Per entrar al Palau de Congressos de València aquest matí s’havia de superar una concentració festiva (música inclosa) d’unes 200 persones de la plataforma Unidad SindicalCaixaBank contra els 2.157 acomiadaments de l’empresa (el 7% de la plantilla); les xiulades encara se sentien des de dins. Allà es celebrava la Junta General d’Accionistes, un dia després que la direcció i el comité de la companyia no hagen arribat a un acord en la segona mesa negociadora del procés formal de l’ERO celebrat en Madrid.
Malgrat els bons números que han exhibit de 2018 –i dels que ja vam parlar-, l’ajust de plantilla ha estat el tema central de les intervencions dels accionistes que han tensat la junta, malgrat el discurs triomfal i edulcorat d’obertura que han pronunciat el president de CaixaBank, Jordi Gual, i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar.
Els treballadors defensen que els 1.985 milions d’euros de beneficis nets “no han vingut sols”
Una de les intervencions més enceses ha estat la d’Eduard Mestres, català i resident en València des de fa 50 anys i accionista del Banc de València. Una vegada més ha mostrat el seu empipament per la decisió de CaixaBank de retirar eixa marca històrica de les oficines de l’entitat –després de ser intervinguda pel FROB i absorbides per un euro- i s’ha posicionat amb els treballadors afectats per l’ERO: “No m’ha agradat veure la gent protestant. Senyors, cal donar més suport als sindicats i als treballadors”.
“Ens hem de fer més valencians, necessitem més valencians en els llocs de responsabilitat”, ha reclamat l’accionista. Sobre això, Jordi Gual ha subratllat que sí que tenen directius valencians i que el compromís amb aquest territori “és absolut”: “La inauguració del CaixaForum de València serà un exemple paradigmàtic de com ens hem compromès amb el País Valencià”.
Una altra de les solucions que ha proposat l’històric accionista és que “ningú” guanye “més que el president de la Generalitat de Catalunya”. “El conseller delegat cobra 3,5 milions d’euros per què? Què fa?”, ha preguntat. El president de CaixaBank no opina el mateix i ha afirmat que “les remuneracions són apropiades”: “La retribució és justa i moderada, d’acord amb els principis del banc”.
Representants de la plataforma Unidad Sindical Caixabank també han intervingut i reclamat que s’aturen els acomiadaments i la mobilitat forçosa. Ruth Bolaños ha defensat que els 1.985 milions d’euros de beneficis nets “no han vingut sols”, sinó amb “la dedicació i renúncies personals dels treballadors, que haurien d’haver sigut objecte de celebració i recompensa”.
Bolaños també ha assenyalat els salaris de la cúpula i ha recordat que són “200 vegades més alts que els d’una persona en pràctiques” i “40 vegades més que el salari mitjà dels treballadors de CaixaBank”. “Després diuen que les persones som el primer”, ha sospirat. Una altra accionista ha preguntat “per què la infanta Cristina està en nòmina” i si ella “entra en l’ERO”. Gual ha respost que “no és empleada de CaixaBank, sinó de la Fundació Bancària La Caixa”.
Jordi Gual: “L’èxit actual no garanteix el futur i és necessari anticipar-se”
En el torn de respostes als accionistes, Jordi Gual i Gonzalo Gortázar han insistit en el discurs de l’empresa sobre la idoneïtat de l’ERO. El president ha dit que “l’èxit” actual “no garanteix el futur” i “és necessari anticipar-se”. Gortázar ha subscrit “al 100%” l’afirmació de què els triomfs “són gràcies a la plantilla” i a la “paciència dels accionistes” en temps durs. Però el futur és una altra cosa: “Hem de fer un esforç gran per incrementar i baixar les despeses. L’ajust és necessari perquè la institució millore i els treballadors estiguen remunerats adequadament”. No han avançat res ni com resoldran la qüestió, però Gortázar ha manifestat la seua voluntat de portar la negociació “complicada” a “bon port”. “Compta amb el suport d’aquest consell i de la gran majoria dels accionistes. Seria irresponsable per la seua part no fer al principi del Pla Estratègic els canvis necessaris perquè siga un èxit”, ha recalcat el president, Jordi Gual.
En la Junta General també ha entrat, com és habitual, la qüestió de les inversions de CaixaBank en empreses d’armament; representants de més de 15.000 accions han denunciat que “s’alimenten els conflictes armats”. Jordi Gual li ha llevat ferro a l’assumpte i ha dit que el consell ja va aprovar una política que limita la inversió a la fabricació d’armes que no siguen polèmiques, com és el cas de les mines antipersones, bombes raïm o armes químiques i bacteriològiques.