Joan Cavallé (Barcelona, 1956) és el director general de Caixa d'Enginyers. Ha fet carrera de fons en aquesta cooperativa de crèdit i quan va rebre el Premi a l'Economista d'Empresa 2019 va reivindicar “el rol de les empreses com a motor de transformació social". Tota una declaració d'intencions. Al llarg d'un matí plujós rep VIA Empresa a la sala de reunions de la seu de Caixa d'Enginyers, al cor de Via Laietana. Fem un cafè llarg i parlem de Lehman Brothers, la crisi del sector financer i la seva reputació, clàusules sòl, fusions o obrir oficines a contracorrent. També de com es va decidir mantenir la seu a Catalunya: "Ho vam tenir molt clar." Ah, i "els tipus d'interès zero són una arma de destrucció massiva." Trobem la clau de La Caixa. D'Enginyers.
Enhorabona per ser l'Economista d'Empresa 2019! Un consell per començar?
No córrer, gaudir d'allò que fas i tenir criteri propi. Tenir clar què et mou, què s'espera de tu i prendre decisions pel teu propi coneixement. No es tracta de fer seguidisme ni de preocupar-se dels competidors. Cadascú té la seva pròpia lògica i t'has d'implicar al màxim amb el projecte.
"Estem vivint l'exhauriment del model capitalista"
Quedi's amb un moment a Caixa d'Enginyers.
El 15 de setembre de 2008 amb la fallida de Lehman Brothers. Alguna cosa important estava passant en el sector financer... I no es podia preveure ni de bon tros. S'havia de decidir com enfocar una situació hipercomplexa. Paral·lelament, hi havia altres entitats amb rescats o fusions. Estats Units va ser el primer impacte i va caure un model de banca de negocis que era d'èxit, intel·ligència, fortalesa... Vam pensar: i ara què?
I ara què?
Va ser un moment de reflexió. Havia treballat un pla estratègic que anava del 2009 al 2012 i no el vaig arribar a presentar. No era capaç de veure què havíem de fer en un futur a tres, quatre o cinc anys. Havíem d'aterrar, treballar any a any i mirar a curt per aconseguir sobreviure. A partir del 2012, vam tornar a impulsar el pla estratègic. Tot i que hi havia la crisi bancària, de les caixes, fusions, rescats... Llavors, érem una entitat molt de nínxol amb els enginyers i hi havia l'amenaça de com evolucionaria el model bancari. Va ser el moment de reforçar la marca cooperativa que s'havia engegat als anys 60 i que va deixar pas al model de negoci valoracionista com a trending topic a partir dels anys 80. Ara, és al revés. Recordo les paraules del president de la Reserva Federal de Nova York que va qualificar la crisi de falta de valors i problema ètic. La crisi ens va fer tornar als orígens de Caixa d'Enginyers i no és casualitat que el 2011 implementéssim la fundació i un nou pla d'activitats.
Hem sortit de la crisi amb la lliçó ètica apresa?
S'ha millorat en transparència, governança o gestió del risc. És impossible normativitzar l'ètica, però sí que es poden regular els procediments i limitar riscos i conductes. La regulació ha fet aquest paper des del 2008 fins ara, però des de la Cimera de París de 2015 hi ha un nou estímul que és entendre la crisi climàtica, el procés global de diferències socials o els objectius de desenvolupament social (ODS). Si mires un informe anual de qualsevol entitat bancària de fa 5 anys i d'ara, el contingut socialment responsable i la sostenibilitat han augmentat molt. Estem vivint l'exhauriment del model capitalista i valoracionista.
"És impossible normativitzar l'ètica, però sí que es poden regular els procediments i limitar riscos i conductes"
La crisi de reputació del sector és vox populi.
El concepte cooperativa és obligatori per a nosaltres. Els socis vénen aquí perquè els hi solucionem les seves necessitats i fem coses per generar un bé comú. És l'ADN del model cooperatiu. Hi ha una quantitat de bateria burocràtica tremenda que està bé per fixar els deures de transparència, però no és una condició suficient. La condició suficient és que el teu model de negoci tingui convicció i compartir valors amb els socis i amb la societat. Això és una empresa d'economia social. Quan un soci fa una reclamació o té un problema és un drama i ens ho plantegem de forma transcendental. Els socis no ens demanen que guanyem molts diners, sinó que puguin estar tranquils amb el servei que els hi prestem. Som molt exigents amb qualsevol campanya o acció.
“No hem entrat en productes o serveis que podien perjudicar les persones i que han fet perdre molts diners a bancs i clients”, assegurava l’any 2016 a VIA Empresa.
Correcte! Des d'una hipoteca fins a un producte d'inversió. Per què hem desenvolupat tant tot allò que forma part de la inversió col·lectiva socialment responsable? Entenem que hi ha actius sòlids i amb un recorregut molt sostenible. Volem transformar la societat. Per què no venem productes altament especulatius? En tenim, però no és el nostre claim. Quan fem una hipoteca, el soci ha de poder pagar-la i que no li generi un problema. Som banquers i hem d'oferir-la, però el drama apareix quan no es pot pagar. Què fem? Buscar la manera de fer-ho entendre i ajudar a la persona a veure fins on es pot arribar. Ara, mai hem col·locat productes.
Mai?
Fa anys teníem uns bons de Lehman Brothers i vam buscar una solució amb uns socis. Ningú podia pensar que Lehman Brothers amb ràting A podria tenir aquella fallida. Evidentment, hem tingut errors i incidents. Quan fem un servei hem de pensar en la necessitat per als socis i veure quin marge tenim en cada producte. Però, no al revés. Hem de guanyar un diferencial perquè el negoci no viu de l'aire, però hem sortit en molts rànquings de revistes especialitzades pels nostres productes estructurats que donen una rendibilitat fantàstica. Busquem productes amb coherència i una evolució positiva. Ens autoexigim transparència i equitat en la distribució del benefici. Aquesta es la visió: el soci primer i despré, el marge.
"No ens vam plantejar mai entrar en les clàusules sòl"
Per què no vau entrar en el negoci de les clàusules sòl?
Hi havia bastanta controvèrsia amb els tipus d'interès i les cobertures, segons ens deien els supervisors. Era complicadíssim que un soci comprés un derivat a 10 anys amb diferències en funció del tipus d'interès o l'Euríbor. Vam intentar-ho, però vam desistir perquè no tenia sentit. No ens vam plantejar mai entrar en les clàusules sòl, tot i entendre-ho com una operació. S'ha d'explicar bé i les finances costen d'entendre a la societat. Vam decidir que no podíem entrar en aquest jardí. No està escrit quin diferencial has de treure amb un compte corrent, un dipòsit o un fons, però ha d'haver-hi equitat i coherència.
Caixa d'Enginyers s'ha plantejat mai una fusió?
Sempre hem crescut de forma orgànica i ens sentim molt còmodes així. Els costos ocults de les fusions són immensos. Hi ha controvèrsies amb canvis culturals, d'equip, xarxes i productes. La banca cooperativa no és generalitzada a Espanya i s'ha entendre la lògica que diferencia un banc privat d'un banc cooperatiu. És el mateix sector, però la manera de fer és molt diferent. Hem estudiat possibles operacions i mirant els números i les prioritats hem optat per no entrar-hi. Hem estat molt ocupats amb la gestió, el reporting, la governança o la transformació tecnològica. Hem doblat l'entitat en pràcticament una dècada sense demanar diners als socis i ja és com si s'hagués fet una fusió. Sempre hem crescut, tirem endavant el compte de resultats amb una bona situació del capital i prou problemes tenim per anar-nos projectant. Què buscaria fusionant 1.000 milions d'euros més?
I una fusió internacional?
L'escenari encara és més complexa perquè no hi ha una unió bancària. Havíem estudiat implantar-nos fora d'Espanya, però quan veus tota la part reguladora... No farem mai una fusió? Mai se sap, però fins ara no hi hem vist un espai que generi resultats. Els socis tampoc ens ho demanen, prefereixen que tinguem més oficines i més proximitat.
"Els costos ocults de les fusions són immensos"
A contracorrent: obriu oficines, quan la resta d'entitats les tanquen...
Això és crònic a casa nostra. Més del 40% dels nostres socis han de fer fins a cinc quilòmetres per anar a una oficina de Caixa d'Enginyers. Tenim 205.000 socis i 31 oficines. Aquest any, n'hem obert tres més. La digitalització està molt bé, però molta gent quan vol fer una inversió o signar una hipoteca prefereix mirar als ulls a algú de la casa. La confiança és molt punyent! Fa unes setmanes vam inaugurar l'oficina de Granollers. Tenim uns 700 socis que viuen allà i fins a 5.000 socis que viuen a 10 quilòmetres a la rodona de Granollers. Així no han d'anar fins a Barcelona o Sant Cugat. Volem obrir entre dues i tres oficines per any. Invertir en creixement és un bon factor, però quan obres una oficina triga un temps a tenir rendibilitat. Els marges aniran baixant i baixant...
La cooperativa de crèdit va tancar el 2018 amb un benefici d'11,1 milions d'euros i 187.410 socis. És a dir, un 30% més de socis en només dos anys. Quin és el secret?
El soci de Caixa d'Enginyers recomana ser soci de Caixa d'Enginyers dins el seu cercle. Aquests últims dos anys s'ha accentuat més. Per què? El tracte que donem, el model cooperatiu que fa uns anys ni existia, escala raonable de costos i preus... Caixa d'Enginyers s'ha posat de moda o està sent coneguda. Com a banquers, sempre hem practicat l'actitud de la discreció. En un moment de creixement com l'actual, no és fàcil i has de formar els treballadors i la manera de relacionar-se amb els socis. Hem de córrer perquè tenim molta demanda.
"La política no ha influenciat directament en el creixement"
La política també ha ajudat?
La política no ha influenciat directament. L'entitat és social i nosaltres ens dediquem a les finances. La política té uns cicles i nosaltres pensem en els socis. Tenim un denominador comú que són els valors a la casa. A l'entitat hi ha socis de qualsevol signe polític i aquí hi ha una gran convivència. Qualsevol altre plantejament s'escapa. La gent vol protegir els seus estalvis, tenir crèdit i tenir els dipòsits garantits. Tot plegat, dins una entitat solvent. M'agrada explicar l'experiència del Raiffeisen d'Alemanya que té 150 anys d'història.
Un banc separat pel mur de Berlín.
Quan va acabar la II Guerra Mundial, el Raiffeisen es va partir en dos: est i oest. Quan va caure el mur, es van tornar a ajuntar. Això m'ho explicava el seu president mentre fèiem una visita a la Sagrada Família. La cooperació és això. Com el canvi climàtic, la societat comparteix que hi ha un problema. Hi ha cooperatives als Estats Units o Xina. El model cooperatiu és un moviment i no hem d'entrar en política.
Us vau plantejar moure la seu fora de Catalunya?
Ho vam analitzar des d'un punt de vista tècnic, de solidesa i sostenibilitat, de necessitat i implicacions econòmiques i financeres. Vam pensar qui era el nostre supervisor, ens pot treure o no la llicència bancària o de qui depèn l'estabilitat financera? Del Banc Central Europeu (BCE). Així doncs, per nosaltres no era una opció. I sota el supòsit que ens haguéssim plantejat que fos una opció, llavors hauríem convocat una assemblea de socis per prendre la decisió. No va haver-hi necessitat i ho vam tenir molt clar.
“Un tipus d’interès zero és una arma de destrucció massiva”, defensa.
[Riu]. Els tipus d'interès zero són una arma de destrucció massiva del marge. Si el sistema dura molt temps, hi ha riscos col·laterals. És un moviment dinàmic per donar força a l'economia que està bé, però quan ho assumim com a propi del negoci és horrible. No podem repercutir ni ho farem el cost del dipòsit en l'estalviador. El tipus permanentment negatiu ens porta a una espiral negativa. Quan dones un preu zero de referència dels diners, estàs donant una perspectiva econòmica poc afalagadora i això suposa menys projectes d'inversió i comportaments negatius per part de tothom.
"La banca és un sector poc rendible, però molt segur"
I si es cronifica?
Cronificar els tipus d'interès negatius és crear un problema cada vegada més gran. I quan es cronifica el problema, la taxa d'estalvi es diposita en altres vehicles d'inversió amb una cultura diferent. L'economia està més aviat en un procés de decreixement, però no de recessió. L'estructura de tipus d'interès perjudica les perspectives de l'inversor malgrat que el cost de finançament sigui mínim. No hi ha visibilitat de futur, la corba de tipus d'interès sempre marca unes expectatives de millora de l'economia. Quan està plana com ara, frena la gent encara que sigui de forma indirecta. Entrem en un bucle complicat... La banca és un sector poc rendible, però molt segur.
Què implica això?
Està generant que una part dels fluxos financers vagin fora del balanç i marxin cap a la banca a l'ombra on s'assumeixen nivells de riscos més alts. Com els fons d'inversió que tenen nivells de risc que la banca no té. Sortir d'aquests tipus d'interès seria una bona notícia!
Una bona notícia per sortir del bucle?
Hi ha una alternativa i passa per generar noves inversions per sobreviure i reduir el problema climàtic i la transformació digital. El Pla de la Unió Europa parla de 350.000 milions d'euros per abordar aquestes noves inversions. Tenim un gran estoc de deute, molt més gran del que teníem el 2017 o 2018 a escala mundial. És una oportunitat de creixement per reinventar una mica l'economista i apostar per la sostenibilitat que genera un benefici per a tots.
"Els tipus d'interès zero són una arma de destrucció massiva del marge"
Quina estratègia teniu en transformació digital?
Hem fet un gran esforç en tecnologia des del 2012. Vam començar quan semblava que no tocava que eren els anys més durs del compte de resultats. Teníem molt clar que sense la tecnologia, el nostre negoci no era res. Sempre hem tingut molt poques oficines, entre 6 i 10 cops menys de les que ens tocaven. Caixa d'Enginyers no hauria sigut el que és sense la banca electrònica que ha donat molt serveis.
Recorda a la filosofia d'Amazon o Alibaba: ecommerce primer i després, botigues físiques.
Correcte! L'any vinent tenim previst un canvi en la banca online i un procés continu de millora i oferir als socis més prestació. La transformació és molt gran i tot just estem començant, encara queda molt! Si pensen en l'Internet de les Coses (IoT) hi ha moltíssim recorregut. La disrupció del creixement ha implicat perdre coneixement amb els socis, però la intel·ligència artificial ens està ajudant a entendre els models de comportament. Has d'intentar personalitzar al producte, tot i que no tot és perfectament estandarditzable. La meva mare als 90 anys em deia això del Facebook és com molt infantil i jo sempre reia. La banca online també semblava infantil, però les finances són transcendents. Arriba un moment que banalitzes algunes coses i no podem oblidar que darrere d'un usuari hi ha una persona que és sòcia.