• Empresa
  • Cambra de Barcelona, un joc d'escacs a quatre (o més)

Cambra de Barcelona, un joc d'escacs a quatre (o més)

Les candidatures negocien i estudien diferents fòrmules per guanyar representativitat i arribar a la presidència

Enric Crous i José Maria Torres volen presidir la Cambra de Comerç de Barcelona
Enric Crous i José Maria Torres volen presidir la Cambra de Comerç de Barcelona
Victor Costa
Exdirector de VIA Empresa
Barcelona
07 de Febrer de 2019
Act. 28 de Febrer de 2019

"La creativitat, imaginació i intuïció més que el coneixement mitjà del joc són indispensables, així com el caràcter ferm. El triomf arriba només amb la lluita". Aquesta és una de les premisses bàsiques de Garri Kaspárov, el gran mestre dels escacs i campió del món entre 1985 i 2000. Les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona no són un joc d'escacs, però sí de cadires i aliances a la recerca de representativitat i una presidència. En total, són més de 400.000 empreses i autònoms que estan cridades a les urnes electròniques entre els dies 2 i 7 de maig (remot) i 8 de maig (presencial). Per segon cop a la història de la Cambra hi ha més d'un candidat i la llista oficial de presidenciables està formada pel president del consell de Banca Mediolanum, Carles Tusquets, el ja exconseller delegat de Cacaolat i exdirector general de Damm, Enric Crous, el president de Numintec, José Maria Torres, i l'administrador de ServiAux, Ramon Masià. Alhora, associacions com 50a50 o el Cercle Català de Negocis (CCN) de la mà de l'ANC també mouen fitxa per entrar dins el ple. Segons fonts de VIA Empresa, s'estan produint diferents reunions on no es descarten grans aliances abans del 25 de Febrer que és quan finalitza el termini per presentar candidatures. "A la Fira de Barcelona se sabrà tot", assegurava el president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, poc abans del desenllaç final de la institució ara presidida per Pau Relat. A la Cambra també se sabrà tot. 

 

Amb les negociacions en plena ebullició, tot apunta que es podrien crear dos grans blocs. Com a la Guerra Freda, però sense que la Cambra de Barcelona sigui cap guerra sinó més aviat un ball de candidatures on sí que hi ha línies vermelles i tothom vol assegurar-se la seva particular victòria. Per un costat, es gesta una gran aliança entre les candidatures de Crous, Torres, 50a50 i el Cercle Català de Negocis. Per l'altre, no es descarta tampoc una aliança entre Tusquets i Masià. De moment, tots asseguren que van per lliure però els telèfons no deixen de sonar i ja s'han produït reiterades reunions entre les diferents candidatures, segons apunten fonts de VIA Empresa. Amb creativitat, imaginació i intuïció. 

La continuïtat de Tusquets

La candidatura de Carles Tusquets es diu Creem futur. Abans, però, val més recordar també el seu passat com a fundador de Fibanc i president del Cercle d'Economia. En el tret de sortida de la seva candidatura ja es va reivindicar que compta amb "nombrosos agents econòmics i empresarials de Barcelona", com també autònoms, pimes i grans empreses. Entre vestidors, tothom posiciona al vicepresident d'Inverco i president del consell de Banco Mediolanum com "el candidat continuista de Miquel Valls" alhora que s'assegura que compta amb el suport de La Caixa que té un pes molt significatiu dins les cadires de grans empreses en el ple de la Cambra. Tot i això, Valls ha preferit no posicionar-se públicament sobre qui li agradaria que fos el seu successor. 

 

Entre els eixos estratègics de Tusquets es troben: la marca Barcelona, els negocis del Mediterrani, la transformació digital o la internacionalització. De fet, el Corredor Mediterrani és una prioritat per a una gran majoria de grans empresaris catalans i valencians, tal com es va posar de manifest el setembre passat al Palau de Congressos de Catalunya quan #QuieroCorredor va fer història a Barcelona. Un dels homes forts de la candidatura de Tusquets és el president del comitè executiu de Barcelona Centre de Disseny (BCD), Pau Herrera, que alhora també va ser membre del ple de la Cambra i del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona entre 2006 i 2010.

Els punts sobre les is de Crous

El també exdirectiu de Fira de Barcelona i Mercabarna Enric Crous es va presentar com a candidat a la presidència de la Cambra de Barcelona el passat 30 de Novembre: "Sóc l'últim que he aparegut en escena. No sé si apareixerà algun candidat més... Em fa il·lusió i és el moment d'agafar compromisos. Estimem la Cambra, estimem el país i estimem la democràcia." Amb "respecte, l'esportivitat i Fair Play" per la resta de candidats. En una entrevista a VIA Empresa, Crous assegurava que "els conec a tots i tinc un enorme respecte i afecte per quasi tots ells". Quasi tots ells. Aliances? "De moment no, però en aquesta vida no pots dir mai d'aquesta aigua no beuré. 50a50? Parlarem", afegia llavors. 

Crous: "Sóc l'últim que he aparegut en escena. No sé si apareixerà algun candidat més... Estimem la Cambra, estimem el país i estimem la democràcia."

Un mes i mig després, l'aigua sembla que flueix. La candidatura de Crous porta el lema Dels Nostres. Però qui són Els Nostres? "La gent corrent: autònoms, petites, mitjanes i grans empreses", defensa. La seva llista de candidats té dos terços de pimes, un 40% d'empreses de territori, un terç de dones i un terç de persones amb menys de 50 anys. Alhora, hi ha més d'un 75% de renovació. Dos dels primers a donar suport a la seva candidatura a través de les xarxes socials tan bon punt va sortir va ser Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Seguros i president de Respon.cat, i Gabriel Jené, director general de la Mallorquina i president de Barcelona Oberta. 

Crous va deixar definitivament les seves responsabilitats a Cacaolat i Damm durant la segona quinzena de gener i ara es dedica plenament a la cursa electoral per la Cambra. Des de llavors ja s'ha reunit amb institucions com el Gremi d'Indústries Gràfiques i de Comunicació de Catalunya, Barcelona Oberta, el Col·legi d'Agents de la propietat Immobiliària, la Federació Empresarial del Gran Penedès, la Unió Empresarial Intersectorial i els Castellers de Vilafranca. A títol personal també s'ha trobat amb el president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el regidor de Turisme, Comerç i Mercats de Barcelona, Agustí Colom, l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, o el vicepresident d'Omnium, Marcel Mauri, en defensa de "la cultura catalana i dels drets civils i les llibertats", entre d'altres. 

Els vots (electrònics) de Torres

 "La Cambra actual no representa autònoms, pimes, ni grans empreses", assegurava José María Torres en una entrevista a VIA Empresa. El president de Numintec i campió del món de karate té com a lema Les empreses al capdavant! i centra la seva candidatura en la lluita per a la segona oportunitat, l'equilibri empresarial o la internacionalització. Està en diferents patronals com Foment del Treball o Pimec, és un dels impulsors de la plataforma Pymes i ha patrocinat diversos actes com el primer Congrés Internacional de Dones organitzat per la mateixa Pimec. 

Torres: "Als que han manat sempre, els interessa que voti molt poca gent, per això és important el vot electrònic"

"Als que han manat sempre, els interessa que voti molt poca gent, per això és important el vot electrònic", afegeix. Tant és així que Torres va ser també el primer candidat a criticar que "a les eleccions del 2010, on la participació va ser de l'1,8% del cens electoral, del qual el TSJC va considerar nul el 100% del vot emès per correu postal i només un 9,2% va votar de forma presencial".

La candidatura de Torres compta amb els suports d'empreses i institucions de rellevància com FactorEnergia, el Gremi de Peixaters de Catalunya, Bufete Escura, la Unió de Botiguers de Mataró, Grupo Corsa o Eurofincas, entre d'altres.

Les "converses" de Masià que uneixen

"Vull constatar el divorci entre la Cambra i la realitat empresarial", assegurava l'economista i advocat Ramon Masià aquest mateix dimarts durant un esmorzar sobre turisme al restaurant Can Soteras. Masià va ser "el cap de campanya" dels presidents de la Cambra Antoni Negre i Miquel Valls, i ara ha decidit fer un pas trencador endavant sota el lema Anem per feina!. Membre del ple de la Cambra de Comerç i del comitè executiu de Turisme de Barcelona, l'economista i advocat fa més d'un any que treballa en aquesta candidatura per assumir les regnes de totes dues institucions. 

Masià: "No tenim grans corporacions al darrere, no hi ha empreses de l’Ibex 35"

"No tenim grans corporacions al darrere, no hi ha empreses de l’Ibex 35", insisteix. Ara bé, admet haver tingut "converses" amb altres candidats i no descarta "una integració amb una altra candidatura" tenint en compte que "hi ha més del que ens uneix que el que ens separa". Masià també es mostra a favor del vot electrònic, però "amb garanties" per part de la Generalitat per evitar així tant impugnacions com fraus per suplantació d'identitat. "Ens preocupem més de com votar que no de dir si hi han o no votacions", afegeix. I sobre el relleu de Fira de Barcelona? "Manifestament millorable". 

Entre els suports més destacats de Masià es troben el fundador de Grup Ametller, Josep Ametller, el president de Retailcat, Joan Carles Calbet, la fundadora d'ACC Imagen, Beth Robes, el CEO d'Eurofil, Lluís Puig, el conseller delegat de Sogesa, Alfred Martínez-Sabadell, el doctor Ramon Cugat o l'expresentadora de TV3 i TVE Asha Miró, entre d'altres. 

Les dones de 50a50

Fa temps que les dones de 50a50 fan tremolar els ciments de la (des)igualtat de gènere a la Cambra de Barcelona. La cara més visible és Anna Mercadé, presidenta de l'associació i assessora a la Cambra. "Les dones empresàries, altes directives i professionals d'aquest país volem un canvi real", assegurava en un article a VIA Empresa. Ara bé, l'estratègia per guanyar la paritat a la Cambra està dissenyada pel trident format per Isa Moll, Carol Daunert i Noemí Moya

Daunert: "Es col·loca gent basat en amiguismes i favors, però no en meritocràcia"

"El ple no és transparent i no representa el teixit empresarial ni Barcelona", insisteixen. Tant és així que Daunert detalla que la representació femenina en el ple de la Cambra no arriba al 10% del total de vocalies i és del 22% entre les cadires triades a proposta d'organitzacions empresarials. El seu objectiu és fer complir la Llei d'Igualtat Catalana i aconseguir que hi hagi un 50% de dones al ple i al consell executiu de la Cambra. "Si s’han de fer coses noves, ha d’haver nova gent amb noves formes de fer i altres punts de vista", afegeix Moll. 

De moment, no tenen una candidata presidenciable sinó que volen guanyar epígraf a epígraf, programa a programa, persona a persona. "Es col·loca gent basat en amiguismes i favors, però no en la meritocràcia", critiquen. 

El compromís polític del Cercle Català de Negocis (CCN) 

El Cercle Català de Negocis ha estat l'última organització a entrar a la cursa electoral de la Cambra. Compromesos "amb la República i la sobirania fiscal" alhora que volen "desvincular l'economia de l'Ibex 35". Des de la patronal s'assegura que "la finalitat és retornar la representativitat de les Cambres de Comerç a les pimes, comprometre-les amb la situació política del nostre país, reduir-ne el caràcter presidencialista i fer-ne d'elles veritables catalitzadors del nostre teixit empresarial". Així doncs, l'organització dirigida per Albert Pont no ha presentat tampoc un candidat presidenciable sinó "un equip multidisciplinari de professionals independents" per a cada una de les 13 Cambres de Catalunya. Entre vestidors, sonen alguns noms mediàtics com els actors Joel Joan o Toni Albà per guanyar els epígrafs vinculats al món audiovisual, oci i entreteniment. 

Abans que es fes oficial la candidatura del Cercle de Negocis, l'Assemblea Nacional Catalana ja va anunciar la seva ofensiva per tenir presència sobiranista en entitats empresarials i col·legis professionals de relleu amb el "compromís d'erradicar la pràctica de la compravenda de càrrecs i llocs de representació de les empreses en els òrgans de govern de les Cambres allà on es pugui donar". En aquest sentit, des de la CCN insisteixen que volen que les empreses estrangeres que inverteixen a Catalunya passin a formar part dels òrgans de decisió de les cambres catalanes en substitució d'aquells que han mogut la seva seu social. 

CCN: "A les darreres eleccions de 2010 el 55% dels candidats guanyadors a cada un dels diferents epígrafs no varen aconseguir més de 20 vots d'un total de 400.000 possibles"

Alhora, també critiquen de forma directa que "hi ha altres candidats a la presidència de la Cambra de Barcelona es presenten en nom del moviment sobiranista amb la finalitat d'ocupar aquest espai electoral. Tanmateix, hem d'advertir a l'electorat d'aquesta Cambra que alguns candidats no son allò que diuen ser i enlairen l'estelada, són membres de la junta directiva de grans empreses que recentment ha deslocalitzat la seva seu fora de Catalunya, instrumentalitzades pel govern espanyol. A més, no ens consta que mai hagin participat activament en el procés sobiranista si no ha estat per entorpir-lo des de dins o per aprofitar-se'n".

A tall d'exemple, el CCN alerta que "a les darreres eleccions de 2010 el 55% dels candidats guanyadors a cada un dels diferents epígrafs no varen aconseguir més de 20 vots d'un total de 400.000 possibles. Així s'explica com les pimes que representen el 93,8% de l'empresariat català, acabin tenint un 8% de la representació en els òrgans de govern de les Cambres de Comerç".

Guanyarà la millor candidatura o la millor aliança. Però sobretot, que hi guanyin els autònoms així com les petites, mitjanes i grans empreses que impulsen l'economia i formen part del teixit català. Creativitat, imaginació i intuïció a l'estil Kasparov no faltarà dins aquest nou Joc de Trons empresarial.