"Bom dia aos nossos amigos de Portugal". Així ha començat hui la seua intervenció el president de CaixaBank, Jordi Gual, la presentación de resultats de l’entitat de 2018. Un clar reflex d’on han posat el focus l’últim exercici, durant el qual s’han fet amb el 100% del Banco Português de Investimento (BPI), que enguany ha tornat a estar reconegut com al millor de Portugal, i per primera vegada, pels Euromoney Awards for Excellence.
En la roda de premsa -que s’ha celebrat en València una vegada més després del trasllat de la seu social- el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, ha no ha perdut l’oportunitat de mostrar que estan “molt satisfets amb l’evolució de BPI”, que ha contribuït al benefici amb un total de 380 milions, un 53,68% més respecte als 176 milions de l’exercici 2017.
Ha destacat que el banc portugués ha tancat un any “molt positiu” amb un “treball magnífic” i espera que en 2019 faça “un pas important” per a “créixer, guanyar quota de mercat i millorar les comissions” per a arribar a una “rendibilitat sostenible”. BPI hui és líder en Portugal en banca online, amb un 49,6% de penetració de clients i un 84,5% de penetració d’empreses digitals.
Grans resultats tacats per la forta caiguda en l’Ibex 35
Quan CaixaBank presentava els seus grans resultats de 2018 i pareixia que res podia anar malament, el dia s’ha despertat amb una forta caiguda de l’entitat bancària en l’Ibex 35: un 6,76%. No obstant això, els directius han intentat treure ferro a l’assumpte i Gual ha defensat que la seua entitat “té un objectiu a llarg termini”: “El mercat és sobirà i les seues expectatives poden ser diferents dels nostres”. “Jo tampoc entenc la caiguda”, ha bromejat Gortázar davant les preguntes dels periodistes i ha afegit, en la línia del president: “Volem que es reconega el treball a mitjà i llarg termini”.
Els comptes de CaixaBank de 2018 han millorat tots els seus marges amb un benefici de 1.985 milions (+17,8%) i “ha aconseguit els seus objectius estratègics” 2015-2018. Malgrat les dades que el mateix Gual ha titllat de “brillants”, hi ha una altra ombra sobre l’entitat: l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que ha anunciat l’acomiadament de més de 2.000 treballadors (un 7% del total de la plantilla en tot l’estat). Sobre aquest aspecte, Gual l’ha justificat com un “exercici de prudència”: “Es tracta de preveure esdeveniments futurs per estar en una situació millor. La transformació digital i els baixos tipus d’interés ens obliguen a repensar el model i la xarxa d’oficines”.
ERO a CaixaBank: "La transformació digital i els baixos tipus d’interés ens obliguen a repensar el model i la xarxa d’oficines”
Gortázar ha subratllat que la negociació “ha de partir de la realitat” de tenir un “bona” relació amb els clients. “És la manera de fer progressar a l’entitat, al grup financer i, naturalment, a tota la plantilla”. Gual ha continuat justificat la postura per la “incertesa respecte al ritme de creixement” que “pot canviar” i Gortázar ha demanat “prudència” a l’hora de fer una estimació dels costos de la reestructuració. Sí que ha afirmat que l’ERO es farà “com més aviat millor”. “Ens deixarem la pell i demanem el mateix als representants sindicals”, ha defensat el conseller delegat.
Sobre el decret-llei que obliga als bancs a pagar l’impost de les hipoteques, els directius s’han limitat a assegurar que les xifres han estat positives i les hipoteques han crescut l’últim trimestre un 9% respecte al mateix període en 2017.
Defensa de la banca rural: “No tancarem cap oficina en els pròxims tres anys”
La xarxa AgroBank té 1.100 oficines rurals i és l’única entitat en 200 localitats. Mantenir la presència en aquestes àrees amb menys població ha estat un objectiu del Pla Estratègic 2015-2018 i ara continuarà al pla de 2019-2021. Ací els directius han estat clars: “No abandonarem la xarxa en els pobles, on es dóna un servei de gran qualitat, proximitat i amb més presència que cap entitat en Espanya”. Gortázar ha aprofitat, de nou, per insistir en la necessitat d’una “flexibilitat laboral” que permeta sostenir aquesta estructura.
“Mantenir la xarxa rural ha estat un grandíssim encert. No ens costa diners perquè, amb les xifres de hui, és sostenible. Volem que el que hui té sentit, el continue tenint en un futur. Per a això cal una inversió en tecnologia i reduir el personal en alguns municipis. No tancarem cap oficina rural en els pròxims tres anys”, ha insistit el conseller delegat.
Preocupen les relacions EUA-Xina, Itàlia i el Brexit
Si parlem de la situació macroeconòmica, els directius de CaixaBank han emmarcat els seus resultats en un context “exigent” de “desacceleració” amb problemes que els preocupen. Han citat les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, la pressió dels països emergents, la política fiscal italiana i la prima de risc i la “incertesa” del Brexit.
Malgrat això, el president Jordi Gual ha destacat que veu “uns ritmes de creixement notables” en Espanya i Portugal gràcies a “millores estructurals” com la recuperació laboral, la reducció del dèficit públic i el sanejament bancari. Encara que assenyala com a “reptes” l’alt deute públic, la necessitat d’aconseguir un creixement equilibrat i inclusiu i l’augment de la competitivitat. Sobre la situació política espanyola, l’ha considerat “complexa” però de “relativa estabilitat” a escala internacional.