Un hangar per reparar avions, una nau industrial, un pont o, fins i tot, un hospital de campanya. Buildair és una empresa catalana que fabrica i ven grans estructures inflables. Els usos que se’ls pot donar són molt variats. Tot i que la companyia s’ha especialitzat en el sector aeronàutic, es troba en una fase d’expansió amb la intenció d’entrar a altres àmbits, tal com explica el seu director comercial, Felipe Cano. L’any passat va facturar prop de quatre milions d’euros i entre els seus projectes més importants destaca un a l’Aràbia Saudita que els ha convertit en posseïdors d’un rècord mundial.
La companyia està a punt de fer 20 anys. Els inicis es troben al centre de recerca internacional CIMNE, impulsat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la UNESCO. “Es va crear aquesta spin-off per comercialitzar les estructures inflables que s’havien ideat allà”, explica Cano. Les construccions temporals estan compostes de tubs individuals plens d’aire que van units amb cingles. Això permet que l’estructura sigui modular i sempre es pugui ampliar o reduir-ne la llargada. L’amplada dels recintes no es pot rectificar tan fàcilment, ja que depèn de la mida dels tubs.
Al començament, Buildair basava els seus productes en l’espectacularitat visual. Aquests models més centrats en el disseny servien per acollir exposicions o fires. “Però va arribar un moment que vam veure que hi havia molta competència en aquest camp i que desaprofitàvem part de la tecnologia”, relata Cano. Així va ser com van entrar en el negoci dels hangars. I és que, per normativa, els avions han d’estar coberts quan són sotmesos a feines de manteniment. El primer gran hangar que van instal·lar –de 54 metres d’amplada, 110 de llargada i 23 d’alçada– va ser a Getafe.
Quan el sistema detecta una pèrdua d'aire, s'envia una alarma a l'empresa i al propietari de l'estructura; esquinçat, pot aguantar una setmana abans de reparar-lo
El primer benefici que destaquen des de la companyia és que instal·lar les estructures de Buildair no requereix fer obres –ni, per tant, és necessari sol·licitar permisos–. Això fa que tot el procés sigui més ràpid que si s’hagués de construir una estructura permanent: “El muntatge és molt ràpid i els temps d’entrega, també: des que se signa el contracte, en sis mesos pot estar operatiu un hangar de grans dimensions”, explica Cano. La temporalitat pot ser tant un avantatge com un inconvenient. I és que les estructures inflables no estan pensades per ser permanents. Tot i així, Cano matisa que “l’hangar de Getafe havia de ser temporal i porta més de set anys muntat”.
Una fuga d’aire
Les superestructures es poden fixar sobre qualsevol tipus de terreny. Però, què passa si hi ha una fuga d’aire o algú talla un dels tubs amb un ganivet? “El perill d’explosió és zero”, assegura el director comercial de Buildair. Explica que estan inflats a una pressió tan baixa que la rapidesa en què es desinflen també és molt reduïda. Quan el sistema detecta que hi ha una pèrdua d’aire, s’envia una alarma a l’empresa i al propietari de l’estructura –a qui li arriba a través d’una app–. Esquinçat, pot aguantar una setmana com a màxim. Després, amb un pegat o una costura pot seguir funcionant sense haver de canviar el tub.
Tot i que evita parlar de preus, Felipe Cano garanteix que una estructura inflable de Buildair és “significativament més barata” que una construcció fixa. El projecte més espectacular que han fet de moment és un hangar a l’aeroport Rei Abdulaziz de Jeddah, a l’Aràbia Saudita. Si l’hangar de Getafe ja era una fita, aquest és 30 metres més ample i cobreix una superfície total de 6.000 metres quadrats. És aquesta estructura la que els ha donat el rècord mundial.
Les exportacions han guanyat terreny fins a convertir-se en la principal font d'ingressos de Buildair; l'any passat, l'empresa va facturar 3,9 milions d'euros
Ara, amb la covid-19, estudien la possibilitat de destinar les estructures a la instal·lació d’hospitals de campanya. També tenen previst aprofundir en el sector industrial. Un exemple que posen del potencial que tenen les estructures és portar-ne una a una mina de difícil accés, per proporcionar aixopluc a la maquinària o als materials. De fet, ja s’utilitzen per a tasques de manteniments d’aerogeneradors. Aquests requereixen una temperatura constant mentre estan desmuntats per conservar-se en bon estat.
Cano explica que les estructures inflables són molt aïllants: “La cambra d’aire que conformen els tubs fan de barrera amb l’exterior i això fa que la necessitat d’energia per mantenir la temperatura interior sigui un 80% inferior que en segons quin tipus de construcció”. Això també és especialment important en el cas de l’assistència a mines, ja que l’or, per exemple, també requereix unes condicions ambientals concretes.
Fet a Barcelona i enviat arreu del món
Com a part de l’estratègia d’R+D, l’empresa ha desenvolupat un pont inflable i se l'ha emportat al Japó. Pot aguantar fins a 20 tones de pes i posen com a exemple d’ús una emergència climàtica. “Imagina’t que hi ha una inundació que s’emporta per davant un pont i es necessita actuar ràpid per poder creuar el riu”, planteja Cano. Precisament la capacitat de reacció és ràpida amb les estructures inflables. I això també es pot aplicar a emergències humanitàries, per exemple.
El pont inflable de Buildair al Japó | Cedida
La fabricació es fa completament a Barcelona. I d’aquí, les estructures viatgen arreu del món. De fet, durant el confinament han tancat un acord per instal·lar el seu primer projecte a l’Índia. El nombre de treballadors varia molt en funció de la quantitat de comandes que tenen en cada moment. Com a màxim, han arribat a ser entre 30 i 40 persones. Entre aquests, destaca una xarxa d’agents comercials repartida a diversos països, que busca oportunitats per fer arribar el producte a tot el món.
Les exportacions han anat guanyant terreny en els últims anys fins a convertir-se en la major font d’ingressos de la companyia. Buildair va facturar l’any passat 3,9 milions d’euros, dels quals 3,3 milions van ser vendes a l’estranger. El 2018, la xifra d’ingressos va marcar un rècord de 5,3 milions d’euros, amb 4,4 milions corresponent a les exportacions. Abans, la tendència era inversa: l’any 2016, dels 2,5 milions d’euros facturats només 304.000 van ser de vendes a l’exterior.
Un dels principals projectes que han desenvolupat a Catalunya és un hangar a l'aeroport de Lleida-Alguaire. És una de les estructures de menor mida: 20 metres de llargada, 20 d'ample i 10 d'alçada. Aquest tipus de producte té una particularitat, i és que no requereix alimentació d'aire continuada, a diferència dels grans hangars. La tecnologia que utilitzen és estanca, fet que suposa un estalvi energètic. Sense concretar xifres, bona part de la inversió de la companyia se'n va a R+D, amb l'objectiu de veure més món i d'ampliar la cartera de sectors.