Un 39,4% dels professionals sanitaris presenten nivells molt alts o crítics de la síndrome d'estar cremat pel treball (bournout), segons un estudi impulsat per UGT. D'aquests, el 31% són persones en què la síndrome no repercuteix de manera intensa en la seva salut, però l'altre 8,40% presenten puntuacions altes de culpa. L'enquesta mostra també que un 79,9% ha de fer freqüentment o molt freqüentment més d'una cosa alhora (multitasca), el 59,5% mai o rarament pot treballar a un ritme relaxat, el 51,7% mai o rarament té prou temps per completar la seva feina i el 38,1% diu patir problemes físics freqüents o molt freqüents, com palpitacions, migranyes, problemes d'estómac o marejos.
L'estudi va obtenir una mostra de 3.244 participants, d'entre un total de 141.066 professionals sanitaris. Aquesta mostra representa aproximadament el 2,3% de la població total. Pel que fa a la salut, un 43,2% reporta dificultats freqüents o molt freqüents per dormir. El 24,3% pren medicaments freqüentment o molt freqüentment per fer front a un problema de salut derivat de la feina. El 16,8% ha experimentat crisis d'ansietat freqüents o molt freqüents.
El 24,3% pren medicaments freqüentment o molt freqüentment per fer front a un problema de salut derivat de la feina
A més, hi ha un 52,8% que assegura despertar-se molts dies pensant en problemes de la feina i el 59,3% pensen en els problemes de la feina fora d'hores, fins i tot a la nit.
En l'àmbit emocional, el 77,5% ha d'expressar freqüentment o molt freqüentment emocions agradables o amabilitat cap a pacients, usuaris o familiars, el 72,3% diu que s'ha de mostrar alegre i de bon humor i el 84,6% que s'han de posar al lloc dels pacients i usuaris i mostrar empatia.
D'altra banda, el 63,1% dels enquestats assegura que el seu esforç rarament o mai està compensat. Hi ha un 66,4% que diu que mai o rarament rep felicitacions o feedback positiu per part dels seus superiors. A més, hi ha un 67,8% que es mostra insatisfet amb la seva remuneració salarial.
Reduir la càrrega de treball i millorar el suport
Per a UGT, l'estudi posa de manifest la necessitat urgent d'intervencions organitzatives com la reducció de la càrrega de treball, la millora del suport institucional i el reconeixement dels esforços dels treballadors sanitaris. El sindicat ha afegit que el desequilibri detectat no afecta només el benestar personal sinó que també pot impactar en la qualitat assistencial del sistema sanitari català.
El desequilibri detectat no afecta només el benestar personal sinó que també pot impactar en la qualitat assistencial del sistema sanitari català
Per pal·liar aquesta situació, el sindicat ha plantejat mesures per millorar les condicions laborals i reduir els riscos psicosocials al sector sanitari. Entre aquestes hi ha la revisió i redistribució equitativa de càrregues de treball, la incorporació de personal en períodes crítics, torns nocturns, de cap de setmana o serveis complexos o amb altes càrregues de feina; i l'automatització de tasques administratives per alliberar temps de treball assistencial.
També plantegen polítiques de flexibilitat horària i teletreball, suport a la conciliació familiar amb beneficis específics i desconnexió digital per limitar la pressió laboral. Altres mesures són desenvolupar competències de lideratge "competent i saludable", programes de formació en lideratge ètic i emocional i establir sistemes de mentoria i entrenament per vetllar per una correcta transmissió dels coneixements i valors de l'organització per part dels mentors als nous líders.
El sindicat ha proposat també reforçar el suport social que reben els treballadors, desenvolupar programes de suport emocional per a la prevenció de l'estrès, reconeixement explícit de la feina feta i oferir formació específica i transversal adaptada a les necessitats professionals, entre d'altres.