Si en alguna qüestió Barcelona pot equiparar-se a les principals metròpolis mundials és en tecnològia. Un dels titulars que deixa el Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2019 és prou convincent com per desempallegar-se de qualsevol tipus d'escepticisme: segons el CTecno, valorant diferents rànquings, Barcelona és la quarta ciutat amb futur tecnològic més prometedor del món, només per darrere de Singapur, Londres i Shangai. Qui ho anava a dir fa uns anys...
Precisament fa uns anys, l'expresident Jordi Pujol va trucar el president del CTecno Jordi William Carnes i li va dir:
– Jordi, jo no en tinc ni idea d'això de la tecnologia, però crec que serà important pel país. Dedica't-hi.
El vespre del dimecres 18 de juliol del 2019, a l'auditori del Disseny Hub Barcelona, William –que, per cert, ha anunciat que deixa el càrrec– ha parlat amb orgull de la feina feta per la fundació que presideix, que és una dels culpables no només del coet en què s'ha convertit Barcelona pel que fa a tecnologia i innovació, sinó també d'haver decidit realitzar un baròmetre anual per analitzar quin és l'estat actual.
L'expresident Jordi Pujol va demanar al president del CTecno, Jordi William, que s'esforcés per fer de Barcelona una ciutat forta en el camp de la tecnologia
En el d'enguany, s'extreuen conclusions que permeten mirar el futur amb optimisme i ambició, malgrat el caràcter a voltes patidor dels catalans. Patidor perquè, malgrat que les classificacions més prestigioses situen Barcelona com una de les ciutats millor preparades pel desenvolupament tecnològic del món, els usuaris de la tecnologia barcelonina la puntuen amb un 6,64 sobre 10.
Però què diuen les dades? A Catalunya hi ha més de 15.000 empreses tecnològiques que facturen més de 16.000 milions d'euros. D'aquestes 15.000 empreses, més d'un 70% han crescut durant l'any 2018 i un 77% tenen previsió de créixer durant el 2019. Aquesta és, sense cap mena de dubte, una gran notícia pels 106.400 treballadors TIC que hi ha al país.
Un 70% de les 15.000 empreses tecnològiques de Catalunya han crescut l'any 2018 i un 77% tenen previsió de créixer el 2019
Ara bé, no tot són bones notícies. La presència de les dones en llocs de feina tecnològics ronda encara el 8%, un percentatge baixíssim especialment si es compara amb la resta d'Europa, on el percentatge de dones s'eleva fins al 30%. No és, però, l'únic aspecte que ha rebaixat l'escuma del cava amb el qual s'ha brindat per la tecnologia catalana al final de l'acte. Les dades també diuen que menys de la meitat de les empreses de demanda tecnològica enquestades (un 44%) elaboren els seus plans estratègics tenint en compte les TIC i només un 29% consideren que tenen un alt grau de digitalització. D'altra banda, la col·laboració entre aquestes empreses per tal d'aconseguir solucions tecnològiques és d'un 20%. També menys del que seria desitjable.
Des del comitè executiu del C-Tecno s'apunta que la direcció que han de prendre les empreses –en especial, aquelles amb vocació tecnològica, però, en última instància, totes– és la de tractar les TIC com a un generador de valor i com a un partner a llarg termini, i no com a un proveïdor estratègic.
Com a novetat, la presentació de les dades del C-Tecno s'ha dut a terme amb realitat augmentada | Cedida
Quatre dones TIC
La primera a entrar a escena ha estat Laura Urquizu. Brillant. Si en alguns moments s'ha cridat a les institucions a motivar les nenes i les noies amb figures de directives d'empreses tecnològiques importants, la CEO de Red Points pot ser una molt bona opció. Optimista, ha deixat molt clara quina és la seva postura davant la vida, l'empresa i la tecnologia: "cada cop que hi ha un imprevist, no el tractem com a un problema, sinó com a un repte. I en tenim cada dia, de reptes".
Urquizu, una de les 50 dones emprenedores i inversores més influents del 2018 segons el rànquing d'EU-Startups, ha explicat que un dels trets distintius de Red Points és que "és una empresa que pensa en global des del primer moment". Actualment, hi treballen 230 persones: 190 a Barcelona i 40 a Nova York. El múscul més important de l'empresa i la base de desenvolupament tecnològic, però, es troba a Barcelona, una ciutat, assegura Urquizu, molt atractiva per viure-hi i treballar-hi.
Laura Urquizu, CEO de Red Points: "Cada cop que hi ha un imprevist, no el tractem com a un problema, sinó com a un repte. I en tenim cada dia, de reptes"
Això enllaça amb una reflexió que ha fet la CEO de Red Points:
– És evident que a Barcelona arriba molt talent, ja que és una ciutat increïble. Potser si a un gran talent ucraïnès li ofereixes una feina a Moscou no l'agafa, però a Barcelona, sí.
No obstant això, dirigint-se a Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, i a Laia Bonet, tinenta d'alcaldia d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana de l'Ajuntament de Barcelona, tots dos a la sala, ha asseverat:
– A Barcelona, avui, ens hem de matar per trobar talent. Hi ha una assignatura pendent per generar més i més talent per abastir totes les empreses que ja hi ha la ciutat i les que poden arribar-hi o crear-s'hi.
Per cloure l'acte, abans del tancament del president Jordi William, el periodista Pere Mas, conductor de la vetllada amb magistral i punyent sentit de l'humor, ha moderat una taula rodona que ha comptat amb la participació de M. Carmen Fernández, Inversor Manager de Mediapro; Ester Manzano, directora general d'Administració Digital de la Generalitat de Catalunya i María Monzó, directora d'Innovació i Coneixement d'Aigües de Barcelona.
Totes tres han dit la seva sobre la innovació en el camp de la tecnologia i el paper de les startups en el món de l'empresa tecnològica. Han coincidit en que aquestes empreses de nova creació han d'aportar un valor extra al panorama empresarial i han de ser les promotores, en molts casos, "d'idees que són difícils de generar a les grans corporacions".
M. Carmen Fernández: "No arriben dones al món de la tecnologia perquè no surten de la universitat i si no surten, és perquè no hi entren. El problema és abans de la universitat"
En un altre ordre de coses, han parlat del paper de la dona en les empreses TIC. M. Carmen Fernández ha posat el focus del problema en les etapes prèvies a l'entrada al món universitari: "no arriben dones al món de la tecnologia perquè no surten de la universitat i si no surten, és perquè no hi entren". Les altres dues professionals s'han mostrat d'acord i, abans que Pere Mas no tanqués la paradeta, Monzó ha clamat: "que tothom tingui clar que les dones sumem i molt en la direcció de les empreses". Això sí, el punt final –de la jornada i de l'article– l'ha posat Manzano.
– Les dones en una empresa no sumem, multipliquem.