Blanca Sorigué va néixer a la Pobla de Segur l'any 1973, ha obtingut llicenciatures, màsters i postgraus en administració d’empreses, màrqueting i digital business a les universitats de Girona, a la Pompeu Fabra, a l’IESE i a l‘ISDI. Ha treballat al sector firal i va iniciar la seva carrera al Consorci de la Zona Franca l’any 2004, quan en tenia 30. Va ser triada com a directora general del Saló Internacional de la Logística (SIL), un dels tres salons estrella de la institució, juntament amb l’eDelivery Barcelona i el Barcelona Meeting Point, i altres nous grans esdeveniments innovadors de referència com són la Barcelona New Economy Week (BNEW) o la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW).
Ara, des del gener de 2018, l’actual directora general del Consorci de la Zona Franca és una de les quatre dones que estan al front de quatre motors econòmics força rellevants a casa nostra. Sorigué, a la Zona Franca Consorci; Mercè Conesa, a la presidència del Port de Barcelona; Mònica Roca, a la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i Sònia Corrochano, a la direcció general de l’aeroport de Barcelona. Totes elles en la seva condició de primeres dones que exerceixen el seu càrrec a la llarga història de tres institucions que, segons reclama, “haurien de coordinar més els seus esforços en la promoció internacional de Barcelona”.
Els qui la coneixen bé diuen que Sorigué és una dona persistent, imaginativa, autoexigent i molt propera a l’equip paritari i pluridisciplinar que lidera amb fermesa i empatia. I també coincideixen en valorar molt positivament la visibilització del lideratge femení i la potenciació del paper de la Zona Franca com a dinamitzador i transformador de l'economia metropolitana, que s’ha fixat com a principals objectius pels que treballa cada dia de l’any, amb determinació professional, convicció feminista i alguns petits problemes de conciliació familiar que en un món ideal no haurien d'existir.
Feminisme, lideratge i poder de seducció
Quan parla de feminisme, Sorigué explica que les organitzacions on les dones ocupen posicions de lideratge solen ser un 20% més rendibles que les altres, i agraeix al Delegat del Govern a la Zona Franca, Pere Navarro, que l'hagi ajudat a empoderar-se en el càrrec. Sobre la institució que dirigeix, celebra amb orgull el fet d’estar al capdavant “d’una institució centenària que ha reaccionat davant la pandèmia com si fos una startup”, gràcies a l'aplicació de dinàmiques de grup i a la cerca constant d’objectius en comú, cosa que “ens ha permès reposicionar-nos més ràpidament que moltes grans empreses privades”.
Actualment i entre altres responsabilitats, Blanca Sorigué representa la Zona Franca a l’Associació Mundial de Zones Franques i a l’Associació de Zones Franques de les Amèriques. També comparteix amb el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro, els tres grans projectes que impulsa la seva organització: la consolidació del Barcelona New Economy Week (BNEW) que enguany celebrarà la segona edició; el llançament del Dfactory Barcelona, una iniciativa única a Europa que vol ser el motor del canvi empresarial que Barcelona i la seva gran àrea d’influència necessiten per afrontar un futur amb garanties; i el hub d’innovació i talent que tot just estan conceptualitzant a l’edifici de Correos.
Pel que fa a la qüestió del lideratge, Sorigué admet que “d'entrada no és fàcil aconseguir que una dona directiva sigui respectada de la mateixa manera a Europa que a Argèlia, a Dubai o a l'Amèrica Llatina, per posar alguns exemples”. Però afegeix que “tothom té un costat masculí i un altre de femení, i que, en certes ocasions, cal accentuar-ne un per damunt de l'altre”. Cosa que, traduïda per ella mateixa, vol dir que ha pogut sortir-se’n d'algunes situacions compromeses en determinats països fent servir un lideratge masculí - més agressiu - quan ha convingut, i reservant la versió femenina, “més inclusiva, més col·laborativa, menys autoritària i més orientada al propòsit i l'ànima de les organitzacions”, a la resta. “Les dones estan més acostumades a compartir”, exposa, i el seu lideratge sol ser “pràctic, social i empàtic, més acostumat a la utilització de les dinàmiques de grup i a una gestió més flexible i efectiva del canvi”. “Un lideratge amb capacitat de comunicar, de convèncer, d'entusiasmar, i, en definitiva, de seduir, que és la base de qualsevol acció comercial”.
Sorigué: “Tothom té un costat masculí i un altre de femení i, en certes ocasions, cal accentuar-ne un per damunt de l'altre”
“Sortosament”, diu, “d’homes intel·ligents n’hi ha a tot arreu, i els homes intel·ligents no se senten incòmodes davant d’una líder femenina”. L’agradable sorpresa, però, salta a l'Amèrica Llatina, on les dones directives són cada cop més nombroses i capacitades, tot i que en gran part es tracti de propietàries de les seves firmes. El problema està en la conciliació familiar. Per això “és en països on tenen aquest problema resolt, com són els escandinaus, on hi ha més dones directives liderant projectes”. “Es un problema educatiu, cultural, que passa per implantar la igualtat a casa, l’escola, la universitat i, finalment, l’empresa”.
Aquí, en canvi, la igualtat de gènere encara té molt camí a fer, però en comencem a veure resultats gràcies a la incorporació al món professional de noves generacions que ja han crescut en escoles sense diferències de gènere, han estudiat en universitats paritàries i han viscut en famílies on pare i mare treballen igualment fora de casa. “Però encara no n’hi ha prou", afirma Sorigué. "Cal actuar a la franja d'edat d'entre els 6 i els 12 anys, que és quan nens i nenes comencen a posicionar les seves fortaleses i debilitats acadèmiques”. Just la franja d'edat de les seves dues filles, a les que hauria volgut veure créixer més de prop quan encara eren més petites i a les que espera deixar un món més amable i conciliat. “Perquè, realment, la conciliació encara no existeix al nostre país”. “La feina t’obliga a triar”, lamenta.
Predicant amb l'exemple, Sorigué reclama que les institucions que planifiquen activitats, com ara el Consorci, tinguin en compte la necessitat de superar l'escletxa que encara separa homes i dones a l'hora d’accedir a carreres tecnològiques i càrrecs directius. En aquest sentit, subratlla que el Consorci va considerar la paritat com a requisit indispensable (must) del BNEW i va organitzar una prèvia Barcelona Women Acceleration Week entre els dies 3 i 5 de març, la setmana del dia internacional de la dona. Un esdeveniment farcit d’enquestes, conclusions i manifestos que, entre altres coses, van servir per enfortir l'argumentari de les carreres tecnològiques per captar talent jove i femení.
BNEW i la factoria, els dos grans projectes
Més enllà dels lideratges, Blanca Sorigué està orgullosa del nou rol que entre homes i dones de la seva organització, començant per ella mateixa i pel delegat Pere Navarro, estan conferint al Consorci en aquesta època de canvis accelerats. “L’entitat va ser fundada l'any 1916 amb el propòsit de dinamitzar l'economia de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana”, recorda. Però avui dia també és un centre d'innovació en un entorn de gran pes logístic i industrial, ubicat al bell mig de Barcelona, “una gran ciutat mediterrània, hospitalària, innovadora i dinàmica, que competeix a primera divisió amb altres grans ciutats, gairebé totes capitals d'estat, que també volen crear, atraure i retenir talent”.
Bàsicament, la Zona Franca és una empresa pública que es finança íntegrament de fons propis, com són els arrendaments industrials del Polígon de la Zona Franca de Barcelona, i amb la seva gestió patrimonial. Però tot i que el seu camp principal d'activitat és el polígon industrial i la seva zona franca duanera, també promou edificis, sòl urbà i industrial, actua de dinamitzador per la transformació empresarial cap a l'economia 4.0 i la sostenibilitat i organitza esdeveniments d'interès econòmic per a Barcelona, com són el BNEW y el BWAW, així com les fires de referència del sector de la logística, l’immobiliari i la última milla a l’ecommerce (SIL, BMP i eDelivery Barcelona).
L’avantatge respecte d'altres iniciatives i, fins i tot, davant el New York Innovation Hub que els va servir de model per a la creació del Dfactory Barcelona, és que “estarà incardinada en un territori industrial on podem aplicar noves tecnologies per a la digitalització de naus de fabricació instal·lades a tocar del laboratori”. El projecte servirà tambè per desenvolupar nous perfils professionals “que encara no existeixen a les universitats”, i que hauran de ser formats en el si d'una institució plenament abocada a l'aprenentatge i posada en pràctica de noves eines de treball.
En aquests sentit, la Zona Franca enfronta el futur amb tres grans projectes a desenvolupar: el Dfactory Barcelona, la Barcelona New Economy Week i el hub d’innovació i talent que desenvoluparan a l’edifici de Correos ubicat a la Via Laietana de Barcelona. El primer serà una realitat abans d'acabar l'any. El segon ja va celebrar la seva primera edició l'octubre de l'any passat i ara es disposa a consolidar-se com l’esdeveniment que marqui la recuperació econòmica. I el tercer es troba en una fase conceptual, i començarà a veure la llum com a molt aviat a finals del 2022.
Sorigué: "El BNEW posa en valor totes les fortaleses de Barcelona des del punt de vista econòmic, social i cultural"
El BNEW va ser la resposta de l'entitat a les limitacions de la pandèmia, que impedien la celebració de salons convencionals, un sector on la Zona Franca està operativa des de fa 25 anys. “El BNEW no és ni una fira ni un congrés, és un esdeveniment híbrid espectacular i una gran experiència empresarial que posarà en valor totes les fortaleses de Barcelona des del punt de vista econòmic, social i cultural”, explica Sorigué. Per fer-ho, aprofundirà en els mateixos cinc eixos de l'any passat (logística, real estate, ecommerce, industria digital i zones econòmiques) més altres cinc, referits a la construcció del talent, la mobilitat global, la ciència, la sostenibilitat i la ciutat, aquest últim amb activitats culturals i gastronòmiques.
Una convocatòria que enguany serà més presencial que la de l'any passat, que va registrar 11.000 assistents digitals, procedents de 111 països. “Aquest any, diu Sorigué, esperem una audiència digital del 70%, en comptes del 90% de 2020, i un contingent d’assistents presencials del 30%, enfront del 10% de l'any passat”. Un esdeveniment “més experiencial que no pas firal, tot i que les fires són insustituibles com a punt de trobada presencial i sectorial”. Per a Sorigué, les fires són una activitat que cal considerar més com una posta en escena de diferents eines de relació professional, que no pas una simple exposició estática de productes o serveis. Un escenari, en definitiva, que encara no ens podem permetre tornar a construir.
El BNEW, en canvi, és tota una altra cosa, que permet superar les dificultats derivades de la pandèmia i posar en valor l'enorme potencial cultural de Barcelona. És també un atractiu logístic i industrial que la Zona Franca també està contribuint actualitzar mitjançant DFactory, la factoria de digitalització que s'inaugurarà el proper mes de setembre al Polígon de la Zona Franca. Una autèntica fàbrica de talent, amb una superfície de treball de 17.000 metres quadrats, equips multidisciplinaris i 1.500 llocs de treball, la meitat dones, amb perfils digitals, que seran formats a la mateixa Zona Franca. Aquesta iniciativa sorgeix dos anys després de la posada en marxa del 3D Incubator, conjuntament amb la Fundació Leitat, i el suport dels Fons FEDER de la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç d’Espanya, que ja l’ha convertit en la primera incubadora tecnològica d’Europa, crescuda a partir del laboratori d’impressió 3D que es troba instal·lat a la tercera planta del seu edifici principal.
Nous productes, nous perfils i nous lideratges
“En aquests dos anys hem vist que la tecnologia 3D és transversal i aplicable al sector del motor, l’aeronàutic, la mobilitat, el sanitari, i a la creació d’una nova economia que crea nous llocs de treball d’alt valor afegit, i a noves oportunitats per a tothom”. Com a exemple, Blanca Sorigué posa el cas dels operaris d'impressió 3D, que “només podem prendre-ho a ser al laboratori 3D de la Zona Franca”. “I molts més perfils nous que demanarà el Dfactory Barcelona, que també haurem de formar a la nostra seu”. I com a exemples de noves activitats, a més de les ja conegudes, esmenta la robòtica, la sensòrica, l’interfacing i el big data. Hewlett Packard i altres grans empreses tecnològiques que encara no ho han fet públic, hi traslladaran els seus data centers i departaments de I+D+I.
Aquesta Factoria Digital no serà només un laboratori de nous productes i de noves professions sinó també de noves formes de liderar i de compartir experiències. Una pràctica bastant estesa entre joves estudiants i joves professionals més acostumats a compartit que no pas a competir. És en aquest marc físic i mental, “on es treballa per objectius posats en comú, les etiquetes cauen i tothom dóna el millor d'ell mateix”. Un exemple és el 3D Incubator, que ja ha ajudat a crear més de 60 startups, “moltes de les quals, impulsades per dones emprenedores”.
Sorigué: "La Zona Franca és el Passeig de Gràcia de la logística"
És en aquest marc mental on la Zona Franca busca el recanvi que ha de substituir Nissan com a rectivador econòmic. “Tenim diferents opcions. De fet, si només volguéssim llogar l’espai ja tindríem el tema solucionat des de fa temps. Però el que volem són operadors que ens ajudin a dinamitzar la nova economia des del punt de vista logístic, industrial i tecnològic. “La Zona Franca és el Passeig de Gràcia de la logística, estarà a tocar del centre d'innovació més gran d'Europa i això ens ha de permetre la creació de nous llocs de treball de qualitat, no precaris, que ens consolidin com a referent econòmic global”.
Fidels a aquesta filosofia i al propòsit històric de la Zona Franca, la destinació dels antics terrenys de Nissan estarà repartida entre una activitat logística d’última milla (hi ha llista d'espera) i una indústria digitalitzada de darrera generació, el nom de la qual encara és una incògnita i que se sabrà abans de finals d'any. Tot coincidint, amb una mica de sort, amb el final de la pandèmia.