Busca què costa posar una instal·lació d’autoconsum a la teva empresa. Espanta? Segurament. Ara fes el càlcul del temps que trigaràs en amortitzar-ho, però tenint en compte que la factura d’energia es reduirà tant en la part variable com en la fixa. Això ja sona més interessant. Precisament aquest raonament és el que intenten difondre els experts que treballen al voltant de l’autoconsum, un àmbit que ni la llei prohibeix –malgrat que és una creença massa estesa- ni demana una inversió inassumible.
L’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEF) ho sap bé. Fa quatre anys que van implementar mesures d’estalviar energètic que els han permès estalviar un 18% en consum. Això inclou des de clàssiques mesures com apostar per bombetes de baix consum fins a un canvi d’hàbits. També han instal·lat recentment plaques fotovoltaiques que els permeten obtenir 30 kW i un 7% del que consumeixen.
Tot plegat és, segons el responsable tècnic d’INEF, Francesc Ruiz, un canvi que “totes les administracions haurien de fer”. Ell és qui ha liderat el projecte, però reconeix que no hauria estat possible sense el suport de la direcció. Per això advoca per un canvi de mentalitat que “sensibilitzi els equips directius i que no ho vegin com una inversió costosa, sinó com un estalvi”. Una nova mirada que s’hauria d’estendre a tota la societat.
Informar i incentivar per arribar al 32%
Precisament aquesta idea de pensar que l’autoconsum està prohibit és el llast al qual s’enfronten les companyies que volen impulsar-lo. Així ho creu el director de BYD al sud d’Europa, Daniel Aleman, qui destaca que els agents del sector han de “comunicar, informar i incentivar de forma més planera i real per treure a la gent la por que té”.
Aleman considera que a escala tècnica ja hi ha prou maduresa per parlar d’un consum massiu, per això situa el problema en aquesta concepció de l’autoconsum. Espanya es troba per darrere d’altres països de la Unió Europea en aquest sentit i reconeix que part de la culpa rau en la legislació.
Andreu: “Són moltes les empreses que podrien aplicar polítiques d’estalvi i no ho fan per por de pagar"
Una idea que comparteix el gerent de la consultoria SolarTradex, Frederic Andreu, i esmenta en particular l’impost al sol: “Són moltes les empreses que podrien aplicar polítiques d’estalvi i no ho fan per por de pagar. El que han de fer és pensar que, en lloc de pagar un impost, el que faran és estalviar 85 en comptes de 100”.
Aquest impost és el que el govern de Mariano Rajoy va aprovar el 2015 i pel qual una persona que vulgui produir la seva energia haurà de pagar pel simple fet d’estar connectat a la xarxa nacional, encara que no en faci ús. És a dir, pagar per consumir el que un mateix produeix. I aquest peatge és també el que la UE va prohibir el passat mes de juny com una de les mesures per arribar al 2030 amb un 32% d’energia renovable.
I com es paga?
Que la llei ho faciliti, o almenys no posi tantes barreres, és el primer pas. El segon, tenir el finançament per fer-ho. A escala industrial és més fàcil, les companyies poden obtenir rèdit en forma d’estalvi amb molta facilitat, i l’increment del nombre de crèdits i fons per obtenir diners que han sortit en els últims anys encara fan que sigui més senzill fer el pas.
El soci i director de Sud Renovables, Alfred Puig, ho sap de primera mà. Treballa amb projectes d’instal·lació d’infraestructura des de fa anys. La seva companyia té ara 85 treballadors, però fa només 12 mesos eren la meitat a l’equip. El creixement a estat possible a la dinàmica que viu el mercat, on esperen instal·lar més de 6.000 kW en autoconsum industrial a Catalunya, fins a cinc vegades més que l’any anterior.
La millora econòmica ha impulsat l'augment de l'interès per les renovables
La causa? “Un cicle econòmic positiu i creixent que fa que la gent torni a pensar en inversions”, apunta, però també “un major coneixement de la tecnologia”. També hi ha posat el seu granet de sorra l’oferta d’energia renovable que estan creant les noves comercialitzadores. I creu que l’àmbit anirà a l’alça amb la predisposició del nou govern de Pedro Sánchez d’apostar pel consum alternatiu. “A pitjor ja no podem anar, que ja és molt”, conclou.
Apostar per les PPA
Els Power Purchase Agreement (PPA) són contractes de compra d’electricitat a llarg termini. La idea és que una empresa interessada en adquirir energia alternativa busqui una comercialitzadora o algun agent que l’hi pugui oferir. Normalment són pactes a 10 i 12 anys pels quals s’entrega una determinada quantitat d’energia per un preu fix, quedant fora del mercat convencional.
El sistema funciona de manera efectiva a Austràlia, però l’opinió està força polaritzada a l’Estat espanyol entre els qui ho veuen una bona via per fer la transició energètica i els qui no deixen de veure-hi una manera de jugar amb el preu. Així és com ho veu Aleman de BYD, que ho defineix com “un model de negoci on una empresa gran es fa càrrec de la inversió inicial i ven el producte a un preu concret”.
Per això la seva proposta és fer una passa més i incloure l’opció de reduir un cert percentatge en la factura dels qui opten per una PPA o bé que les administracions redueixin l’interès del crèdit perquè els qui en compren puguin assumir la inversió i ser ells productors.
El que està clar és que de manera d’anar cap a l’energia renovable n’hi ha moltes, però cal una major consciència i consens social.