Caixabank ha aconseguit el principal objectiu que es va marcar a principis d'any: completar la fusió amb Bankia durant el primer trimestre del 2021. El resultat de l'absorció, de moment, ha estat agredolç. D'una banda, l'entitat ha disparat els beneficis per la incorporació de Bankia: ha passat dels 90 milions d'euros del primer trimestre del 2020 als 4.786 milions d'ara. De l'altra, s'ha d'enfrontar a un procés d'acomiadament col·lectiu que es preveu que afecti més de 8.000 persones. "No és un procés agradable, és dur, tenim un compromís amb aquestes persones; volem que el mínim de persones possible en surtin afectades", ha indicat durant la presentació dels resultats del primer trimestre el conseller delegat de l'empresa, Gonzalo Gortázar.
I ha afegit: "Si no reaccionem i prenem la decisió, no seran 8.000 les persones afectades, sinó 43.000 [el total de la plantilla de la nova Caixabank]". El procés de negociació formal amb els sindicats encara no ha començat, ho farà les properes setmanes. Gortázar espera l'acord per al juny: un mes de tràngol per eliminar duplicitats. "Hem fet un estudi exhaustiu durant sis mesos; no és una xifra que hem creat a partir d'hipòtesis, és molt concreta perquè sabem la importància que té", ha indicat.
Aquest discurs contrasta amb el missatge que han enviat els sindicats aquest dimecres als màxims accionistes de l'entitat -el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i la Fundació Bancària La Caixa, en aquest cas al seu president, Isidre Fainé-. Els representants dels treballadors denuncien que la força a les reunions és "desigual". Per això, els demanen que hi intervinguin. "No es pot permetre que la supremacia dels diners estigui per sobre dels valors, de la mateixa manera que la Fundació no ho permet en tots els seus programes que posa en marxa cada any i que ajuden a milions de persones a tot el món", diu el document remès a Fainé.
Gortázar: "Si no reaccionem i prenem la decisió, no seran 8.000 les persones afectades per l'ERO, sinó 43.000 [el total de la plantilla de la nova Caixabank]"
A la carta del FROB, els sindicats recorden el rescat de la banca precisament amb la fundació d'aquest fons, que va costar 6.750 milions d'euros als ciutadans -sense comptar el rescat de Bankia posterior-. En aquest sentit, consideren que "aquesta gran quantitat de diners procedents de les contribucions dels treballadors i treballadores de l'Estat no pot servir per destruir ocupació de qualitat en empreses que estan generant beneficis milionaris". Gortázar assegura que el mantra de Caixabank en aquesta negociació serà "escoltar", tant als empleats com al Govern espanyol.
ERO vs sous alts
Els acomiadaments aniran acompanyats d'un pla de recol·locació que ha de coincidir, segons les previsions de Caixabank, amb un període de creixement econòmic. "Les sortides es faran entre finals d'enguany i, sobretot, durant el 2022, tot i que tanquem l'acord amb els sindicats el mes que ve", ha apuntat el conseller delegat de l'entitat, i ha explicat que la majoria de duplicitats es produeixen per la integració de sistemes, cosa que no passarà fins d'aquí sis o 12 mesos. "Fa un any sí que hi havia una situació dantesca i no se’ns hauria passat pel cap prendre una decisió com aquesta. El 2022, estarem en una recuperació econòmica i tindrem accés a un programa d’ajudes de Brussel·les amb imports que mai no hauríem pogut somiar. Per què les persones que ara fan activitats financeres no s'hi poden dedicar?", ha afegit.
A la junta general d'accionistes del 14 de maig es debatrà sobre un increment de sou per als directius de Caixabank, que coincidirà amb la negociació dels ERO
Una altra de les peticions que feien els representants laborals en les cartes era que tant el FROB com la Fundació La Caixa votin en contra de l'increment de sou dels directius de Caixabank, una proposta que es debatrà el 14 de maig a la junta general d'accionistes. "L'avarícia d'uns pocs suposarà l'acomiadament de molts", es queixen. En aquest sentit, recorden que el nou president de l'entitat, José Ignacio Goirigolzarri, cobrarà el triple del salari que tenia a Bankia. Sobre aquest suposat augment dels sous i les declaracions de la vicepresidenta segona del Govern central, Nadia Calviño, que qualificava d'"inacceptables" els salaris que tenen els banquers espanyols, Gortázar s'ha limitat a dir que els salaris dels directius d'entitats financeres estan "molt reglats" i que escolten tots els actors, una resposta semblant a la que donava la setmana passada el conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno.
Amb l'interrogant de què passarà amb els sous dels directius, Gortázar se centra en les sortides: "Volem un acord raonable, que permeti fer front a un entorn dur: hem de tenir la capacitat d’adaptar-nos, és el nostre compromís". El cost d'aquests acomiadaments no serà baix, però el conseller delegat no els ha volgut detallar encara. Serà al juny, que es tindrà la xifra definitiva de les baixes, quan es comunicarà la quantitat. El que sí que ja sap l'entitat és que la posició sòlida actual li permetrà fer front a aquesta despesa laboral i a tota la resta de les expenses que sorgiran de la fusió i que encara no han tingut un impacte en l'empresa. I és que tot allò relacionat amb Bankia només es nota en el balanç del primer trimestre, però no en el compte de resultats.
El 'badwill' i el futur
Han estat, això sí, els primers resultats que ha presentat la nova entitat. Sense incorporar els extraordinaris associats a l'absorció, el benefici atribuït de la companyia ha estat de 514 milions d'euros, que multipliquen per sis el resultat del primer trimestre del 2020. Aquests 4.786 milions d'euros que comentàvem a l'inici d'aquest text, sorgeixen després de sumar el fons a comerç negatiu que s'ha generat de la fusió. És l'anomenat badwill, la diferència entre el valor raonable dels actius i passius i del valor de les accions que emet l'empresa. El resultat en el cas de Bankia i Caixabank ha estat de 4.300 milions d'euros.
El que més impacte ha tingut en la diferència de resultats entre enguany i el primer trimestre de l'any anterior han estat les provisions per fer front a l'impacte econòmic de la covid-19. Gortázar ha explicat que "a causa de la fortalesa que tenim, no ha estat necessari fer provisions aquest 2021". L'any passat en canvi, el primer trimestre es va reservar una dotació de 400 milions d'euros, que va tenir un impacte en el compte de resultats d'aquells tres mesos. El conseller delegat de Caixabank ha avisat que el fet que no s'hagin hagut d'utilitzar no vol dir que no s'hagi de fer en un futur: "Ens estem anticipant". Això ha suposat que les despeses d'explotació s'hagin reduït un 3,3% el primer trimestre. Tot i així, les previsions apunten que l'ERO i altres despeses causades per la fusió faran créixer la xifra un 1% a finals d'any.
Gortázar ha destacat l'activitat comercial que ha presentat l'entitat durant el primer trimestre tot i la quarta onada de la covid-19: "Hem recuperat un nivell d'activitat elevat". Els ingressos core han augmentat un 1% fins a situar-se en els 2.066 milions d'euros. El marge d'interessos s'ha reduït fins als 1.191 milions d'euros, un 0,7% menys en taxa interanual. Tot i així, els contractes d'assegurances s'han enfilat un 9,3%, els resultats associats a les asseguradores participades ho ha fet un 39,2% i les comissions, un tímid 0,2%.
Gortázar: "A causa de la fortalesa que tenim, no ha estat necessari fer provisions aquest 2021; és el principal factor que ha influït en el compte de resultats"
Del resultat de 514 milions -el que té en compte l'entitat-, 444 milions corresponen a l'activitat bancària i d'assegurances, 58 milions provenen de la filial portuguesa BPI, i 12 milions, de participacions. El conseller delegat ha fet un esment especial a la tendència de BPI: "Les quotes de mercat ja han superat el 10% i les ràtios de morositat són molt baixos, d'un 2,2%; és un jugador fantàsticament ben posicionat a Portugal". La ràtio de morositat de Ciaxabank és més alta, d'un 3,6% -per sobre del 3,3% del 2020-. Tot i així, es troba per sota de les previsions que feia la companyia a principis d'any, quan s'estimava que augmentaria fins a entre un 4% i un 5%.
De cara al futur, el conseller delegat de Caixabank ha establert dos reptes principals, que són generalitzats al món financer. El primer és el canvi de comportament dels seus clients amb la digitalització. Tot i que "no és un repte nou ni específic del sector financer", Gortázar el destaca. L'entitat compta amb més de 10 milions de clients digitals, un 70,5% del total. Aquest percentatge ha augmentat des del 47,6% en només cinc anys. L'altre repte de futur és la prolongació dels tipus baixos d'interès, que "pensàvem que era un factor conjuntural, però s'està convertint en estructural". Gortázar ha avisat que generen una "pressió en els marges" i que tenen un efecte retardat. Però aquest és un futur a mitjà o llarg termini. El futur més immediat estarà marcat per l'ERO.