliarà el permís per naixement i cura del menor. És el que es coneix com la baixa per maternitat i paternitat. No és una cosa que s'hagi confirmat de manera tan rotunda com les mesures anteriors, però el PSOE i Sumar, en el seu acord de Govern, van pactar ampliar-lo de 16 a 20 setmanes. És per això que, previsiblement, és un punt que podria posar el Ministeri de Yolanda Díaz sobre la taula en qualsevol moment.
No és només competència del Ministeri de Treball, però el Govern ha de retribuir obligatòriament el permís parental de 8 setmanes, que poden sol·licitar els pares amb fills menors fins que compleixin 8 anys. Des de la cartera de Yolanda Díaz han assegurat que aquest permís sí que serà retribuït, encara que fins ara han anunciat que només parcialment: només es remuneraran 4 de les 8 setmanes.