15
d'Octubre
de
2014
A les seves cadires, s'han assegut Torrebruno, la Duquesa d'Alba, Camilo José Cela o Mario Conde. Sota el lema N'hi ha per llogar-hi cadires, l'empresa familiar de Lleida, CasaPiqué, porta des de 1942 dedicada al lloguer de cadires per a festes majors, celebracions i fires. "El meu avi va començar el negoci llogant-les amb les vaixelles i les estovalles pels sopars de festa major", explica MònicaPiqué, responsable de l'empresa, i que forma part de la tercera generació familiar al capdavant del negoci.
La història de Casa Piqué va des del lloguer de cadires per a moments importants per seure: festes majors, sopars, casaments o actes socials fins a la diversificació i l'aposta pel món del descans. Avui en dia, a la botiga de Lleida també es venen sofàs i matalassos. Tot i això, el lloguer de cadires encara suposa un 50% del volum de negoci. Piqué recorda un punt d'inflexió en l'activitat "quan els ajuntaments, un dels principals clients, van decidir comprar cadires pels seus actes oficials".
La tercera generació agafa el relleu
Més enllà d'aquesta situació, la segona generació va mantenir el negocifamiliar. La tercera, a la que pertany la Mònica Piqué, va ampliar la botiga, venent mobles, sofàs, matalassos o articles de parament de la llar. Actualment, l'establiment disposa d'un espaiexpositiu de 500 metres quadrats. "Curiosament, la qualitat en la fabricació de les nostres cadires, que fan que durin més de 40 anys i que els nostres clients no les canviïn, ens va obligar a oferir altres productes", comenta. De totes maneres, el lloguer de cadires a un euro segueix sent la base sobre la qual se sustenta Casa Piqué. "Aquest any ja n'hem llogat unes 7.000 i el cap de setmana de final de curs, del mes de juny vam rebre una comanda de Barcelona que va fer que ens en quedéssim sense".
Casa Piqué ha fet la transició entre els moments per seure i els de descansar d'una forma natural. Aquest relleu en el si d'una empresafamiliar es va realitzar d'una "forma modèlica", tal com comenta Mònica Piqué. "El meu avi es va desvincular totalment fa 35 anys quan va complir 60. Llavors es va dedicar a viatjar pel món". Mentrestant, el canvi entre la segona i la tercera generació s'està fent d'una manera més gradual. "El meu pare i jo convivim en les tasques de gestió i direcció, encara que cada vegada vaig agafant més responsabilitats", apunta Piqué.
Un moment per seure i descansar
Piqué diu que als mesos d'hivern el dia a dia de la botiga se centra més en la venda de sofàs, matalassos i mobles. Quan arriba la primavera i l'estiu, s'afegeix el lloguer de cadires de resina plegable a un euro, el seu servei més conegut. En el seu magatzem del carrer Alcalde Costa de Lleida, tenen un estoc de 4.000 cadires preparades per ser llogades a actes institucionals, casaments, festes majors o trobades familiars.
L'evolució de Casa Piqué li ha permès passar de ser una botiga que fabricava, llogava i venia les cadires, ja que comptava amb dos fusters, a una fórmula de negoci basada a oferir serveis pels moments de seure i descansar. Amb una facturació anual de 180.000 euros, després de 72 anys de negoci, Casa Piqué encara pot seguir dient: "N'hi ha per llogar-hi cadires".
La història de Casa Piqué va des del lloguer de cadires per a moments importants per seure: festes majors, sopars, casaments o actes socials fins a la diversificació i l'aposta pel món del descans. Avui en dia, a la botiga de Lleida també es venen sofàs i matalassos. Tot i això, el lloguer de cadires encara suposa un 50% del volum de negoci. Piqué recorda un punt d'inflexió en l'activitat "quan els ajuntaments, un dels principals clients, van decidir comprar cadires pels seus actes oficials".
La tercera generació agafa el relleu
Més enllà d'aquesta situació, la segona generació va mantenir el negocifamiliar. La tercera, a la que pertany la Mònica Piqué, va ampliar la botiga, venent mobles, sofàs, matalassos o articles de parament de la llar. Actualment, l'establiment disposa d'un espaiexpositiu de 500 metres quadrats. "Curiosament, la qualitat en la fabricació de les nostres cadires, que fan que durin més de 40 anys i que els nostres clients no les canviïn, ens va obligar a oferir altres productes", comenta. De totes maneres, el lloguer de cadires a un euro segueix sent la base sobre la qual se sustenta Casa Piqué. "Aquest any ja n'hem llogat unes 7.000 i el cap de setmana de final de curs, del mes de juny vam rebre una comanda de Barcelona que va fer que ens en quedéssim sense".
Casa Piqué ha fet la transició entre els moments per seure i els de descansar d'una forma natural. Aquest relleu en el si d'una empresafamiliar es va realitzar d'una "forma modèlica", tal com comenta Mònica Piqué. "El meu avi es va desvincular totalment fa 35 anys quan va complir 60. Llavors es va dedicar a viatjar pel món". Mentrestant, el canvi entre la segona i la tercera generació s'està fent d'una manera més gradual. "El meu pare i jo convivim en les tasques de gestió i direcció, encara que cada vegada vaig agafant més responsabilitats", apunta Piqué.
Un moment per seure i descansar
Piqué diu que als mesos d'hivern el dia a dia de la botiga se centra més en la venda de sofàs, matalassos i mobles. Quan arriba la primavera i l'estiu, s'afegeix el lloguer de cadires de resina plegable a un euro, el seu servei més conegut. En el seu magatzem del carrer Alcalde Costa de Lleida, tenen un estoc de 4.000 cadires preparades per ser llogades a actes institucionals, casaments, festes majors o trobades familiars.
L'evolució de Casa Piqué li ha permès passar de ser una botiga que fabricava, llogava i venia les cadires, ja que comptava amb dos fusters, a una fórmula de negoci basada a oferir serveis pels moments de seure i descansar. Amb una facturació anual de 180.000 euros, després de 72 anys de negoci, Casa Piqué encara pot seguir dient: "N'hi ha per llogar-hi cadires".