Calen més Barcelona Supercomputing Center (BSC) a Europa. És una de les principals conclusions que ha recollit un panell d'experts que s'ha reunit aquest dimecres al Mobile World Congress (MWC) de Fira de Barcelona. Entre ells, es trobava el CEO de Factorial, Jordi Romero, qui ha apuntat al BSC com un "element únic" a Europa: "Representa la recerca d'avantguarda realitzada per una universitat amb la combinació de capital públic i privat". Ho ha assegurat en una taula rodona en què s'ha debatut sobre el futur del treball i el creixement mundial.
Romero no ha estat l'únic que s'ha recordat del BSC durant la ponència. També ho ha fet Renate Nikolay, directora general adjunta de la Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació de la Comissió Europea. Ha assenyalat les set factories d'IA previstes al Vell Continent (un d'ells, el BSC) com els actius que "poden marcar la diferència" en un context geopolític que promet ser molt competitiu. "L'ús de la IA hauria de ser aplicat i industrial a Europa", ha afirmat.
Amb un to nostàlgic, Palmer ha recordat temps passats en què el MWC estava plagat d'innovacions d'empreses europees capdavanteres com Nokia
Els dos ponents han estat acompanyats per altres referents europeus, com ara Yoram Wijngaarde, CEO de Dealroom.co; i Robert Lacher, soci fundador de Visionaries Club. La sessió ha estat moderada per l'editora de Global Corporate Venturin, Majia Palmer, qui s'ha preguntat al començament com fer que Europa pugui créixer un altre cop. "Però, atenció, no parlo d'una MAGA "(Make America Great Again, l'eslògan de campanya Donald Trump), ha matisat. Bromes a una banda, la conductora sí que ha lamentat "la confiança que Europa ha perdut en si mateixa" en els últims 20 anys. Amb un to nostàlgic, ha recordat temps passats en què el MWC estava plagat d'innovacions d'empreses europees capdavanteres com Nokia.
Industrialitzar la IA, el camí a seguir
Sembla difícil no parlar d'IA al MWC. És a tot arreu: exposicions, empreses, cartells, etc. També a les conferències. Si bé és un element ben present a Europa, els quatre ponents han coincidit que cal diferenciar-se de models d'èxit com els Estats Units. "Aquí no tenim un Amazon, un Google o un Meta. Parlem de les empreses amb millors beneficis i que prenen molts riscos, i aquesta no és la nostra economia", ha analitzat Lacher. L'entitat que presideix busca unir la vella i la nova economia a Alemanya, precisament el cor de la indústria europea. Per això, és especialment rellevant la seva reflexió: "Cal implantar la IA a tots els sectors", ha insistit.
Romero (Factorial): "Els fundadors europeus renuncien massa aviat, veuen 100 milions d'euros i pleguen. Ek mai ho fa i li hem de donar crèdit, calen més Spotify"
Com a representant català, Romero li ha donat la raó. "Mai serem Silicon Valley, però Barcelona, Espanya i Europa han de ser el millor que poden", ha ressaltat. De fet, considera que Israel i Suècia són dos millors exemples pel que fa a concentració de capital i talent tecnològic. Factorial ha estat un cas d'èxit per a tots els convidats. En algun punt del debat, tots l'han mencionat com a exemple. Romero, però, ha volgut citar a un altre referent, Daniel Ek, creador i CEO de Spotify. "Els fundadors europeus renuncien massa aviat, veuen 100 milions d'euros i pleguen. Ek mai ho fa i li hem de donar crèdit, calen més Spotify", ha explicat.
Aquesta visió conformista del món empresarial que Romero considera que s'ha implantat al Vell Continent li ha molestat especialment. "Irònicament, Europa hauria de ser qui més riscos estigués prenent, perquè hi ha un gran sistema de salut, una gran democràcia... En definitiva, una gran xarxa de seguretat", ha conclòs.
El problema de la productivitat, un any després
La deriva del debat ha portat a dos termes molt coneguts: Mario Draghi i la productivitat. Un any després, continuem encallats en la mateixa conversa. Ara bé, n'hi ha d'optimistes i de pessimistes. Per sortir de dubtes, l'empresa de Wijngaarde va fer un informe. "Ho vam decidir després de llegir constantment a LinkedIn que Europa estava molt malament", ha admès. I què van trobar? Doncs que ni una cosa, ni l'altra. "Econòmicament, la situació no està, ni de bon tros, tan malament com ens volen fer creure", ha introduït. Això no vol dir, però, que el panorama sigui l'ideal. "Hi ha un problema amb la productivitat, perquè Europa s'ha centrat a conservar i s'ha oblidat de prioritzar el creixement i l'atreviment", ha conclòs.
Nikolay (Comissió Europea): "Draghi ens ho va dir i tenia raó, hem d'agitar la Unió de Mercats de Capitals per fer que el nostre capital s'inverteixi a Europa"
El nom del document (L'estat de la innovació europea i per què importa) ja ens situa. L'informe creu que els Estats Units s'estan allunyant cada cop més de tothom en aquest apartat, però alhora concedeix que Europa "ha anat remuntant" en els últims 10-15 anys. La solució? La Unió de Mercats de Capitals (UMC). "Draghi ens ho va dir i tenia raó, l'hem d'agitar per fer que el nostre capital s'inverteixi en Europa. Tenim normatives que haurien de ser més laxes", ha reconegut Nikolay. I és rellevant, perquè ho diu una representant de la mateixa Comissió Europea.
En aquesta línia, Romero ha criticat que els europeus "sempre mirem afora per créixer en capital i talent". Ha citat com a exemple Factorial, però l'afirmació ha generat debat. Lacher li ha retret que, encara que la seva empresa és un "referent global i no només europeu", igualment hi ha prou capital al continent, especialment a les deep tech, només que aquest s'inverteix afora. Wijngaarde l'ha convidat a preguntar-se per què succeeix això, però Nikolay ha respost per ell i ha defensat que la Unió Europea (UE) ja s'està movent.
En aquesta "agenda competitiva clara" que tots quatre coincideixen que cal compartir, un aspecte clau són els impostos. Han demanat més "incentius" a l'hora de crear una startup. Però no és l'única petició: la mateixa Nikolay ha demanat "reduir el compliance i les càrregues per a les petites i grans empreses". És un "eix important" en l'exercici de convèncer a les empreses a no fugir d'Europa.
"Les tensions geopolítiques són una oportunitat única per a Europa"
En un moment en què el món es mossega les ungles pels aranzels de Trump, Lacher demana atreviment. "Els canvis geopolítics són una oportunitat única perquè els emprenedors europeus prenguin riscos", ha previst. Com a president d'un club de visionaris, ha indicat per on fer-ho i ha pronosticat que "en el futur, el PIB estarà impulsat per la tecnologia".
Més enllà de la IA aplicada i industrial, Wijngaarde aposta per la quàntica i la cadena de blocs (blockchain) com "l'estrella polar" que pot guiar Europa en aquests temps d'incertesa. Ara bé, ha demanat "ser curosos" amb els verticals que es plantegin i assegurar-se que "la prioritat torni a ser el creixement".
Malgrat algunes diferències, dos alemanys, un neerlandès i un català han aconseguit posar-se d'acord en un mateix diagnòstic: hi ha talent i idees per tornar a convertir Europa en el motor del món
Hi ha dues cares d'una mateixa moneda. La creu és que, a Europa, l'interès de cada país sovint es prioritza per sobre del comunitari. La cara? Que aquesta mateixa diversitat cultural produeix professionals de tota mena de sensibilitats. "Podem trobar talent de tot arreu i que es desenvolupi aquí. Per exemple, tenim un bon conjunt de científics", ha remarcat Romero. "Ens hauríem de veure a nosaltres mateixos com l'ecosistema més dens", ha agregat Wijngaarde.
Malgrat algunes diferències, dos alemanys, un neerlandès i un català han aconseguit posar-se d'acord en un mateix diagnòstic: hi ha talent i idees per tornar a convertir Europa en el motor del món. Tal com ha dit Romero, "si aconseguim aquest hipercreixement, remuntem i fem que les startups i el talent es quedin aquí, serà el gran truc del segle". La pregunta és: li queda cap màgia a l'economia europea?