Els bancs que van prestar els 1.350 milions d'euros per indemnitzar Escal UGS –filial del grup ACS- després de renunciar al projecte Castor han reclamat formalment al govern espanyol la devolució del crèdit. Caixabank, Banc Santander i Bankia han presentat aquest divendres una "reclamació de responsabilitat de l'Estat legislador" davant l'executiu exigint el retorn de la quantitat finançada que encara no s'ha recuperat, a més del danys ocasionats.
Més concretament, consideren que la inconstitucionalitat del decret llei amb el qual el govern espanyol va acceptar la renúncia de la concessionària i va establir el mecanisme de compensació per al fracassat magatzem de gas submarí no hauria d'ocasionar cap pèrdua a qui ha finançat als poders públics per facilitar una mesura d'interès general.
Arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) anul·lant bona part de la norma, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va decidir a finals de gener paralitzar el retorn del crèdit que, des de 2016, estaven pagant els consumidors a través de la factura del gas.
Batalla legal
La batalla legal, "l'enorme litigiositat" que el ministre d'Energia, Álvaro Nadal, va pronosticar arran de l'aplicació de la sentència del TC, comença a agafar forma amb aquesta reclamació dirigida pels tres bancs directament a l'Estat espanyol. El govern del PP, que des del moment que va fer-se pública la sentència i, fins i tot, quan la CNMC va aplicar-la deixant de pagar el crèdit va intentar quedar-ne al marge, sense anunciar ni prendre públicament cap decisió al respecte, haurà ara de respondre aquestes demandes, sigui exigint responsabilitats a tercers –prerrogativa que es va reservar legalment quan va indemnitzar l'exconcessionària Escal UGS- o buscant una sortida negociada si vol evitar un conflicte judicial amb els bancs.
Les mateixes fonts jurídiques coneixedores de la reclamació es pregunten fins a quin punts es podria justificar que el poder públic es beneficiés de la inconstitucionalitat a costa de les entitat financeres. Aquestes, de fet, plantegen la possibilitat al govern espanyol d'arribar a un acord que permeti efectuar la devolució d'una forma flexible, que evités un impacte greu en els comptes de l'Estat o els consumidors del gas.
Així les coses, han plantejat la possibilitat que, en comptes de retornar de forma immediata tot l'import reclamat, es pugui retornar de forma gradual, amb els mateixos termes i les mateixes condicions, de tipus d'interès i de terminis, principalment, que les previstes en el Decret-Llei 13/2014 que el TC va anul·lar en gran part.
Un crèdit a 30 anys
Inclosos aquests interessos, el crèdit a 30 anys que va subscriure Enagás per encàrrec del govern espanyol i que va servir per pagar en poques setmanes els 1.350 milions d'euros a ACS suposava, en realitat, un cost final de 2.420 milions d'euros per als consumidors de gas. D'aquesta xifra final, que es va començar a amortitzar a partir de 2016 fins el moment que CNMC va paralitzar el pagament corresponent al novembre de 2017 se'n van retornar uns 150 milions. Ara, a més, els bancs reclamen també els danys ocasionats.
Abans que fos declarat inconstitucional –principalment, perquè utilitzava la figura legal sense existir la urgència i la necessitat, fet que suposava segrestar el debat polític i ciutadà sobre l'abast de la norma-, el decret-llei del govern del PP i la seva execució ja van causar una enorme perplexitat social i política. Aprovat menys de dos mesos abans que Escal UGS es veiés obligada a retornar els 1.440 milions en bons per finançar el projecte que li va prestar el Banc Europeu d'Inversions, l'executiu espanyol va intentar vendre la maniobra financera com un intent d'esmorteir en el temps l'impacte econòmic del fallit magatzem de gas submarí. Ho va fer carregant les quotes sobre la factura dels consumidors al llarg de 30 anys i, així, els tres bancs es van convertir en els titulars dels drets de pagament reconeguts pel sistema gasista.
Responsabilitats
Tot i que el decret-llei preveia que el govern espanyol es donava deu anys de termini reclamar a l'exconccessionària en mans de Florentino Pérez responsabilitats per l'execució de les instal·lacions, en cap moment ha posat sobre la taula encara aquesta opció.
El ministre d'Energia, que en una compareixença recent al Congrés va arribar a reconèixer que el fracàs del projecte Castor –que va provocar més d'un miler de terratrèmols només injectant en període de proves una ínfima part del volum de gas que havia d'emmagatzemar- es devia un "greu error de disseny", va justificar les presses en el pagament de la indemnització –molt abans dels 35 dies hàbils previstos- per evitar una fallida del sistema gasista i una crisi de confiança amb el BEI en un moment de "crisi" de l'euro i l'economia espanyola.
No és aquest l'únic front judicial per responsabilitats econòmiques al voltant del projecte Castor al qual haurà de fer front el govern espanyol. Aquesta setmana, precisament, s'ha conegut que el grup ACS va demandar fa un any l'Estat per considerar insuficient el pagament dels 300 milions d'euros que el Ministeri d'Indústria li va assignar, mitjançant una resolució no publicada al BOE, com a retribució financera i costos d'operació i manteniment entre juliol de 2012 i octubre de 2014, quan l'executiu del PP va acceptar la renúncia.