Aquest és un cas d’èxit singular. Es tracta d’una consultora boutique amb més de 20 anys d’experiència que s’ha centrat en un objectiu empresarial i socialment bonic: repatriar talent. Ho fan des del tracte personal i, segons es desprén de les paraules de la seua CEO, Isabel Bonilla, des de la filosofia de l’slow life. Les relacions comercials, fetes amb cura i temps, funcionen millor. Això també funciona al headhunting, tasca a la qual s’han especialitzat per fer que valencians tornen a la seua estimada terra, i de pas, també han vingut estrangers que no han volgut anar-se’n, perquè en pisar el país dels tarongers, han quedat enamorats. Perquè al món del talent no tot és Madrid o Barcelona... atenció perquè València està trepitjant fort.
BoGrowth és el resultat de l’ànima emprenedora de la valenciana Isabel Bonilla. Després de ser la directora de Recursos Humans en Espanya de Russell Bedford Internacional, va decidir muntar-se la seua pròpia consultoria per donar “un servei més personalitzat, més humà i de més valor afegit, sense tindre la pressió de la tarifa horària que imposen les grans firmes. M’interessava prendre les meues pròpies decisions d’inversió i poder així abordar els projectes atenent a les necessitats estratègiques dels meus clients, on les persones són fonamentals en l’èxit de les empreses”, afegeix.
El projecte Retalent enfonsa les seues arrels a 2014. Quan estaven eixint de la crisi econòmica financera, va pensar encetar aquesta nova línia amb la idea de “repatriar talent espanyol a qualsevol part d’Espanya, però més específicament a València”. El programa l’utilitzen moltes companyies espanyoles per a les seues seus estatals i també per a les filials internacionals; en BoGrowth han confiat empreses com Zumex, InfoJobs, el Parc Científic de la Universitat de València o la Fundació ANAR, més d’altres “grans empreses i xicotetes startups” diversificades en diferents sectors que Bonilla prefereix no desvelar. Precisament això de pondre els ous en diferents cistelles és el que els ha ajudat a sobreviure durant la crisi de la Covid: “És el que està fent que mantinguem el volum d’ocupació i de feina”.
En BoGrowth han confiat empreses com Zumex, InfoJobs, el Parc Científic de la Universitat de València o la Fundació ANAR
La consultora s’ha acabat centrant atraure talent a València; “quasi tots” els candidats que han repatriat “són valencians”, tot i que d’altres són estrangers que han decidit vindre “perquè a València es viu molt bé”. I és que ara es valoren més coses que els diners per treballar en un lloc o en un altre, com observa Bonilla: “El sou és important, per descomptat, però una vegada cobertes les necessitats de cadascú, el sou no atrau per si soles. Hui dia la gent busca projecte, busca entorns de treball determinats que siguen col·laboratius, àgils, autònoms... busca reptes, busca contribuir amb la seua feina a l’assoliment d’objectius. Hem evolucionat”.
Ja no és tot Madrid o Barcelona: “València concentra talent des de fa temps”
Els temps actuals també afavoreixen un canvi de paradigma, un desplaçament dels pols d’atracció de talent que tradicionalment han estat centralitzats a Madrid i a Barcelona. “Hui el talent està on menys te l’esperes. Poder treballar online permet que el talent no haja de moure’s com abans. De fet, jo mateixa treballava abans a Madrid, però vaig preferir mantindre la meua residència a València i ací vaig muntar BoGrowth, atenent des d’ací els clients de Madrid”, explica Bonilla. Admet que “a Madrid i a Barcelona n’hi ha empreses més grans que en altres parts d’Espanya” i, per descomptat, “això es nota en les polítiques, en les seues cultures i en els perfils que es demanden”, però reitera que “la globalitat i les tecnologies estan permetent que altres zones també compten amb talent i puguen desenvolupar-se”.
Bogrowth busca repatriar talent a València | Cedida
En tot això, com queda València, la destinació clau de la consultora? Bonilla té clar que té potencial: “València concentra talent des de fa temps. Viure a València és un privilegi i això es valora molt. Amb el projecte Retalent hem portat a València a espanyols establerts al Japó, a la Xina, als Estats Units, a Alemanya, a França, a Itàlia... i una vegada ací, volen romandre a València. Ací podem teletreballar i també tenim projectes xicotets, però molt interessants i sòlids”. I llança un consell per als autòctons: “Si els valencians sabem contar tot el que tenim, molta més gent voldrà vindre i viure ací”.
El Corredor Mediterrani, l’entrebanc de les relacions València-Barcelona
Bonilla creu que és fonamental que el País Valencià tinga bones infraestructures i comunicacions a l’hora de potenciar el seu atractiu. De fet, aplaudeix que l’AVE de València a Madrid ha afavorit un “gran fluix” de persones i “ha estret les relacions comercials” entre les dues ciutats, que ara tenen els centres connectats en hora i mitja.
En canvi, com malauradament sabem molt bé al Mediterrani, no passa el mateix entre València i Barcelona, la qual cosa suposa un entrebanc: “És una pena que no tinguem més relació amb Barcelona. Jo tenia molts contactes allà, però quan tens una estructura boutique i als clients els vols dedicar temps, si necessite set hores per anar i tornar en un dia, significa que no tinc el temps que m’agradaria”. “Tot es complica, és una limitació important. Espere que arribe prompte”, sospira, en referència al més que reivindicat Corredor Mediterrani.
Al headhunting “els temps s’han acurtat dràsticament”
Mirem l’altra cara de la moneda. No només què busquen en els talents, sinó que demanen les empreses als headhunters; cal tindre en compte que publiquen algunes ofertes, però no totes, perquè a vegades pot desvelar a la competència els seus següents passos (com per exemple, una obertura a un altre país). “Les necessitats de les empreses han evolucionat en els últims anys. Les competències de les persones que requereixen ara han d’adaptar-se als temps. La selecció i el negoci del headhunting també. Tot va més ràpidament que abans, i a més, competim globalment. Necessitem a gent capaç d’adaptar-se i treballar en els nous entorns. La selecció és més digital que abans, les xarxes et permeten localitzar perfils de forma més ràpida. Hi ha una gran multitud de ferramentes online que et permeten avaluar les competències professionals. Els temps s’han acurtat dràsticament”, explica la CEO de BoGrowth.
Si Bonilla es lamenta d’alguna cosa al seu sector, és de la proliferació dels serveis de “headhunting a èxit”, que assegura que “han fet molt de mal al sector perquè comercialitzen els currículums de la gent, en lloc de cuidar i treballar l’ajustament de les persones a la cultura de cada projecte empresarial”. “Això també ha estat, i és, un gran canvi de paradigma”, sosté.
Tanquem amb el que Isabel Bonilla considera que va ser el seu gran error empresarial, que si més no, pot inspirar a talents a emprendre en el seu negoci: “Crec que deguí haver apostat pel meu projecte empresarial abans. La por i la seguretat que m’oferia la meua ocupació em va frenar en la meua aposta. La por et paralitza. Com deia la humorista Erma Bombeck, la por t’entreté i no et porta enlloc”.