Aquest diumenge tanquem la que ha estat, fins ara, la setmana més intensa del 2025 a les oficines del Banc Sabadell. La notícia del retorn de la seu social a Catalunya ha generat reaccions a tot arreu: polítics, economistes, empresaris i bancs han volgut pronunciar-se sobre una decisió que no només posa fi a set anys i tres mesos d'exili voluntari, sinó que segurament manté una forta relació amb el que serà, sens dubte, el gran capítol de l'any per al Sabadell. Parlem, naturalment, de l'OPA hostil del BBVA.
Per entendre el retorn del banc vallesà i les seves implicacions, però, cal situar on estàvem abans de la notícia. L'any nou va començar tal com va acabar l'anterior. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) encara està estudiant els efectes de l'operació que planteja el BBVA. La seva resolució es preveu cap a finals de febrer o principis de març, encara que no hi ha una data confirmada. Ara bé, durant Nadal es va produir un fet que no va agradar gens als partidaris de fer caure l'OPA: Competència va rebutjar les al·legacions que van presentar les diferents patronals i associacions empresarials desaconsellant la fusió, i només va valorar les de l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco), la seva homòloga catalana, i les del mateix Sabadell.
Totes aquelles entitats excloses del procés van recórrer contra la decisió de la CNMC. Fa poc més d'una setmana, Pimec va ser l'última. En concret, la institució que presideix Antoni Cañete va reivindicar-se com una part interessada, donat que l'OPA plantejava riscos per a les petites i mitjanes empreses catalanes. Cal remarcar que aquesta és una consideració que comparteix la mateixa Competència i que ja va expressar el passat novembre, quan va admetre que l'operació podia comportar "exclusió financera en alguns municipis" de Catalunya.
El BBVA va buscar un "tracte més favorable per als seus destinataris" i va apostar per adquirir la majoria dels drets de vots i no del total d'accions en circulació
Mentrestant, el mercat ha continuat evolucionant i retallant la prima que el BBVA va presentar inicialment als accionistes. De moment, l'entitat basca no ha millorat l'oferta inicial, però sí que va modificar fa dues setmanes les condicions mínimes d'acceptació de l'OPA. El banc biscaí va considerar que l'operació seria exitosa si fos acceptada per 2.680.726.000 accions del Banc Sabadell, una xifra inferior a les 2.720.654.746 accions que representen el 50,01% del capital social, i que és el que va establir al seu primer moviment. És a dir, el BBVA va buscar un "tracte més favorable per als seus destinataris" i va apostar per adquirir la majoria dels drets de vots i no del total d'accions en circulació.
Els mercats aposten per l'OPA
Malgrat tot, els mercats continuen descomptant que l'OPA es produirà. El prestigiós banc RBC Capital Markets va publicar un informe aquest gener pronosticant que l'operació prosperaria "probablement al primer semestre de l'any". Fins ara, institucions rellevants com el Banc Central Europeu (BCE) i l'Autoritat de Regulació Prudencial del Regne Unit han donat el seu vistiplau a les condicions que ofereix el BBVA.
D'altra banda, GVC Gaesco també ho va preveure durant la presentació de les seves Perspectives Financeres per al 2025. Una predicció que posteriorment va repetir a VIA Empresa el CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión, Jaume Puig. De fet, en un article publicat en aquest diari el passat dijous 23 de gener, l'analista apostava perquè l'operació tirés endavant "fins i tot si la CNMC no autoritzés la fusió". A més, vaticinava que el BBVA finalment augmentés l'oferta en algun moment del procés.
Malgrat tancar el dimecres amb una lleugera caiguda, les accions del Sabadell van obrir el dijous amb una pujada que s'ha mantingut des d'aleshores
Tot plegat ens porta a l'escenari d'aquesta setmana. L'anunci del retorn del Sabadell a Catalunya ha condicionat aspectes de l'operació, malgrat la negativa del president del BBVA, Carlos Torres. Per exemple, l'entitat basca ha nomenat el nou responsable de la fusió, el català Jordi García, un directiu històric del banc biscaí. A més, els mercats han reaccionat positivament a la notícia del canvi de seu social del Sabadell. Malgrat tancar el dimecres amb una lleugera caiguda, les seves accions van obrir el dijous amb una pujada que s'ha mantingut des d'aleshores.
Això vol dir, entre altres coses, que la prima que oferia el BBVA ja és negativa. Realment, ho és des del dilluns 20 de gener, dos dies abans que s'anunciés el traspàs de seu social. Així doncs, els mercats descompten que s'acabarà produint la millora de l'oferta. El quid de la qüestió ara està en quant ho faran i si serà prou atractiva. Alguns analistes aposten per un augment d'entre el 10% i el 20%, però no es pot detallar gaire més perquè no hi ha hagut cap posicionament oficial.
De moment, el Sabadell recorda als seus accionistes al seu lloc web que el BBVA ha d'enviar "informació clara, transparent i completa" pel que fa a l'operació abans de prendre cap decisió. A partir d'aquí, el consell d'administració del banc català també elaborarà un informe on s'analitzaran, entre altres, els impactes financers detallats a l’oferta, les pèrdues de negoci estimades, les sinergies esperades en cada cas, els impactes de capital esperats i les condicions de competència que imposi la CNMC (si ho fa a la seva resolució).
Altres implicacions del retorn
Al seu comunicat del passat dimecres 23 al vespre, el Sabadell celebrava tornar a la "ciutat de la qual va prendre el nom" l'any 1881 i on va romandre durant 136 anys. A efectes pràctics, però, gairebé no suposa cap canvi: no es tancarà cap oficina, ni se n'obrirà una de nova. Els treballadors d'Alacant tampoc hauran de mudar-se a la capital del Vallès Occidental. Només hi haurà una modificació relativament significativa, i és que la junta d'accionistes d'enguany se celebrarà novament a Catalunya per primer cop des del 2017. Caldrà veure si aquest canvi de seu també s'aplicarà a altres esdeveniments importants com és la presentació de resultats de l'entitat.
Com a compensació, el Sabadell ha volgut "reforçar" el seu vincle amb la Comunitat Valenciana i ha fixat Alacant com la ciutat que acollirà la reunió anual de consells consultius, així com el Premi a la Sostenibilitat Marina que cada any lliura la Fundació Banc Sabadell. D'altra banda, també ha destacat l'existència del Centre de Competències Tecnològiques d'Alacant (CCTA), en el qual treballen 300 professionals de l'entitat i dona ocupació a altres 400 persones de manera indirecta. Una institució que l'entitat vallesana també mantindrà.
Patronals i sindicats catalans (a més de líders polítics) han celebrat el retorn del Sabadell i han coincidit que esperen que sigui un precedent per altres entitats que van marxar el 2017
Però, sens dubte, qui més feliç està amb aquest retorn és el teixit econòmic i empresarial català. Començant per l'Associació d’Accionistes Minoritaris del Sabadell, que va felicitar el banc per la "fita" i va interpretar la decisió com una declaració d’intencions que reafirma l’autonomia i la singularitat de l'entitat.
Finalment, altres agents econòmics com les patronals i els sindicats catalans (a més dels líders polítics) també van celebrar la notícia. Tots ells van coincidir que no només era bona per a l'economia, sinó que esperaven que suposés un precedent per altres entitats que van marxar durant la tardor del 2017. La majoria d'ells, casualment, s'han posicionat en contra de l'OPA i a favor de l'autonomia del Sabadell. De segur que seran aliats importants per a l'entitat catalana de cara al veritable gran repte d'aquest 2025, que no és altre que frenar l'operació que proposa el BBVA.