Repsol celebra aquest divendres la seva junta general d'accionistes, en la qual se sotmetrà a votació la reelecció, per a un últim mandat, d'Antoni Brufau com a president de la companyia. Brufau (71 anys), conseller de Repsol des de 1996 i que ocupa la seva presidència des de 2004, encara que en 2015 ja va traspassar totes les funciones executives a Josu Jon Imaz, el conseller delegat de la petroliera, va anticipar el passat mes de març al consell d'administració la seva intenció que aquesta sigui la seva última reelecció com a conseller, de tal forma que el seu càrrec expiraria al final d'aquest nou mandat, segons ha informat la companyia en un comunicat.
A banda de Brufau, també se sotmetran al vistiplau dels accionistes les reeleccions del propi conseller delegat de la companyia, Josu Jon Imaz, així com de José Maunuel Loureda, John Robinson West i Henri Philippe Reichstul.
Avançar en les pràctiques de bon govern
Repsol portarà a la seva junta propostes que volen contribuir al fet que s'avanci en les pràctiques de bon govern, com, entre altres, la separació i transparència de funcions entre president i conseller delegat, la presència de dones en el consell d'administració por damunt del 30%, la major presència de consellers independents o el nomenament d'un conseller independent coordinador o la reducció del nombre de membres del seu òrgan rector.
Així, es proposaran els nomenaments com a conselleres externes independents d'Aránzazu Estefanía Larrañaga, des de 2000 fins a gener de 2019 sòcia directora del Despatx Uría Menénez Advocats i, actualment, secretaria del consell d'administració de Bilbao Exhibition Centre, i de María Teresa García-Milà Lloveras, directora del Barcelona Graduate School of Economics i professora del Departament d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra.
Un terç de dones en el govern
Amb aquests nomenaments, el consell d'administració de Repsol superarà la recomanació del codi de bon govern per a les societats cotitzades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) de comptar, com a mínim, amb un 30% de conselleres en 2020. L'òrgan rector de la companyia quedarà reduït a 15 membres, dels quals cinc seran dones. Al costat d'aquests canvis en el consell d'administració, la companyia també sotmetrà als seus accionistes l'aprovació dels comptes anuals consolidats i l'informe de gestió consolidat corresponents a 2018, exercici en el qual la petrolera va registrar els millors resultats dels últims vuit anys, amb un benefici net de 2.341 milions d'euros.
Augment de la retribució total de l'accionista
A més, es proposarà a la junta una retribució a l'accionista equivalent a uns 0,525 euros bruts per acció, a través del Programa Repsol Dividend Flexible i en substitució del dividend complementari de l'exercici 2018. Aquesta retribució se suma a la que la companyia va aprovar, com a part del mateix programa i en substitució del tradicional dividend a compte de 2018, por un import equivalent a uns 0,425 euros bruts per acció, cosa per la qual la retribució total a l'accionista ascendirà als 0,95 euros per acció, un 5,6% superior a la de l'exercici anterior.
D'acord amb el seu pla estratègic 2018-2020, Repsol preveu incrementar el dividend fins a situar-lo en un euro per acció al final del període.A més, se sotmetrà una reducció del capital social, mitjançant l'amortització d'accions pròpies, por un volum equivalent als títols que s'emetin en 2019 amb motiu de l'scripdividend. El consell de Repsol també proposarà als seus accionistes mantenir el programa de scripdividend com a fórmula de retribució a l'accionista, permetent-li decidir si prefereix rebre part o la totalitat de la seva retribució en efectiu o accions alliberades de la companyia. En aquest sentit, se sotmetran a l'aprovació dels accionistes dues ampliacions de capital alliberades necessàries per a continuar amb el programa Repsol Dividend Flexible.