Les figures i les torres dels evangelistes de la Sagrada Família, la columna del popular fanal de la Rambla de Barcelona, el Juli Cèsar de Manuel Cusachs de Lleida o obra de Jaume Plensa. Tots ells tenen en comú Granits Barbany, una saga familiar catalana de picapedrers que ha fet de la pedra la seva vida i el seu art. Un art que han portat a mig món i que té el seu màxim esplendor en molts dels elements de l'obra magna de Gaudí.
4 generacions dedicades a la pedra i que han passat dels més tradicionals picapedrers a autèntics pioners tecnològics per a trobar les millors pedres del món i donar-los la forma idònia per a catedrals, escultures, monuments o cases majestuoses. "L’ofici és un constant aprenentatge", expliquen en Jordi i n'Arnau, tercera i quarta generació, que comparteixen aquest amor: "El primer és la pedra, el que més m’ha enganxat. És el que ens uneix a tots els membres de la nissaga".
Un picapedrer català de 10 anys a França
La història dels Barbany es remunta a finals del segle XIX, quan un marrec que no arribava als 10 anys, en Joan Barbany, va deixar el Vallès per anar-se'n tot sol a Marsella i va acabar en una pedrera: "No sabem per què hi va anar". Però amb deu anys ja extreia pedra i la feina el va portar per pedreres de França, Marroc i Algèria, fins que va tornar a Barcelona i es va instal·lar a les pedreres de Montjuïc i a Sant Esteve del Coll (Llinars), on va néixer l'empresa.
El Monument als Caiguts a Barcelona o la Columna del Fanal de la Rambla de Barcelona van ser algunes de les seves obres. A més, va ser el primer a lliurar material a la Sagrada Família. "No era gaire diferent d’un pagès. Treballava a la pedrera i venia la pedra, llamborda, blocs... perquè altra gent ho treballes", expliquen l'Arnau i el Jordi. Centres històrics d'arreu del país porten pedra extreta pels Barbany.
De Josep Pla a Manuel Cusachs
En Josep i en Pere va ser la segona generació de Granits Barbany i ja de ben petits es relacionaven amb la pedra a Sant Esteve del Coll. I van ser els encarregats de fer un pas endavant i començar a veure l'ofici com un art. "Es van adonar que hi havia una cadena que guanyava molts diners. I van decidir vendre la pedra amb un valor afegit superior, fent un treball fi", recorda el Jordi, que explica com el seu pare ja no estava interessat en què aprengués l'ofici d'extreure la pedra. Va ser a partir dels 80 quan comencen a abandonar la seva pedrera i obtenen la pedra d'altres indrets d'arreu.
El món artístic ja va entrar a Granits Barbany amb en Pere, que va teixir relacions amb artistes com Manuel Cusachs, Josep Pla o Manolo Hugué. Una relació, amb artistes, que s'ha mantingut al llarg dels anys, ja que els Barbany sempre han col·laborat amb reconeguts escultors per a la creació d'obres. En Josep, que va acabar sent reconegut com a mestre artesà, va participar en la restauració de l’Hospital de Sant Pau, les Esglésies de Mosqueroles, de Sant Josep i Sant Jaume de Mataró o el monument a Josep Pla de Palafrugell.
La Sagrada Família, punt d'inflexió
"Vam estar en risc de desaparèixer", recorda el Jordi. Molts fills de picapedrers de la seva generació van canviar la pedra per la fàbrica. Però l'aposta familiar pel treball fi els va obrir portes d'arreu del món. I una de les més importants, tot i que ja hi havien col·laborat, va ser la Sagrada Família. Ja amb el Jordi al capdavant, el 1993 creen la primera escultura pel monument de Gaudí: "Ens va marcar el futur". Va començar una intensa relació que s'ha mantingut al llarg dels anys i el segell Barbany és avui en molts racons de la catedral.
Jordi Barbany: "Cada peça és única"
"Cada peça és única. Ens arriba un bloc de pedra de qualsevol lloc del món, que l'anem a buscar i triar, i el portem al taller. I fem la peça final per a cada client", expliquen. Tot amb última tecnologia, robots i intel·ligència artificial, però mantenint l'ofici i l'artesania. De fet, a Granits Barbany treballen escultors que donen forma a les obres.
A la Sagrada Família, són responsables de les torres i les figures dels evangelistes, les columnes de la façana de la Glòria, les columnes del Cimaci, les escales interiors o l'hort del Cimaci. El Joan Barbany hi portava blocs de pedra i el Jordi ha acabat esculpint algunes de les figures més representatives.
Però en Jordi també ha treballat a Santa Maria del Mar o amb artistes com Jaume Plensa, Adel Abdessemed o Lau Feliu. La petjada de Granits Barbany és inigualable.
Van participar en l'obra Utopia de Jaume Plensa al Frederik Meijer Gardens & Sculpture Park a Michigan | Cedida
La clau de l'èxit
L'amor per l'ofici és un dels secrets que s'amaga rere l'èxit i projecció dels Barbany. "Mai hem posat els diners per davant de l’obra. Hem lliurat obres perdent diners, l’obra i la peça és el més important. És la nostra condemna", expliquen. I també l'atreviment: "El nostre gran valor és que no diem que no a cap feina, per complicada que fèiem. Sempre diem que sí. Som artesans i picapedrers, hem nascut en una pedrera".
Tot amb una aposta clara per la tecnologia a partir dels 2000. Ja el 2003 van introduir el primer robot, que va ser el primer a l'Estat d'aquest sector. N'Arnau destaca que la tecnologia les "permet ser molt més precisos" i fer feines "molt més complexes", però insisteix que l'escultura sempre l'acaben a mà. Amb poc més de 30 anys, ja ha treballat amb Plensa i ha realitzat obra d'un nen de cinc metres d'alçada per a Corea del Sud. Tot plegat des del seu taller de Llinars, i amb l'Ana Maria Fernández, dona del Jordi, encarregant-se de la gestió i les finances i la Júlia Barbany, germana de l'Arnau, al capdavant de la internacionalització.
L'amor per la pedra
"El que més m’agrada és la pedra. Quan la veus, la toques o l’olores. I tot el projecte previ, anar a buscar la millor pedra, pensar com la faràs", descobreix en Jordi. L'Arnau comparteix aquesta passió en "imaginar" com serà la pedra i la peça, a més de tota la part més tecnològica. "Però el primer és la pedra", insisteix. Una pedra que van a buscar-la, si cal, fins a Vietnam.
Així és com Granits Barbany s'han convertit en uns referents mundials en l'art de la pedra i com han passat d'un picapedrer de deu anys treballant en una pedrera a Marsella a crear algunes de les obres més icòniques dels monuments més emblemàtics. "Del que més presumim, és que mantenim l’ofici", celebren. I també l'ambició per millorar: "Sempre tenim l’esperança que ens queda una millor obra per fer".