Catalunya és un país de boscos. El 64% del territori català és forestal i creix any rere any amb un increment de 3,5 milions de m3 de biomassa. No obstant això, la baixa rendibilitat degut a l'alt cost dels treballs forestals i el preu de la fusta fan que molts propietaris es limitin a complir amb la normativa i no explotin el potencial que tenen els boscos i el sector de la biomassa. Un sector que "podria crear uns 1.900 llocs de treball de manera directa i indirecta, a part d'una millora socioeconòmica del medi rural, incrementant, així, l'activitat econòmica i agrícola", segons explica a VIA Empresa la directora de l'Institut Català de l'Energia, Mercè Rius.
Però, què és exactament la biomassa? És l'energia que es pot generar cremant llenya de baixa qualitat que no pot ser utilitzada per fer fusta ni palets. Segons Rius, a Catalunya "la fusta que es genera, com ara la del pi blanc, no és de gran qualitat i es podria aprofitar per crear energia", lamentablement l'aprofitament de la biomassa a casa nostra "no ha arrencat com ho ha fet a altres països com ara Itàlia, on l'aposta va ser clara i forta". De fet, gran part de la biomassa produïda a Catalunya s'exporta al país transalpí.
La biomassa pot generar energia elèctrica o tèrmica, però mitjançant un pla de promoció, la Generalitat també vol potenciar-ne l'ús tèrmic per a calefacció i aigua calenta, tant per a cases particulars com per a empreses i edificis públics. A Catalunya ja hi ha instal·lades unes 2.400 calderes entre les quals hi ha la del Monestir de Montserrat.
L'aprofitament de la biomassa es presenta, en aquest context, com una gran oportunitat per dinamitzar les zones rurals, així com potenciar la gestió forestal i, al seu torn, crear empreses i llocs de feina. La biomassa no contribueix a l'increment de CO2 a l'atmosfera ni a l'efecte hivernacle, minimitzant les emissions de sofre i nitrogen; la neteja dels boscos evita l'erosiói redueix els risc d'incendis i plagues. A més, l'ús de l'energia de la biomassa augmenta la seguretat energètica i econòmica per la independència en les fluctuacions dels preus dels combustibles provinents de fora.
La biomassa a la Unió Europea
L'explotació comercial dels boscos catalans representa només l'1,3% del PIB del sector primari i el 0,06% del global del país. Països com Alemanya, Suècia i Finlàndia ens porten molt avantatge. França ha promocionat darrerament l'ús tèrmic de la biomassa en sectors com el terciari, l'industrial i l'agricultura. A Anglaterra s'ha incentivat la producció elèctrica amb biomassa, el que ha provocat la instal·lació de noves plantes de cogeneració.
Itàlia està també apostant fort per promoure tant l'ús tèrmic com l'elèctric de la biomassa, mitjançant reduccions dels impostos per a la compra de pèl·lets i per a la instal·lació de calderes i amb elevats incentius per a la producció d'electricitat. Alemanya ha fet un gir en la política de promoció de les plantes elèctriques amb biomassa, incentivant només les instal·lacions petites i mitjanes. Àustria és la gran productora de calderes d'aquest tipus, amb marques com Herz, Fröling, KWB, Ókofen, Gilles, Hargassner, Biotech. A casa nostra un parell d'empreses es dediquen a la creació de calderes: L.Solé i Bigas Alsina.
L'oportunitat dels boscos
Amb l'eclosió del sector a Catalunya, des de les institucions s'intenta donar una empenta a aquesta oportunitat amagada entre els boscos. De les 1.315.000 ha arbrades a Catalunya es considera que un 64% (837.000 ha) són susceptibles d'aprofitament en base a criteris de sostenibilitat. D'aquesta superfície susceptible d'aprofitament, 341.000 ha, un 41%, disposen de condicions favorables per a la seva explotació sostenible. Segons les dades de l'ICAEN, es podrien obtenir fins a 1.100.000 t/any de biomassa de qualitat per a ús energètic.
Amb aquestes perspectives, Rius detalla algunes de les accions que s'inclouen dins d'aquest pla: "S'ha produït un augment significatiu del nombre d'instal·lacions i d'empreses que treballen en aquest àmbit". Per aquest motiu, una de les línies d'actuació d'aquest pla és "la creació del Clúster de la Biomassa de Catalunya, que agruparà a les principals empreses que es dediquen a la instal·lació de calderes, gestió de boscos o transformació de la biomassa en pèl·let o estelles, a més d'una campanya de comunicació per donar a conèixer aquesta oportunitat". En aquest sentit, la Generalitat ha llançat aquesta setmana biomassaCAT.cat el portal de referència sobre la biomassa per a ús energètic a Catalunya. El que intenta l'ICAEN és començar a fer rodar la roda d'una activitat econòmica que pot tenir uns grans beneficis a molts nivells.
Un clúster per activar el sector
Joan Antoni Fornieles és president de l'empresa Energrup bio-renovables i ho serà del Clúster Català de la Biomassa quan es constitueixi formalment a finals d'octubre. Fornieles destaca que era una acció necessària per tal que les empreses tinguessin un interlocutor directe i així facilitar les relacions amb l'administració, així com la promoció del sector. L'empresari reconeix que en aquests moments el sector de la biomassa és petit, però té un "gran potencial de creixement".
En aquest sentit, Fornieles creu que "és important saber comunicar bé els beneficis que poden comportar les aplicacions bioenergètiques de la biomassa, com poden ser menys dependència als combustibles exteriors, l'ús de combustible local, la reducció de l'impacte dels incendis, entre d'altres". Segons ell, la població desconeix les propietats de la biomassa i, per això, considera que el clúster també ha de servir per "comunicar els beneficis de la biomassa a la societat, molta gent es pensa que volem carregar-nos els boscos i això no és així". En aquesta línia, apunta l'empresari, "s'ha creat la Fira de la Biomassa de Vic, que enguany va celebrar la quarta edició amb més de 100 empreses participants.
De moment, més de 30 empreses han signat el protocol d'adhesió al clúster, del total de 74 que hi ha registrades dins del sector de la biomassa. El president del clúster confia que en un futur proper la meitat de les empreses del sector s'hi afegeixin. A banda de la feina de comunicació, Fornieles explica que el clúster també ha de potenciar la innovació dins del sector, ja que, segons ell, "durant molts anys no hi ha hagut cap mena d'innovació entre les empreses".
Fornieles creu que el clúster de la biomassa ha d'evolucionar en un futur i ampliar-se al conjunt de la cadena de valor forestal perquè "tots els productes del bosc tinguin una sortida industrial i de mercat".
El fre: la rendibilitat
Tot i les primeres passes i l'energètic futur que s'augura a aquesta activitat, a part dels grans beneficis col·lectius que comportaria, l'arrencada és lenta. Els preus de les calderes per una banda i els costos que comporta la gestió dels boscos pels propietaris posen fre a l'activació de l'ús a gran escala de la biomassa. Precisament, l'assessorament als propietaris és una de les línies d'actuació del pla de l'ICAEN.
Els preus de les calderes són un gran escull. Una per a ús domèstic es troba entre els 5.000 i els 10.000 euros. Tot i que l'amortització és ràpida, uns cinc anys, perquè el combustible és més barat que el gas o el gasoil, la inversió inicial és gran. Per aquest motiu la gran majoria d'instal·lacions, actualment, són en equipaments com ara poliesportius o edificis públics. De fet, indica Rius, "la Generalitat intentarà introduir la biomassa als seus edificis com a part d'aquest pla d'impuls i activar subvencions per incentivar la instal·lació de calderes".
El preu de la gestió
La majoria dels boscos catalans són de propietat privada i el Consorci Forestal de Catalunya agrupa 1.500 d'aquests propietaris, que representen 120.000ha de bosc. Joan Rovira, secretari general de l'ens explica que aquesta entitat ja fa temps que treballa per potenciar el sector: "Vam veure que millorava la rendibilitat del destí tradicional de la fusta triturada, que era el paper˝.
Tot i això lamenta que en moltes ocasions amb la neteja d'un bosc per fer biomassa "només es cobreixen les despeses, l'aprofitament que treu el propietari és zero". La producció de fusta de baixa qualitat, de mitjana, costa uns 30 euros per tona de fusta. Amb aquests baixos incentius, diu Rovira, "els propietaris impulsem la biomassa sobretot per compensar els costos de gestió, com ara aclarida de sotabosc o neteja de marges".
L'estella de qualitat pel consum domèstic costa uns 80 o 90 euros per tona es queda majoritàriament a Catalunya, però la resta de la producció de biomassa (per a ús industrial) s'exporta.
El drama de les subvencions
Rovira també lamenta que les subvencions al sector són "el nostre drama diari". La partida destinada a la prevenció d'incendis és molt més gran que l'atorgada a la neteja de boscos: "Hi ha un pla forestal que ha quedat en una declaració de bones intencions. No té cap mena de sentit que tinguem un pla amb una partida de 64 milions d'euros en set anys per prevenció d'incendis i només 13 en gestió de boscos".
Amb la conjuntura actual, però, el futur és positiu, segons Rovira: "La gent ha entès que no cremem boscos, sinó que els aprofitem de manera responsable i és un benefici que es reverteix al bosc" i afegeix que espera "que la producció d'estella industrial viri cap a producció de pèl·let de qualitat per a consum domèstic. La roda ja comença a girar".