Sabíeu que al Baix Empordà hi ha unes gallines que s’alimenten de cereals ecològics, escolten música clàssica i tenen banys de sorra i cendres per netejar-se les plomes? En paral·lel, a l’Alt Urgell hi ha una de les úniques cases-museu habitades de Catalunya, una masia del segle XV on es produeixen ells mateixos més del 80% dels que consumeixen. I a l’Anoia també hi podem trobar una família que va muntar el seu negoci de carn ecològica en un poble deshabitat. Tots ells són exemples que podem descobrir gràcies a la iniciativa Benvinguts a Pagès, una proposta de la Generalitat de Catalunya juntament amb consells comarcals, consorcis de turisme i associacions per donar a conèixer l’activitat agrícola, ramadera i de pesca del país.
Aquest cap de setmana més de 225 explotacions agràries, ramaderes i pescadors d’arreu de Catalunya obren les seves portes per rebre els visitants que vulguin conèixer de primera mà com es treballa a pagès i com es produeixen els productes que consumim habitualment.
Concretament, l’objectiu de Benvinguts a Pagès és convidar la ciutadania a passar un cap de setmana rural, aprofitant el pretext de la visita per allotjar-se i menjar en algun dels 200 allotjaments i 200 restaurants que també s’han adherit al projecte.
Recuperar la producció tradicional de safrà
Un dels productors que obrirà les seves portes és Safrà del Montsec, un projecte de recuperació de safrà d'alta qualitat al Pallars Jussà. El matrimoni format per Jaume Casado i Magda Plazas van posar en marxa aquest projecte l’any 2014 amb la idea de sortir del model agrícola convencional. “Volíem muntar una altra mena d’empresa, que no necessités tantes hectàrees com una plantació de cereals o oliveres, alguna cosa que fos viable en un espai més reduït”, explica Casado.
Jaume Casado i Magda Plazas amb les flors d'on surt el safrà | Cedida
Així van arribar a la idea del safrà, producte natural que s’extreu de les flors en un procés totalment artesà, tradicional i amb certificació ecològica. Catalunya ha estat tradicionalment una terra productora de safrà, “però la tradició s’ha anat perdent”, afegeix Casado, que aprofitarà l’oportunitat que li brinda Benvinguts a Pagès per explicar als visitants quina és la tradició del safrà, el seu cicle biològic i la seva utilització a la cuina.
La collita del safrà es concentra en unes poques setmanes al mes d’octubre, quan es poden arribar a tractar entre 80.000 i 100.000 flors al dia. El producte que s’obté de l’extracció dels pistils de les flors de safrà és tan valuós –un sol gram pot costar 20 euros- que permet a un petit productor com Safrà del Montsec viure d’aquest cultiu tot l’any. El safrà del Montsec es ven a diversos restaurants i botigues ecològiques i de productes gurmet de Lleida i Barcelona, però ja es plantegen començar a exportar el producte a França i els Estats Units, on el safrà està molt ben valorat i més ben pagat que a l’estat espanyol.
La cultura de les abelles
Un altre dels participants a Benvinguts a Pagès és Muria, empresa familiar productora de mel del Perelló que compta també amb un centre d’interpretació apícola. Actualment, l’empresa està en mans de la cinquena generació de la família Muria i ja hi ha una sisena generació treballant. El seu president, Rafael Muria, destaca la tasca que es porta a terme des del centre d’interpretació apícola, un espai de 400 metres quadrats creat amb l’objectiu de divulgar la cultura i la tradició del món de la mel i les abelles.
Mel Muria donarà a conèixer els problemes de l'apicultura
En aquest espai expliquen i consciencien la població de les amenaces de l’apicultura, la més preocupant de les quals és el despoblament, explica Muria, però també l’ús de transgènics.
Mel Muria produeix entre 100 i 150.000 quilos de mel a l’any, extreta de 1200 ruscs tradicionals i 800 ruscs ecològics, ubicats en zones allunyades de conreus de pagesia intensa. El producte final es comercialitza a botigues de dietètica i herbolaris.