Com ho fa la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) per repartir els drets? Els anys de becaris encadenats a la taula escoltant la ràdio i apuntant cançons han passat a millor vida. L'empresa catalana BMAT (Barcelona Music & Audio Technologies) els ha donat un cop de mà. A ells i a més de 95 societats de gestió de drets musicals a tot el món amb Vericast, un programa de monitoratge que escolta, enregistra i compara 60 milions de cançons. Una startup nascuda a la Universitat Pompeu Fabra i incubada a Barcelona Activa que ja dóna feina a un centenar de persones i factura 7 milions d'euros. I és que quan música i tecnologia van de la mà, suceeixen coses meravelloses, tal i com podem veure aquesta setmana al Sónar+D, el festival de cultura digital en què BMAT duu la seva tecnologia.
Quan música i tecnologia van de la mà
BMAT neix com una spin-off de la UPF l'any 2005, amb un projecte sobre tecnologia aplicada a la música per Yamaha -un mp3 que reproduïa música segons l'excercici físic-. Tres doctorands d'un grup de recerca de l'MTG (Music Technology Group) de la UPF. Àlex Loscos, Pedro Cano i Salvador Gurrera volien provar de tirar endevant un negoci en el llavors inexplorat mercat del programari per a la música.
Gurrera durant un moment de l'entrevista | Àngel Bravo
L'actual CFO de l'empresa, Gurrera, explica que van veure l'oportunitat d'emprendre i fer transferència. Així va neixer la spin-off. Els programes amb què van iniciar a buscar model de negoci van ser Skore, un jutge musical virtual que va ser utilitzat a la primera edició d'Operación Triunfo i el programa de recomanació musical ELLA. "És un programa de recomanació en base no als gustos, sinó al processament de senyal, segons el ritme de la cançó, la veu, el compas: fèiem recomanació musical quan encara no existia Spotify", afirma.
De fet els investigadors es van reunir amb Spotify a Suècia abans que es llancés aquest servei. Els primers anys de BMAT es van centrar a fer negoci fent recomanacions musicals, en un moment que l'accés a la música digital començava a obrir-se. "Fins i tot vam tenir de client Samsung!", recorda. Però el model de negoci de proveïdor tecnològic no estava clar, no era recurrent.
El 2010 BMAT pren el model actual amb Vericast, una tecnologia d'identificació musical. "Ens hem dedicat a utilitzar la tecnologia que tenim a millorar la indústria de la música enfocant els royalties que els músics cobren per l'ús de la seva música", és a dir, la feina que fan les "SGAE's de torn de cada país". L'objectiu és fer aquesta indústria més justa i que els músics cobrin el que toca.
És coneguda l'obra de les societats de gestió de drets i la mala reputació que han recollit amb els anys. Aquestes entitats reparteixen 10.000 milions d'euros l'any. Les grans discogràfiques cobren molt i els petits artistes no veien ni un duro. Això és perquè els mètodes d'anàlisi que feien servir eren analògics i rudimentaris: "Becaris escoltant la ràdio". L'extrapolació, les estimacions i les suposicions estaven a l'ordre del dia.
BMAT grava constantment uns 6.000 canals de TV i ràdio a tot el món i contrasta aquests enregistraments amb la seva base de dades de 60 milions d'obres musicals al més pur estil Shazam. "Això ens permet identificar les cançons i generar, amb l'eina Vericast, informes d'ús de música, que distribuïm a societats d'autor, segells i editorials de música, per afavorir el repartiment dels drets d'autor", explica el CFO. BMAT va deixar de ser una empresa que llicenciava tecnologia a una empresa de serveis.
Rentar la cara a la SGAE
Els resultats de Vericast són molt fiables. "Hem aconseguit que cobri molta més gent i de manera més justa", apunta. A Espanya, el primer any que es va fer servir el nombre d'obres que es repartien els drets van passar de 25.000 a 125.000: "Va cobrar cinc vegades més gent que abans".
La SGAE, abans de Vericast, del que recaptava -uns 300 milions d'euros l'any- se'n reservava un 5% "per si algú es queixava". Repartien com podien i sempre guanyaven els grans. Aquestes reserves van créixer i la resta és història. "Tenir eines per repartir els diners de manera justa no els interessava, amb Vericast han afegit una gran transparència", explica. En definitiva, BMAT ha rentat la cara a la SGAE.
Les oficines de BMAT a Barcelona | Àngel Bravo
"Les entitats de gestió estan contentes perquè fan bé la seva feina i els músics també, perquè cobren el que toca", diu. Ara mateix donen servei a 95 societats de gestió de drets, "més que tota la nostra competència junta" i tenen un catàleg de prop de 80.000 segells discogràfics.
Nous serveis "de cara a barraca"
Tota aquesta feina de monitoratge genera un milió d'identificacions al dia, unes dades que poden donar molt de si: "Avui dia som un servei de dades de gustos de música al món, venem informació", diu Gurrera.
Actualment estan ampliant aquest servei amb el monitoratge d'altres plataformes de reproducció de música, com discoteques (unes 700) o grans superfícies i serveis digitals com Spotify, Youtube, Deezer... "Estem traient charts de música digital en diferents països i ho publiquen les entitats o cadenes de música", explica.
Tenen clients en més de 60 països, entre els quals hi ha entitats de gestió de drets d'arreu, però també cadenes de ràdio i televisió, com ara Cadena 100, Rac105, Televisió Espanyola o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. "Abans TV3 tenia gent que a mà apuntava les cançons que sonaven perquè la SGAE els obliga a reportar-ho", ara, però, són clients seus i generen un informe amb tota la música que fan servir. "Molta gent ens envia maquetes o correus pensant-se que som una distribuïdora", riu Gurrera.
BMAT dóna feina a un centenar de treballadors en 12 països, amb la seu central a Barcelona, però des del 2013 tenen també una oficina a Singapur, Argentina, Lima, Londres, París, Tokio i Corea. "Ser a prop del client és cada cop més necessari, ara obrirem oficina a Israel", afegeix.
L'empresa ha crescut de manera orgànica des del 2010, "quan no facturàvem ni un milió d'euros". Enguany, i després de línies de finançament públic i d'encadenar anys amb creixements d'entre el 30% i el 40% anuals, preveuen facturar-ne més de set. "Sempre hem intentat créixer molt apalancats i tenir benefici", a diferència d'altres startups tecnològiques que es gasten la tresoreria o els diners dels inversors en creixements molt grans.
"Cada any anem creant nous serveis, però no fem coses perquè sí, li venem al client el que necessita" i aquesta és la clau del creixement de BMAT. Inverteixen cada any 1,5 milions d'euros en R+D i sempre "de cara a barraca, en productes que funcionaran". Com el seu és un servei molt recurrent "amb una taxa de baixes ínfima", saben que, de base aquest 2018 facturaran 5,8 milions d'euros.
BMAT incorpora enguany un nou projecte: "Crear una plataforma de gestió de drets per les agències del sud-est asiàtic". Però el futur del negoci d'aquesta empresa de programari de gestió de drets musicals, diu Gurrera, és Àfrica.