A la segona va la vençuda... O era a la tercera? "El primer cop va fer campana", alerta Carlos Blanco, inversor i amfitrió del First Tuesday que enguany celebra 20 anys. El convidat és el CEO de Verse, Bernardo Hernández, que comença així: "Quan Carlos Blanco em diu que hi vagi, ho deixo quasi tot". Quasi tot, i és que ha treballat quasi a tot arreu: va començar a córrer en un fons d'inversió, va cofundar Idealista, va treballar vuit anys a Google Califòrnia i ho va deixar per anar a Yahoo. També ha invertit a Tuenti, Wallapop o Glovo, entre d'altres. De què està més orgullós? "D'haver salvat Flickr de la desaparició", reconeix. I ara, fa mig any que és el CEO de Verse i alerta que entre els cofundadors del whatsapp de pagaments va fallar "la integritat i la joventut".
Hernández tenia només nou anys quan el seu pare li va regalar el seu primer ordinador i llavors va començar tot. El CEO de Verse es defineix com "un apassionat de la tecnologia" i tot i que no és enginyer, li hauria agradat ser-ho. La primera gran parada d'Hernández va ser cofundar Idealista i fer de CTO al costat de Jesús Encinar fins que va decidir que volia créixer i va agafar "el tren de Google" després de sis anys a Idealista. Va seguir al consell d'administració fins al 2011 i va ser accionista de la companyia fins al 2015.
Hernández: "Cofundar una empresa és com casar-se, o fins i tot més important"
Un dels primers plats calents del First Tuesday és com fundar una empresa. Sol o amb altres persones? Amb o sense amics? Hernández parla des de la seva experiència: "Les empreses amb bons cofundadors acostumen a funcionar millor que les empreses amb un sol fundador. Ara bé, és millor que sigui amb bona gent que no pas amb amics". Un dels grans titulars està a punt d'arribar: "Cofundar una empresa és com casar-se, o fins i tot més important".
Per què? Per allò que pràcticament tothom ha viscut o viurà: enveges, egos, baralles... Un cofundador passa molt temps i comparteix projecte i també vida amb la seva parella de ball. El CEO de Verse defensa que "a Google, Yahoo o Tuenti va funcionar molt bé l'amistat". I a Idealista? "Me l'estimo molt i segueixo considerant-el Jesús com un amic". Emprendre és sempre una aventura, amb o sense amor.
La filosofia emprenedora del surf
Hernández explica que hi ha tres formes de viure l'aventura: go with the flow (acabar la carrera i aconseguir una feina, sense molt de risc), catch a wave (fer surf i agafar una onada, amb habilitat i sort) i making your own wave (crear la teva pròpia onada que és difícil, té risc i incertesa). L'estiu de 2005, Hernández va agafar l'onada de Google que llavors "encara era cutre" i va aprofitar una boda a Califòrnia per començar a fer entrevistes. "Després de quatre o cinc mesos i una vintena d'entrevistes, em van fer una oferta amb pocs diners però amb accions. Volia el meu propi show time i m'hi vaig llançar", recorda.
Hernández: "Santa Teresa de Calcuta o Jesucrist tenien molt ego, una personalitat molt forta per ser generosos i solidaris"
"Per ego?", pregunta Blanco. El convidat té clara la resposta (amb filosofia i religió inclosa): "Tot ho fas per ego. Què és l'ego? L'ego ets tu ben entès. Quan inverteixo en emprenedors, m'agraden aquells que tenen ego... Sóc molt lluitador i prefereixo demanar perdó que permís". L'exemple no deixa indiferent al públic: "Santa Teresa de Calcuta o Jesucrist tenien molt ego, una personalitat molt forta per ser generosos i solidaris". Durant la seva aventura a Google s'hi van fer grans gestes, com, per exemple, el llançament de Google Maps. "Larry Page m'imposava més que Serguéi Brin. Eric Emerson Schmidt també m'imposava molt", admet sobre els grans directius de la totpoderosa multinacional nord-americana.
Fent balanç, Hernández reconeix que on més diners ha guanyat és a Idealista, però molt a prop de Google o Yahoo. La pregunta sembla treta del Late-late night de La Resistencia. "Tots els meus amics de San Francisco són multimilionaris només sent treballadors", explica. Carlos Blanco puntualitza que "no és or tot allò que brilla i hi ha molta gent que no ha tingut sort...". El CEO de Verse insisteix que l'ecosistema nord-americà té molts diners, però és "difícil i competitiu". Al parer seu, "fora hi ha més respecte per les normes del que té la cultura llatina".
La pregunta del milió és Espanya
La pregunta del milió no es fa esperar: Per què vas tornar a Espanya? Ras i curt: "Per la qualitat de l'ànima. Sóc gai i vaig tenir una filla per gestació subrogada. Vaig sentir que havia madurat molt per la part professional i no tant per la part personal". Va deixar Yahoo i es va agafar un any lliure per respirar i viure l'experiència de ser pare. "He sigut molt crític amb l'ecosistema espanyol, ara ja no ho sóc tant. La qualitat dels projectes és molt bona", afegeix.
Carlos Blanco i Bernardo Hernández durant el First Tuesday. | Cedida
De tornada a Espanya, va invertir els primers dividends que va cobrar d'Idealista a Tuenti que sortia d'un projecte entre d'alumnes d'Icade. Va tornar a reinvertir-hi 500.000 euros i es va convertir en president de la companyia que es va acabar venent per 80 milions d'euros després de superar l'èxit de Fotolog. "A les startups has de buscar gent que et respecti, però que et porti la contrària. És la diferència complementària", aconsella.
Passat, present i futur de Verse
L'última parada és Verse... I no sense polèmica. "Des de petit sempre havia volgut tenir un banc i jugava molt al monopoli", recorda. Hernández s'autodefineix com una persona competitiva i amb ganes de guanyar diners i quan va decidir invertir a Verse va veure-hi "una oportunitat increïble per crear un banc nou". "Jo vaig ser el primer inversor i els emprenedors que ho van crear se n'havien d'anar", explica. El debat està servit i Blanco pregunta: "T'hi vas posar per obligació moral o perquè creies en el projecte?"
Hernández: "Allò que va fallar entre els cofundadors de Verse és la integritat i la joventut"
L'actual CEO de Verse defensa que el producte li va agradar des de bon començament i la tecnologia també. Ara bé, alerta que "allò que va fallar entre els cofundadors de Verse és la integritat i la joventut". Hernández va agafar les regnes de la companyia, va canviar l'equip i va buscar talent de fora i d'aquí, amb "seniority i experiència". "A molts dels que treballen amb mi m'agradaria nomenar-los cofundadors", augura. Temps al temps. La seva visió és "ser un banc radical per a les noves generacions i orientar-se als usuaris".
En temps de pròrroga, Carlos Blanco llança aquesta pregunta: Per què es protegeix de forma sistemàtica, ja sigui de dretes, esquerres, independentista o no, els lobbies establerts? Hernández remata: "El poder i els diners sempre van de la mà a qualsevol lloc... En el tema de les VTCs ho han fet tots malament, l'únic que ho ha fet bé és Zapatero. Els grans especuladors del món de les VTCs són els taxistes espavilats que viuen l'oportunitat i s'hi posen. Els que més diners han ganyat amb les VTCs són els taxistes i els policies locals així com gent de l'administració que van anar corrent a demanar aquestes llicències que costaven 40 euros".
Paral·lelament a Verse, Hernández fa una o dues inversions per any. Això sí, diu que només inverteix en allò que sap. I com veu el món d'aquí a 100 anys? "El futur és totalment impredictible. Si no ens hem autodestruït, hi haurà humans biònics i robotitzats". Blanco se suma als auguris futuristes: "La revolució quàntica serà molt més forta que la revolució digital". No hi falten tampoc teories sobre la creativitat o la innovació. Fins i tot, hi ha temps per citar a Pablo Picasso en boca de Steve Jobs: "La gent brillant copia i els genis roben". Tant és així que Blanco recomana "copiar sense pietat" per després innovar.
El final del First Tuesday també és de pel·lícula de ciència ficció:
H: Verse és millor que Goin!
B: Potser us comprem algun dia...
H: Tots tenim un preu...
Un preu que potser es pot estalviar per Goin i pagar per Verse.