Dimecres passat vam poder veure un partit de futbol on el Barça s’enfrontava als alemanys del Borussia Dortmund. Mentre el club català duia a la samarreta el ja tradicional logotip de la molt coneguda plataforma musical Spotify, el rival lluïa una estranya marca al pit: Evonik. Abans de parlar d’aquesta empresa desconeguda, resoldrem un altre misteri vinculat a aquest equip de l’estat de Rin del Nord-Westfalia: per a qui no ho sàpiga, Borussia és la forma llatina de Prússia, aquell país llegendari ja desaparegut.
Encara que no soni gens, Evonik Industries és una de les principals empreses químiques d’Alemanya, només superada en vendes per la totpoderosa Basf i per Covestro. La història d’aquesta companyia comença el 2007, però en realitat les seves arrels venen de molt més enrere, en concret des de la fundació de Degussa (1873), que es dedicava a refinar metalls; de fet, Degussa volia dir Deutsche Gold- und Silber- Scheideanstalt, o sigui, Factoria Alemanya de Separació d’Or i Argent. 30 anys abans ja existia la instal·lació, que va ser creada a Frankfurt per Friedrich Ernst Roessler, el responsable de la planta d’encunyació de monedes de la ciutat. Malgrat els avatars de la guerra austroprussiana i la unificació de l’Imperi Alemany, la família Roessler va saber mantenir la propietat de l’empresa a les seves mans. De fet, la creació de l’imperi, amb la corresponent aparició de noves monedes, els va donar gran quantitat de feina.
El canvi de segle va significar l’època de diversificació de l’empresa, que es va transformar en una companyia química molt més enllà dels metalls preciosos. Part d’aquest procés es va dur a terme a través de l’entrada al capital de la Chemische Fabrik Wesseling AG, que es dedicava a la producció de ferrocianur de potassi. A la dècada dels trenta van posar el peu al sector de la química orgànica mitjançant la compra de dues companyies, la Holzverkohlungsindustrie AG (HIAG) i la Verein für Chemische Industrie.
A molts lectors els sonarà l’elèctrica E.ON, i és que va ser just aquesta companyia la que va aparèixer com a cavaller blanc en suport de Manuel Pizarro quan Endesa va rebre l’OPA hostil de Gas Natural, l’any 2005
Una època controvertida de la companyia -com en molts altres casos de corporacions alemanyes- va ser els anys del nazisme, perquè, tal com es va saber temps després, una filial de Degussa anomenada Degesch va ser qui va produir el famós Zyklon B, el gas emprat als camps de concentració nazis. Precisament, la compra el 2006 de Degussa per part de RAG (Rheinisch-Westfälisches Elektrizitätswerk AG), la principal companyia minera d’Alemanya, va permetre que un nom amb vinculacions tan sòrdides comencés a ser història. El propietari anterior de Degussa era la companyia energètica E.ON, que ja li havia venut un primer paquet del 47% a RAG l’any 2003. Que Degussa hagués acabat en mans d’E.ON té els seus orígens uns anys abans: el 1999, Degussa es va fusionar amb Hüls AG, filial d’un grup anomenat VEBA. Quan VEBA es va ajuntar amb VIAG per crear E.ON, la subsidiària Degussa-Hüls va quedar incorporada al conglomerat energètic. Per cert, a molts lectors els sonarà l’elèctrica E.ON, i és que va ser just aquesta companyia la que va aparèixer com a cavaller blanc en suport de Manuel Pizarro quan Endesa va rebre l’OPA hostil de Gas Natural, l’any 2005 (aquí va néixer la cèlebre expressió “antes alemana que catalana”).
Per fi, el setembre del 2007 va arribar la creació formal d’Evonik Industries, la marca que patrocina el Borussia Dortmund. El procés va començar quan els accionistes de RAG van transferir les seves accions a una fundació (anomenada RAG-Stiftung) i van separar Evonik dels negocis tradicionals. El pla inicial era treure Evonik a cotitzar a borsa, però van preferir buscar accionistes de referència, com va ser el cas el fons d’inversió CVC Capital Partners, que va invertir 2.400 milions d’euros per quedar-se amb un 25% del capital. Aquella sortida a borsa que havien previst per al 2008 va anar-se ajornant per diverses raons fins al 2013.
Avui dia, aquesta empresa química està presidida per Christian Kullmann, un economista que prové de RAG i que va ser destinat a Evonik en el moment de l’escissió d’aquesta societat. El darrer exercici tancat i fet públic, el de 2023, mostra unes vendes de 15.200 milions d’euros, amb una caiguda del 17% respecte de l’any anterior. Aquesta davallada ha fet que l’empresa hagi entrat en pèrdues després d’aconseguir uns ingressos nets de 540 milions d’euros el 2022. L’activitat actual la tenen dividida en diverses àrees: additius específics, nutrició i salut, materials intel·ligents, materials intermedis i tecnologia. Dona feina a més de 33.000 treballadors.
Pel que fa als accionistes, la Fundació RAG continua tenint la majoria del capital, amb un 53%. Segons ells mateixos consideren, la resta de les accions cotitzen lliurement a borsa i, per tant, no hi ha paquets consolidats de referència. La seu central de la companyia està ubicada a Essen, a menys de mitja hora per autopista del Signal Iduna Park, l’estadi del Borussia Dortmund. Per cert, el maig de l’any passat, aquest mateix club va fer un públic un acord amb Rheinmetall per patrocinar el seu estadi, una notícia que va estar envoltada de polèmica... i és que fa ben poc vam explicar a què es dedicava aquesta corporació tan desconeguda.