En temps d'eleccions, la batalla pel vot és cruenta. Les darreres enquestes del CIS mostren que un 40% del cens es declara indecís. Un bloc de població que serà decisiu, però no l'únic. A Espanya hi ha 3,2 milions d'autònoms. Un perfil al qual els candidats dediquen espai en els seus programes i temps en els debats i mítings perquè saben que, per sobre del factor ideològic, el seu vot pot estar condicionat per les propostes que poden marcar el seu futur laboral.
Un repàs als programes dels quatre grans partits estatals mostra tres tipus de propostes predominants destinades als autònoms: reformes sobre la cotització, ajudes a nous autònoms i persecució de la figura del fals autònom. Sobre el primer àmbit, la darrera actualització de la quota fixava una aportació del 30% sobre la base de cotització mínima fixada en 944,40 euros que pujarà fins estabilitzar-se en el 31% en el 2022. La traducció és que avui, un cop esgotada la tarifa plana de 60 euros mensuals per als nous autònoms, els treballadors independents han de pagar un mínim 283,3 euros al mes.
Per acabar amb l'impacte que suposa el pagament mínim mensual de gairebé 300 euros, els partits aposten per dos tipus de mesures. Mentre PSOE i Unidas Podemos proposen modificar la legislació perquè els autònoms cotitzin en funció dels seus ingressos reals, el Partit Popular promet allargar la tarifa plana durant tres anys i sistemes de protecció pels que facturin per sota del salari mínim (SMI), i Ciutadans reclama imposar dos anys de tarifa plana i eliminar del tot la quota pels que facturin per sota del SMI.
Les patronals i institucions representants dels autònoms valoren la funció d'incentiu de l'autoocupació que ha representat la tarifa plana, però consideren que les propostes dels partits d'esquerres donen una solució més estratègica. "No és que no creiem en la tarifa plana, però considerem que el que cal evitar és que l'autònom caigui. A l'inici no saps si necessitaràs un any o cinc per arribar a la facturació que et permeti pagar la tarifa mínima actual, pel que creiem que el millor és adequar la contribució a la facturació real", indica el president d'autònoms de Pimec, Miquel Camps.
Cotitzar segons els ingressos reals, no pagar quota si es factura per sota del SMI o allargar la tarifa plana són propostes dels partits per als autònoms
El representant de la patronal de la petita i mitjana empresa considera que el marc legislatiu actual fa que molta gent "no faci el pas a ser autònom" i creu que el mínim de cotització actual és una barrera per la generació d'oportunitats laborals. "Hi ha gent que podria ser autònoma mitja jornada, o que veu opcions d'emprendre el seu camí amb diversos clients, però no ho fa perquè, sense adonar-te'n, ja estàs pagant més de 300 euros al mes independentment del que facturis".
Camps situa la cotització mínima com un dels factors no professionals que provoquen la caiguda de molts autònoms. Un altre factor decisiu en el fracàs de l'autoocupació és la morositat. "Malgrat que la llei marca un màxim de 60 dies en el pagament de les factures, el termini mitjà segueix estant per sobre dels 70, i aquesta morositat és el primer motiu de cessament d'activitat dels autònoms. Un emprenedor que comença no pot suportar aquests terminis". El portaveu de Pimec valora positivament la proposta de Ciutadans de liquidar l'IVA només de les factures cobrades –actualment es paga l'IVA de les factures emeses cada trimestre, hagin estat cobrades o no- i proposa una normativa que "castigui i persegueixi qui no pagui en els terminis fixats".
Una nova realitat laboral
L'altre gran camp de batalla en la regulació dels autònoms és la identificació i correcció de la figura del fals autònom. "Hi ha professions com la de periodistes, comercials i advocats on moltes empreses amaguen la figura del fals autònom per estalviar-se la contribució a la seguretat social, i cal posar fi a això", indica Camps. Tant PSOE com Unidas Podemos explicita aquesta mateixa visió al seu programa.
"Hi ha professions on moltes empreses amaguen la figura del fals autònom per estalviar-se la contribució a la seguretat social, i cal posar fi a això"
Ara bé, els nous negocis digitals han obert la porta a la creació de nous perfils laborals que se situen en una franja no contemplada per la legislació, com poden ser els riders de Glovo o Deliveroo o un programador web que treballi des de casa. Les institucions reclamen definir aquest tipus de treballador. "Estem davant d'una nova forma de treball que no hem entès encara, però partim de la base que no es pot amagar treballadors de règim general com a autònoms", estableix Camps, que reclama fer una llista de requisits per saber com regular aquest tipus de professionals. "Cal definir si el vehicle de treball el proporciona l'empresa, si es porten distintius corporatius, si és l'únic client del treballador... amb aquest marc legislatiu es definiria la figura".
Precisament, en el seu recull de propostes Pimec reclama la creació de la figura de l'autònom digital. "La digitalització està obrint moltes portes laborals i, per les pimes, comptar amb un professional que pugui treballar des de casa durant unes hores i combinar-s'ho amb altres quatre o cinc clients més és una gran oportunitat que, això sí, cal legislar correctament".
Facilitats en el traspàs de negocis i en les deduccions
A banda dels partits, entitats com la mateixa PIMEC i la Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos (UPTA) han publicat el seu paquet de propostes pels autònoms de cara a les pròximes eleccions, amb iniciatives que van més enllà de les grans temàtiques, comentades anteriorment.
Un dels punts en què les dues associacions coincideixen és en l'aclariment de les despeses deduïbles pels autònoms. L'actual llei dificulta la identificació de les despeses que poden deduir-se, pel que la UPTA proposa mesures com que el contribuent que treballi des de casa pugui deduir-se fins a un 30% de les despeses generades amb serveis com l'aigua, el gas, l'electricitat, el telèfon i internet, així com el mateix percentatge en l'ús del vehicle particular.
Pimec, per la seva banda, reclama un sistema encara més simple, en el que els autònoms es puguin deduir un percentatge màxim sobre la seva facturació sense haver de justificar la seva procedència.
Finalment, les associacions reclamen posar el focus en un dels punts obviats pels partits polítics, com és el traspàs de negocis. Camps considera que la legislació actual posa en risc la supervivència de projectes que funcionen i generen riquesa. "L'estadística demostra que traspassar una unitat de negoci entre autònoms no és fàcil, i això fa que molts, arribat el moment de la jubilació, prefereixin tancar que complicar-se la vida per mantenir les portes obertes", explica el portaveu de Pimec que considera que "tot és qüestió de treure les pedretes que hi ha pel camí".