Diuen els americans que a les empreses familiars s'ha de prestar atenció al board i al bed room, és a dir a l'habitació del consell i al dormitori matrimonial. I és que entre els òrgans formals i els informals poden haver-hi vasos comunicants.
És molt important que les estructures formals de l'empresa i de la família tinguin els integrants capacitats i interessats; i que el seu funcionament sigui professional (ordre del dia, documentació prèvia, actes, avaluació); sent molt important per això el paper dels respectius presidents. Els òrgans han de tenir un funcionament eficient, però a més a més ha de ser eficaç. És a dir que han d'aportar valor al funcionament i el present i futur de l'empresa i de la família. Però no s'ha de deixar de prestar atenció a les estructures informals; i la família és un sistema en el qual aquestes tenen molt de pes. Des de les sobretaules a les converses de llit.
Moltes famílies empresàries segueixen el consell de Don Vito Corleone respecte al parents polítics: "que visqui bé, però al negoci que no entri". Podem limitar la presència mercantil o laboral dels afegits a l'empresa familiar, però no el que succeeix quan es tanca la porta del dormitori. A les relacions horitzontals del llit les alçades s'igualen i les posicions es poden invertir; i ho poden fer per posar més llenya al foc o per tirar-hi aigua per baixar les flames.
A la família empresària convé acordar una política comuna d'informació amb les parelles: de què se'ls pot i no informar
Actualitzant la dita podem dir que "darrere de tota gran persona hi ha una gran parella". I és que amb qui s'estableixen relacions de parella és una de les decisions més importants de la vida; i moltes vegades es pren més amb el cor que amb el cap, o també amb les hormones. A més, d'ençà que Fleming va descobrir la penicil·lina la durada d'aquestes relacions potser és més llarga.
A l'empresa familiar és important evitar la confusió d'òrgans de propietat, de govern i de direcció. I també dels empresarials amb els familiars perquè les coincidències de persones dificulten diferenciar els rols. A la família empresària convé acordar una política comuna d'informació amb les parelles: de què se'ls pot i no informar (l'article 228b de la LSC estableix l'obligació de guardar secret per part dels administradors); de què se'ls pot i no demanar opinió. Potser les parelles no tenen veu ni vot a la Junta, però probament tenen influència sobre el familiar de sang; i quasi segur que interès legítim en la seva felicitat i en el futur dels descendents comuns.