Eduard Peris estava dormint quan se li va ocórrer una nova fórmula per elaborar unes petites olives negres i arrugades, anomenades empeltre i conegudes també com a aragoneses. En aixecar-se, va provar el procés i el resultat va agradar. Així va néixer un projecte familiar que va batejar com a Blai Peris, en honor al seu pare, i que sempre ha destacat per obrir nous camins i la qualitat de la seva oliva.
26 anys després, la segona generació (Àlex i Blai) està al capdavant d'una empresa que manté l'essència del petit productor i que ha portat les seves olives al Japó, Alemanya o Dinamarca. I, sobretot, que lluita per sobreviure en un entorn sovint devorat per la llei de la selva de les grans superfícies.
L'aventura d'emprendre
Eduard Peris treballava en el sector de les arts gràfiques i la indústria paperera, quan va decidir traçar noves oportunitats. "Tenia inquietuds i volia ser el seu propi cap", explica Àlex Peris, que afegeix: "Va mirar diverses opcions". Després de descartar els pollastres l'ast o els sucs de fruita, i tenint clar que se centraria en el sector de l'alimentació, va tirar el món de les olives. De família del camp, tenien alguns terrenys amb oliveres al poble de Bot, d'on treia les primeres unitats.
De fet, la història de Blai Peris no s'entén sense aquest compromís amb el camp: "Els meus pares tenien un deute moral amb els seus avantpassats i un compromís per no abandonar les terres". Per això se n'havien fet càrrec. Avui dia, el 10% de les olives de l'empresa surten dels seus propis camps, mentre que la resta d'agricultors de l'entorn. Sempre del territori.
Àlex Peris: "Abans a totes les cases es feien olives, ara ja s’ha perdut"
"Abans a totes les cases es feien olives, ara ja s’ha perdut", recorda l'Àlex. Va ser en una mitjanit quan li va arribar la "inspiració divina" de com podia fer les olives empeltre, les típiques de la Terra Alta. Resumidament, era passar les olives en un tractament de calor amb oli i tancar-les en un pot sense líquid. "No era gens habitual fer-ho així i avui en dia encara ningú ho fa", destaca. Un procés de conservació natural, lliure de químics i que posa en valor les propietats gustatives i nutricionals de les olives. Olives amb gust d'olives, destaquen.
Més enllà de la qualitat del producte, l'Eduard Peris va fer molt més. Va ser el primer a envasar aquests tipus d'olives empeltre, que abans només es venien a granel. I, de fet, també va ser dels primers, per no dir el primer, a batejar-les com a empeltre, ja que es coneixen com a aragoneses.
El salt al buit
Entre el 1986 i el 1992, l'Eduard Peris va combinar la seva feina en la indústria paperera amb el negoci de les olives durant els caps de setmana. Ell mateix anava a visitar botigues i supermercats de l'entorn per vendre el producte. Pryca i Distop van ser dels primers establiments a confiar-hi. "Quan anava de vacances a un lloc, aprofitava i intentava vendre'n a les botigues", rememora l'Àlex.
"El 1992 es va atrevir a deixar la seva feina estable i es va llançar a crear la marca d'olives", destaca l'Àlex. Va contactar amb representants per ampliar la xarxa de clients. Una de les decisions encertades va ser justament la presència en supermercats, que amb els anys s'han convertit en el gran punt de venda per a tota la ciutadania: "Vam créixer amb ells".
Peris: "L'olivada és el guacamole del Mediterrani"
No va ser fins al 1995 quan van afegir un nou producte al seu catàleg, en aquest cas, les olives arbequines. Als 2000 van crear olivades i algunes salses. Àlex Peris explica que van ser ells els que van ser dels primers a anomenar olivada a la pasta d'oliva: "Ara s'ha normalitzat". I s'erigeix en un gran defensor: "Que la gent deixi el guacamole, l'olivada és el guacamole del Mediterrani!". Actualment, són un dels proveïdors d'olivada de Borges.
La casualitat del Japó
Des dels anys 90, Blai Peris ha participat en la fira Alimentària i va ser la seva porta d'entrada a països com el Japó, on avui dia tenen el seu principal client, malgrat que l'Àlex explica que les seves olives no viatgen especialment bé. De casualitat, van atreure l'atenció d'un japonès, casat amb una catalana que es deia igual que la dona de l'Eduard. Aquesta connexió va cridar l'atenció del japonès, que també es va enamorar de les olives. Era finals dels 90 i encara es manté la relació.
"El J apó, a diferència dels mercats asiàtics, és un client molt fidel", destaca. A més, el japonès sobresurt pel seu amor per la tradició i el món artesanal. "És un produte natural, autèntic, que alimenta i de qualitat. Ens ho compren com un producte valuós nutritivament i com a cultura mediterrània", resumeix.
Un moment crucial
L'Àlex va entrar a l'empresa el 2000, després de deixar els estudis i amb vint anys. Després de cinc anys encarregant-se de la logística i portant el camió, va decidir fer un pas endavant i assumir tota la part de gestió, ja que el seu pare s'encarregava de la producció. "El meu pare sempre ha treballat molt, però ha faltat sovint l'estratègia", reconeix. I és així com va veure que estaven venent per un preu molt inferior del que tocaria: "No guanyàvem res, amb aquells preus era impossible".
Va tenir clar que si no augmentaven els preus, el projecte no tenia sentit. Va parlar amb els supermercats i la resposta va ser positiva: "Els supermercats es guanyaven molt bé la vida amb el nostre producte, amb marge. Va servir per agafar consciència del bon producte". "Si els supermercats no haguessin acceptat l'increment, potser hauríem tancat", reconeix l'Àlex.
El paper dels supermercats
Malgrat que el creixement de Blai Peris ha sigut en paral·lel al dels supermercats, el poder que tenen actualment les grans superfícies posa en risc la supervivència de molts productors, també en el seu cas. Especialment per l'aposta que han fet les cadenes de distribució per les marques blanques i els marges inflats que apliquen als productes de tercers. Peris posa un exemple: "Si jo li venc un pot d'olives a un euro a un supermercat, ell el ven a 2,10. En canvi, al seu pot d'olives de marca blanca li aplica un marge de benefici del 10%".
I sovint, malgrat indicacions que puguin induir al contrari, amb olives provinents d'altres països, com Egipte: "Venen olives aragoneses, però les compren a Egipte. És competència deslleial. Si fem aquestes jugades als pagesos...". "Els supermercats no tenen cap empatia", conclou.
Peris: "Estem disposats a saltar de l'avió"
Després d'un any molt bo durant la pandèmia, l'increment de costos, la inflació, la pèrdua de poder adquisitiu de la ciutadania i la competència de la marca blanca ha afectat Blai Peris en els últims dos anys. Des del 2015, tenen la voluntat de construir una nova planta moderna que els permeti aconseguir certificacions universals per facilitar les exportacions. I és que actualment ocupa l'antiga granja de gallines de l'avi, el Blai.
La nova fàbrica esdevé una infraestructura imprescindible per garantir la viabilitat de Blai Peris. Per això, opten a una subvenció provinent de les aportacions que fan les nuclears de la zona i que els hi permetria fer aquest salt endavant: "Seria una ajuda gran per nosaltres i, també, pel territori". Un territori necessitat d'atreure població i generar oportunitats i que té en famílies com els Peris emprenedors i empresaris que han fet una aposta clara pel producte local i de qualitat i que s'ha demostrat que agrada. Pagesia en majúscules, ara que tant es reivindica. "Si no podem fer la fàbrica, estem disposats a saltar de l’avió", lamenta.