Si tirem de l’hemeroteca, veurem que en la presentació dels resultats del primer semestre de 2008, La Caixa -aleshores encara caixa d’estalvis- desvelava una caiguda dels beneficis del 13,7%. Eren els temps durs de la crisi financera. Hui, en plena crisi de la Covid-19, els beneficis de CaixaBank s’han desplomat un 67% durant els primers sis mesos de 2020, després de fer una provisió extraordinària de 1.155 milions d’euros a fi d’anticipar-se a impactes futurs pels efectes econòmics de la Covid-19. Uns resultats a priori dolents, que el conseller delegat Gonzalo Gortázar ha volgut enfocar amb optimisme en roda de premsa: ha destacat que el context és molt diferent i que les entitats bancàries ja no són les de fa 2008 i pensen en la societat.
“Amb tu, ara més que mai”: moratòries, condonacions del lloguer i crèdits
No debades, l’eslògan de CaixaBank en ple confinament ha estat “Amb tu, ara més que mai”. I el conseller delegat ha volgut remarcar la línia de “compromís amb la societat” que ha tingut l’entitat durant les setmanes més dures: “Hem mantingut les sucursals obertes enfront del que han fet altres, perquè els nostres clients ens necessiten. Hem apostat per les persones i per les empreses, però darrere de les empreses, hi ha persones”. Ha posat exemples concrets com les trucades del personal a clients d’edat avançada per explicar-los com fer gestions telemàtiques o donar-los informació sobre com demanar cita prèvia per evitar problemes de salut.
Una de les decisions més rellevants en aquest sentit ha estat “estar a prop dels sectors més vulnerables i afectats per la crisi” mitjançant moratòries d’hipoteques i préstecs personals: s’han concedit un total de 357.488 sol·licituds per valor de 9.848 milions d’euros, de les quals el gruix en número han estat préstecs (el 70%) i hipoteques per import (86%); la gran majoria d’elles, ha explicat Gortázar, eren “préstecs que s’estaven pagant” i s’han concentrat durant la segona quinzena d’abril i principis de maig.
Aquestes moratòries, ha subratllat, les han “fet a propòsit”, és a dir, no les han demanat els clients, sinó que han sigut “proactius” i han trucat a aquells que veien que “reduïen els seus ingressos” fortament. “És una bona ajuda per als nostres clients i no ens farà mal en el futur”, ha afirmat el conseller delegat. Precisament per eixa proactivitat i detecció de casos, no preveuen un augment considerable de les moratòries durant la resta de l’any.
Per altra banda, s’han gestionat 164.370 sol·licituds de crèdits amb aval ICO per a autònoms, pimes i empreses, per un import total de 13.726 milions d’euros, a més de concedir 32.500 milions al sector empresarial al marge de les línies ICO. Igualment, s’ha condonat el pagament del lloguer durant l’estat d’alarma a 4.600 clients, s’han anticipat subsidis i pensions per valor de 3,6 milions i s’han aportat al fons sectorial per a la protecció del personal sanitari 8,5 milions, entre altres mesures.
Coronavirus versus 2008
Totes aquestes actuacions trenquen considerablement amb el paper i la imatge que tingueren les entitats financeres en la crisi de 2008. I així ho ha volgut remarcar Gortázar: “La banca està sofrint la crisi, però en l’anterior va sofrir molt més. Es va crear el convenciment, a més, de què s’ho mereixia perquè havia fet sofrir molt més a la resta de la societat. Ara està fent la seua labor i està ajudant a la societat. Pràcticament 50.000 milions de crèdit dels últims mesos s’han destinat a ajudar a sobreviure”.
Gortázar: “En 2008 es va crear el convenciment de què la banca es mereixia sofrir perquè havia fet sofrir molt més a la societat”
El conseller delegat de CaixaBank ha subratllat que “el sector financer ha fet el que havia de fer, estar al costat de la societat”, però que “això no ho haguera pogut fer sense bona salut”. En aquest sentit, malgrat la caiguda dels beneficis, ha defensat que són “el primer banc d’Espanya el mirem per on el mirem: en crèdit, en pensions, en segurs, en nombre de clients, en nòmines, en ús digital...”.
“Hem anticipat les decisions dures no només per eixir a soles, sinó per fer-ho aviat. Hem fet la nostra feina en benefici dels clients, de la societat i, evidentment, del banc”, ha afegit, marcant distàncies amb els rescats a la banca de la passada crisi econòmica.
Raons per a l’optimisme... malgrat la caiguda del 22,1% del PIB
L’optimisme, però, s’ha d’afrontar a dades reals com la de l’enfonsament del PIB espanyol, que hem conegut aquest divendres: ha registrat un retrocés interanual rècord del 22,1% que reflecteix clarament l’aturada de l’economia durant l’estat d’alarma. Tanmateix, Gortázar ha manifestat que és “prou optimista” -ha assegurat que “millora” el que esperaven de cara al segon semestre- i així ha explicat per què: “És una dada positiva que reforça que hem sigut prudents al fer una provisió de 1.155 milions d’euros. Hi haurà un impacte sobre les entitats, que ja eren poc rendibles sobretot per la caiguda del tipus d’interès. Però les entitats espanyoles són solvents, tenen interès, partim de nivells de morositat raonables, no hi ha hagut una bombolla d’actius ni immobiliaris no d’altres sectors abans de la crisi i el nivell de deute de les empreses és molt més baix del que teníem fa 12 anys. Això no significa que no hàgem de ser prudents”.
Les dades positives de CaixaBank són que ha assolit una “xifra rècord de volum de negoci” superant els 400.000 milions en recursos de clients (+4,3%); ha millorat les quotes de mercat dels principals productes (les nòmines arriben al 27,5%; plans de pensions, 26%; fons d’inversió, 17,5%; crèdit, 16,2%; i dipòsits, 15,4%); i es mantenen estables els ingressos core, amb 4.064 milions d’euros (cau només un 0,5%).
La penetració de clients particulars és del 28% a l’estat espanyol i del 13% a Portugal, on amb BPI han dut a terme una “labor molt pareguda” d’estat “al costat dels clients, facilitar moratòries i avançar en quotes de mercat”. A més, els actius líquids totals se situen en 106.609 milions d’euros -la xifra més alta assolida per l’entitat-, amb un creixement de 17.182 milions d’euros durant l’any a causa, principalment, de la generació i aportació de col·laterals a la pòlissa del Banc Central Europeu.
No es reajustarà la plantilla ni preveuen tancar 2020 amb pèrdues
Preguntat sobre si la crisi actual podria desembocar en un nou reajustament de la plantilla, Gortázar ha estat categòric: “No està previst, crec que podem donar eixa confiança. Necessitem a la nostra plantilla per fer el que estan fent i el que vindrà. Si hem de fer canvis, com posar més plantilla inTouch, ho farem negociant amb els representants sindicals”. Sí que ha manifestat la voluntat de banc de “seguir reduint la xarxa de sucursals” perquè els clients cada dia “són més digitals”; en aquesta línia, potenciaran el model d’oficina Store, amb més assessorament.
El conseller delegat ha afegit que tampoc preveuen tancar 2020 amb pèrdues per la venda d’una part del negoci d’una join venture que sumarà 400 milions que entraran en la segona meitat de l’any. I pràcticament ha tancat la porta a futures fusions: “Estem treballant en un creixement orgànic i ens està anant molt bé. Som el primer banc d’Espanya en totes les divisions. No està dins del nostre escenari buscar una operació, ara tenim molt per fer i no ens fa falta una operació corporativa. No podem dir “mai”, si hi ha oportunitats, les estudiarem, però no les estem buscant activament, perquè amb el que tenim pensem que podem eixir bé”.
Sobre l’impost a la banca: “És el pitjor moment”
Gortázar també s’ha pronunciat sobre l’impost a la banca que han posat membres del Govern espanyol damunt la taula: “La banca està tenint molta menys rendibilitat i necessitem una banca forta i sana per donar liquiditat a l’economia. Independentment de què no té sentit, ara és el pitjor moment per carregar a la banca. Com a societat hem de fer una reflexió sobre com posar els comptes en ordre; ara, el més necessari és que l’economia recupere el seu vigor. A mitjà termini caldrà prendre mesures per equilibrar els comptes. Si no, aconseguirem un efecte contraproduent i estrangularem l’economia”.
Gortázar: "Independentment de què no té sentit, ara és el pitjor moment per carregar a la banca"
Sí que ha aplaudit mesures governamentals com els ERTO o els crèdits ICO, que ha demanat que “es mantinguen el temps que siga necessari” a sectors “de baixa activitat que després la recuperaran” com el turisme, inclús “més enllà de setembre”. Per contra, ha observat que “no té sentit mantenir vives empreses subsidiant activitats que poden no tenir futur”, encara que no ha concretat a quines es referia, tot i que ha marcat el camí: “Cal seguir digitalitzant Espanya”.