Aquest estiu que hem deixat enrere ha mort l’empresari Miquel Plana Pitarch (1948-2024), un emprenedor que va aconseguir l’èxit a través d’una cadena de botigues de decoració de la llar anomenada Cadena els Tigres. El moment més àlgid del negoci va ser a finals dels setanta i els vuitanta, quan les seves botigues tan acolorides es van multiplicar per la ciutat de Barcelona.
Molts anys abans de tot això, Plana havia ajudat en el petit comerç de mongetes i cigrons que tenia la mare a Sant Andreu de Palomar, on va captar ràpidament les claus del màrqueting intuïtiu que emprava la seva progenitora. De ben jove, als anys seixanta, va muntar un grup que cantava les versions castellanes dels grans èxits del rock and roll dels Estats Units, la música que el va captivar. Primer Elvis, després els Beatles i més tard els Stones van ser les bandes sonores que el van acompanyar tota la vida. En l’àmbit professional, Plana va debutar treballant per a la firma Gispert, on feia de mecànic de caixes registradores.
El consum de papers pintats per empaperar les cases era molt elevat, aproximadament uns deu cops superiors al de l’actualitat
A la dècada dels setanta va posar en marxa el seu gran projecte, la creació de la cadena “Los Tigres”, una sèrie d’establiments dedicats a la decoració de la llar especialitzada sobretot en el paper pintat (més tard el nom es va catalanitzar i va passar a ser “Els Tigres”). El primer establiment el va obrir al Carrer Gran de Sant Andreu, un lloc de circulació freqüent d’autobusos, i per tant amb una gran quantitat de persones passant contínuament per davant de la botiga, circumstància que no va desaprofitar: va decidir fer un màrqueting molt agressiu mitjançant dibuixos a tot color que ocupaven la façana sencera. El resultat va ser un èxit, i la cadena va començar a arrelar amb força. Cal pensar que en aquells temps de canvi de dècada dels setanta als vuitanta el consum de papers pintats per empaperar les cases era molt elevat, aproximadament uns deu cops superiors al de l’actualitat.
L’altre gran salt en la popularitat del negoci va arribar el 1982, quan Plana va conèixer a la locutora estrella Encarna Sánchez, que va fer innombrables reclams publicitaris de la cadena, sobretot des dels micròfons de la Ràdio Miramar. La col·laboració comercial va tenir un gran component d’amistat personal entre tots dos. L’empresari també va apostar pel patrocini d’algunes entitats esportives modestes (futbol sala, voleibol, ciclisme, petanca, etc.) el que li va valdre, el 1991, rebre el premi al foment de l’esport que atorgava el diari Mundo Deportivo. En paral·lel als negocis, va seguir molt vinculat al món de la música i dels espectacles, sobretot a través dels seus amics Fede Sardà (actual responsable de Luz de Gas) i Jordi Milán (La Cubana). Una de les conseqüències d’aquestes relacions va ser l’organització de tota mena de saraus, especialment recordats els de la sala Cibeles, de Barcelona.
A la dècada dels noranta l’imperi va començar a declinar, en part per un canvi en els gustos dels consumidors i en part per la competència
En el moment de més èxit del negoci els dibuixos de colors de tigres i altres personatges van lluir ni més ni menys que a una trentena d’establiments, però a la dècada dels noranta l’imperi va començar a declinar, en part per un canvi en els gustos dels consumidors i en part per la competència de grans cadenes multinacionals. El 1988, Planas va celebrar una festa pel seu quarantè aniversari molt sonada i que va estar organitzada, no és poca cosa, pel grup de teatre La Cubana, amb qui, com hem vist, tenia una relació estreta.
En l’actualitat, el negoci és gestionat pel fill del fundador, Adrià Plana, i manté tres botigues, una de molt veterana a l’Avinguda Meridiana (la seu del grup), i les altres al Passeig de Sant Gervasi i al carrer Major de Sarrià. El paper pintat ha deixat de ser l’estrella per cedir el pas als terres plàstics, les moquetes, els suros, les imprimacions i els vernissos, entre d’altres. Les vendes del negoci ja no mostren les xifres d’altres temps -ara es queden en uns 700.000 euros-, però continua essent una marca rendible.