“Demano al Govern un projecte de país clar que afavoreixi el creixement. Si volen impulsar polítiques socials necessitem diners per repartir i, per tant, generar riquesa. I el més important: suport a la gent que crea riquesa”. Ella és Elena Massot, presidenta de Femcat, la Fundació Privada d'Empresaris de Catalunya, que té l’objectiu de fer de Catalunya un dels millors països del món i que ha oblidat, per un moment, la visites internacionals a les quals ens tenien acostumats pel que anomenen “redescobrir Girona i la Garrotxa”.
40 empresaris i empresàries de Femcat, entre els quals destaquen directius d'organitzacions adherides com ara Moventis, La Farga, Bon Preu, Seidor o bonÀrea, han fet, com es coneix col·loquialment, “un forat a l’agenda” i durant 48 hores han visitat cinc entitats de Girona i la Garrotxa que promouen la cohesió social. Ruta en autobús, nit a Girona, visites, àpats, networking, desconnectar del frenètic dia a dia i sempre amb una llibreta a la mà. El lema, “anem per feina”. Solucions portables per aplicar a les empreses catalanes. I el més important, aprendre. Una dada interessant: els membres que formen part de Femcat acumulen una facturació equivalent a més del 10% del PIB català i aquestes mateixes empreses donen feina a més de 70.000 persones.
Dins de Femcat hi ha organitzacions com ara Moventis, La Farga, Bon Preu, Seidor o bonÀrea, amb una facturació que equival a més del 10% del PIB català
(Re)connectar amb Catalunya
“Durant els últims anys, havíem viatjat a Finlàndia, Boston, Hong Kong, Baviera, Califòrnia, Israel, Dinamarca i Estònia, però, evidentment, amb la situació actual, el millor és enfocar-nos al nostre país i amb un eix clar, la cohesió social”, destaca Massot.
"Hi ha un neguit empresarial d’acompanyar el progrés del nostre país. Sents que no arribes a tot arreu i que això va més enllà del pagament d’impostos. Necessitem més suport, necessitem menys traves, una administració més eficient i que ens facilitin l’activitat en el bon sentit. A qui té una iniciativa, a qui té un projecte, posem-l'hi fàcil. Si no generem riquesa, no tenim res per repartir entre la població”, continua la presidenta de Femcat. “I, sense cap mena de dubte, les empreses de Girona i la Garrotxa són el gran exemple de Catalunya, moltes d’elles grans desconegudes per part del territori. Hi ha un teixit associatiu molt important, així com també complicitat empresarial”, destaca.
Elena Massot (Femcat): "Hi ha un neguit per generar progrés a Catalunya. Com a empresària sents que no arribes a tot arreu i que això va més enllà del pagament d’impostos"
Viatge de dos dies a Girona i la Garrotxa per part de Femcat | Cedida
Les cinc entitats de la ruta: la Fundació Girona-Est (que treballa en els barris més desafavorits de la ciutat), Noel Alimentaria (empresa d’alimentació líder a la Garrotxa amb impacte a la comarca), la Unió Esportiva Olot (que abandera el futbol social sostenible i ha implementat el que es coneix com a "doctrina Olot”), Metalquimia (pionera en la indústria de la carn) i la Fundació per a la Creativació i Comexi (que promou la reinvenció en la indústria dels envasos).
Com seduir a les noves generacions?
I és, justament, la cohesió social un dels lemes de les noves generacions que arriben a les empreses, compartit per la majoria de líders. Un repte, moltes vegades altruista, que necessita estratègia per impactar encara més. “Els joves són treballadors ràpids i volàtils, i el projecte que els proposes els ha de seduir d’alguna forma. No volen una feina per passar les hores i rebre un salari. Necessiten un compromís i vincle. Perdem talent si no els aconseguim enganxar”, continua Massot.
Respecte a les últimes novetats sobre que no caldrà acreditar un tercer idioma per tenir el títol universitari, Massot comparteix amb altres empresaris que “és un drama i un pas endarrere el tema de l’anglès a les universitats. Una empresa que exporta més del 60% dels seus productes arreu del món necessita treballadors que parlin molts idiomes. Tenim un atur estructural amb uns nivells que no són acceptables. El món és global. No puc concebre que des del Govern tirin enrere d'aquesta forma un aspecte que ens pot fer avançar com a país i donar més oportunitats professionals. Amb el que va costar incorporar-lo”.
Alguns empresaris de Femcat, preguntats per la flexibilització laboral, destaquen que sempre és benvinguda en casos de conciliació familiar, cuidar una persona gran o maternitat i que han pogut aplicar el teletreball en moments clau del coronavirus.
Visita a Noel Alimentaria per conèixer la importància i les accions de responsabilitat social de l’empresa líder a la Garrotxa | Cedida
També en termes d’igualtat de gènere, destaquen que cada vegada més treballadors s’agafen les baixes paternals en sectors tradicionalment més masculinitzats, com ara la construcció. No obstant això, miren des de la distància casos com el de la reducció de jornada a quatre dies implantada per Desigual, que s’ha aprovat fa poc. “Hi ha en risc la productivitat de sectors com la indústria, acostumats a ser més rígids, amb horaris fixos. Les màquines no es poden parar. Si m’asseguren la mateixa productivitat, endavant”.
L’equilibri territorial com a repte
“Des de Femcat ens definim com a no Barcelona-centristes. S’ha de saber trobar l’equilibri, amb la capital catalana com a font d’atracció. Pel que fa a l’aeroport del Prat, necessitem que sigui una infraestructura potent amb el suport de les altres”, destaquen. Un empresari que demana no ser citat considera que “en el cas de l’aeroport, primer hauríem d’haver agafat els diners i després discrepar, buscar aproximacions, però no perdre’ls d’aquesta forma tan lamentable”. Respecte a la sostenibilitat, tots hi aposten de forma decidida, però demanen més experts en la matèria a qui consultar dubtes.
"En el cas de l’aeroport del Prat, primer hauríem d’haver agafat els diners i després discrepar"
Finalment, quan la situació epidemiològica millori, els líders de Femcat volen visitar Corea del Sud, que és una idea que ja tenien al cap, així com la Xina i altres països asiàtics. Potència, creixement, infraestructures, talent i innovació. De moment, durant les pròximes setmanes visitaran Barcelona i el Vallès Oriental al voltant de l'emprenedoria, innovació i projecció al món. A principis del 2022, a Lleida, en relació amb la competitivitat. Volen redescobrir Catalunya i reconnectar amb tots els racons del territori, sovint sense presència mediàtica o coneixença pels mateixos treballadors.
I la frase més recurrent del viatge, vinculada a la cohesió social d’aquesta bonica i sovint desconeguda part de Catalunya: “Molta gent petita, en molts llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”.