Després de 17 anys (amb quatre de pròrroga), Miquel Valls deixarà la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Abans de marxar, però, encara ha tingut temps per presentar un estudi sobre la mobilitat de Barcelona on s'ha parlat del present i futur de la mobilitat, però també d'eleccions camerals. "Hem sigut neutrals en el període electoral", ha reivindicat Valls, tot i preferir no entrar massa més en detall a l'hora de valorar els resultats definitius que han posat sobre la taula una victòria indiscutible, per majoria absoluta, de la candidatura independentista Eines de País a la Cambra de Barcelona.
Després d'haver trucat a la candidata i empresària Mònica Roca que sona com a presidenciable per felicitar-la, Valls ha insistit en la seva voluntat de fer "una transició ordenada i tranquil·la" a través de diverses reunions amb Eines de País durant el mes de juny. I de nou, ha insistit en la seva "escrupolosa neutralitat". Una neutralitat que durant la campanya electoral s'ha posat reiteradament en dubte per part d'alguns candidats. "T'avala el Valls, per Déu", li va etzibar Enric Crous a Carles Tusquets en un debat per TV3. Prèviament, José Maria Torres ja havia criticat que "la candidatura del senyor Tusquets utilitza recursos de la Cambra que paguem entre tots per fer la seva campanya".
Valls: "Hem sigut neutrals en el període electoral"
Amb "els draps bruts" entre candidats ja passats (o no), Valls reivindica que durant el procés electoral tant ell com la institució que presideix han vetllat perquè totes les candidatures tinguessin "el suport i l'acompanyament necessari". I no dubta a assenyalar els comicis com "un èxit organitzatiu" alhora que qualifica el vot electrònic "d'important i significatiu". En concret, hi ha hagut 19.243 vots vàlids a la Cambra de Barcelona, el que suposa un 4,55% de participació respecte l'1,95% de participació amb un 0,18% de vot vàlid dels últims comicis de 2010.
L'estabilitat pressupostària amb cadires de plata
"No hi ha cap circumstància que ens faci pensar que no s'assoliran els objectius", ha assegurat l'encara president de la Cambra de Barcelona respecte el pressupost i el pla previst per aquest 2019. Ara fa tot just dos mesos, el director general de la Cambra, Xavier Carbonell, explicava que l'entitat va tancar el 2018 amb un pressupost de quasi 18,6 milions d'euros, dels quals un 10% prové de les aportacions d'empreses i patrocinis, un 8% d'explotació d'actius i fins a un 82% de la prestació de serveis.
Carbonell: "L’estabilitat pressupostària de la Cambra està d’alguna manera superada"
"L’estabilitat pressupostària de la Cambra està d’alguna manera superada" després d'haver afrontat un procés de transformació "brutal" del seu finançament amb l'eliminació de les quotes obligatòries, defensava Carbonell llavors. Ara, Valls té molt clar que objectius com la internacionalització i la competitivitat són assolibles i que en l'apartat d'agraïments del seu mandat hi ha d'haver lloc per a les grans empreses que han pagat almenys 75.000 euros anuals per tenir una cadira garantida al ple. Després de les eleccions, s'ha popularitzat l'expressió 14 cadires de plata.
El president de la Cambra, però, no ha dubtat a sortir en defensa de les grans empreses i recordar que les seves aportacions han substituït els fons públics, que després del decret de 2010 es van reduir fins a un 70%. "Gràcies a les aportacions de les grans empreses que van apostar per la Cambra de Comerç hem pogut reinventar-nos i ser una institució de prestigi, sanejada econòmicament i avui estem en condicions de presentar resultats satisfactoris", ha insistit. Amb les xifres a la mà, constata que la Cambra ha ingressat al voltant d'1,2 milions d'euros anuals per part de les grans empreses davant de l'aproximadament un milió d'euros de la Generalitat. Valls detalla que un terç del pressupost de la Cambra de Barcelona, el que suposa 6,69 milions d'euros d'un total de 19,8, prové de la Cambra de Comerç d'Espanya i de les grans empreses.
Fa tot just una setmana, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ja va deixar clar que la voluntat de la Generalitat és "introduir criteris purament democràtics" i "reduir a la mínima expressió" els representants que tenen garantit el seu lloc a la Cambra pel simple fet de pagar com és el cas de grans empreses com Abertis, Banc Sabadell, Banc Mediolanum, CaixaBank, Criteria Caixa, Indra, Naturgy, Racc, Damm o Societat General d'Aigües de Barcelona, entre d'altres.
Respecte el nou edifici de 20.500 metres quadrats de la Cambra al 22@, l'encara president ha recordat que el conveni queda pendent de ratificació per part del pròxim president/a de la Cambra i alcalde/essa de Barcelona. "En el moment de traspàs, farem valoracions", ha conclòs. Es preveu que el nou plenari es constitueixi a finals de juny o principis de juliol i mentrestant, la junta rectora gestiona la Cambra. Ja ha començat la segona part d'aquesta gran pel·lícula cameral que a vegades recorda a la ficció de Joc de Trons o la comèdia de los Hermanos Marx.