"Arribarà un moment en què creguis que tot ha acabat. Aquest serà el començament". Aquesta cita del filòsof grec Epicur és un bon titular del moment actual que viu la Cambra de Comerç de Barcelona fundada el 1886 i que dóna avui el seu particular tret de sortida electoral. Hi ha fins a 423.146 potencials electors (una xifra superior als electors del totpoderós Barça) cridats a les urnes electròniques, entre els quals s'inclouen autònoms, emprenedors, petites, mitjanes i grans empreses. Per primer cop a la història, hi ha tres llistes amb tres presidenciables Enric Crous, Carles Tusquets i Ramon Masià, la llista independentista Eines de País que compta amb el suport de l'ANC i el Cercle Català de Negocis i per últim, la llista de l'Associació 50a50 de dones. Després d'una campanya electoral més disputada que mai i amb el fantasma de la impugnació encara molt present, aquest és l'últim (o el primer) gran capítol de la temporada del Joc de Trons cameral. El principio del fin o el fin del principio? Minut i resultat.
Minut i resultat: 1x1
- L'exdirector general de Damm i Cacaolat, Enric Crous, és el candidat presidenciable de la llista Crous&Torres. Fa tàndem amb el president de Numintec, José Maria Torres, amb qui va segellar una aliança avançada per VIA Empresa. El pacte amb 50a50 es va frustrar en 72 hores. El seu lema és: "Si tu no votes, res no canviarà". “Serem la gota malaia per denunciar el dèficit d’infraestructures, el sobrecost de l’energia i el nyap de Rodalies” o "Qui voti serà un heroi" són alguns dels seus best hits. Sense oblidar tampoc el J'Accuse d'Émile Zola versió cameral: "Les úniques trampes que es fan és la candidatura del senyor Tusquets, que utilitza recursos de la Cambra que paguem entre tots per fer la seva campanya".
- El president de Banco Mediolanum a Espanya i Trea Capital, Carles Tusquets, és el presidenciable de la llista Equip Tusquets. El seu lema és Creem futur. Seus són els titulars: "La Cambra de Barcelona ha de ser el contrapoder de la política", "Les empreses no tornaran fins que no vegin estabilitat política i és un error bestial demonitzar les més grans" o "Que ningú em doni lliçons de paritat!". Un dels seus projectes insígnia és la Cambra jove com a rèplica de la gran. Tot i no haver sigut mai membre del ple de la Cambra, se'l titlla a ell i al seu equip de "continuista" i de tenir el suport tant de Miquel Valls com de la gran majoria de grans empreses.
- L'economista i advocat Ramon Masià és candidat presidenciable de la llista Anem per feina. És de la pedrera cameral del carrer Beethoven i va ser el cap de campanya dels expresidents Antoni Negre (el seu tiet) i Miquel Valls amb qui ara manté discrepàncies. Entre les seves frases més cèlebres en campanya electoral són recordades: "Les eleccions a la Cambra no poden ser un concurs de bellesa", "No tenim grans corporacions al darrere, ni cotitzem a l'Ibex 35" o "Hi ha dos tipus d'oligarquia: espanyola i catalana. Volem ajudar a aquells que no tenen padrins". Només ell sembla disposat a impugnar les eleccions i de moment, ja ha presentat dos recursos d'alçada. I també ha presentat un llibre: Del Consolat de Mar a la Cambra de Comerç d'Europa.
- Llista Eines de País. No presenten candidat presidenciable. "La finalitat és retornar la representativitat de les Cambres de Comerç a les pimes, comprometre-les amb la situació política del nostre país, reduir-ne el caràcter presidencialista i fer-ne d'elles veritables catalitzadors del nostre teixit empresarial". Algunes de les seves cares més visibles són Joan Canadell, Jordi Roset, Pere Barrios o Joel Joan. "Defensar els interessos dels empresaris d'aquest país és polititzar?", es pregunta Canadell. I té molt clar que "l'empresariat és més independentista que la societat". Volen impulsar un sistema de consultes a l'empresariat per saber si estan d'acord en ajudar a construir la República, la sobirania fiscal o declarar el rei Felip VI persona 'non grata' a la Cambra.
- Llista 50a50. La revolta de les dones a la Cambra impulsada per Anna Mercadé des de la sala de màquines. En tres eixos: competitivitat, diversitat i sostenibilitat/responsabilitat social. "Es col·loca gent per amiguismes i favors, però no per meritocràcia", etziba la portaveu Carol Daunert. "Ara no queda bé que en una foto no surti cap dona, però no és només la foto", afegeix Noemí Moya, candidata i mànager de relacions institucionals i exteriors de Nissan a Europa. Entre la dotzena de candidates hi ha "sensibilitats polítiques diferents", però un objectiu comú: la paritat.
Com votar?
Votar o no votar? Aquesta no és la qüestió, o potser sí. Com votar? "Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí", que canten els Manel. En el ple de la Cambra de Barcelona, hi ha un total de 60 vocalies, de les quals 40 es decideixen per vot electrònic: remot entre les 9 hores del 2 de maig i les 9 hores del 7 de maig (Alerta: 9 hores del 7 de maig) i presencial entre les 10 hores i les 18 hores del 8 de maig a les oficines centrals de Diagonal, 452 o a cadascuna de les 10 delegacions territorials.
Qui pot votar? Ras i curt: "Totes aquelles persones, físiques o jurídiques, nacionals o estrangeres, que exerceixin activitats comercials, industrials, de serveis o navilieres dins la demarcació cameral que comprèn tota la província de Barcelona tret dels territoris que formen part de les demarcacions de les Cambres de Manresa, Sabadell i Terrassa i que estiguin dins el cens exposat i aprovat".
Una dada extra de recordatori: "Un 94,48% de les empreses a Catalunya corresponen a un treballador autònom o una empresa amb menys de 10 assalariats". Per a més informació, aquí hi ha el cens, els 187 candidats/es (inicialment eren 192, però hi ha hagut cinc baixes d'última hora). Pel vot remot és imprescindible el certificat digital i l'elector ha d'omplir una declaració acreditant que està legitimat per fer-ne ús i que representa l'empresa electora.
Carbonell: "Poden votar totes les empreses que tinguin una activitat econòmica, estigui on estigui la seva seu"
Les persones físiques poden votar de forma presencial després que la Mesa els identifiqui amb el DNI, comprovi que no han votat ja de forma remota i es doni accés al sobre cec amb credencials per votar. En el cas de les persones jurídiques, el vot presencial s'ha d'emetre a través d'un representant que més enllà d'identificar-se també ha de presentar els seus poders de representació per evitar així una possible suplantació d'identitat.
En aquest sentit, el director general de la Cambra de Comerç de Barcelona, Xavier Carbonell, ha deixat molt clar que "poden votar totes les empreses que tinguin una activitat econòmica, estigui on estigui la seva seu".
14+6 cadires de plata
Més enllà dels 40 principals, el ple de la Cambra de Barcelona està format per 20 membres més que també compten i molt: 14 cadires reservades a les empreses que aporten almenys 75.000 euros per any a l'ens cameral i sis cadires més a proposta de les patronals. A la llista d'empreses amb més aportació voluntària hi ha: Abertis, Banc Sabadell, Banc Mediolanum, CaixaBank, Criteria Caixa, Deloitte, Indra, Magma disseny, Naturgy, PwC, Promotora Kasde (Catalonia Hotel & Resorts), Racc, Damm i la Societat General d’Aigües de Barcelona.
Pimec i Foment/Fepime semblen un matrimoni amb separació de béns. I com a tal, no han arribat a un acord pels seients que els pertoquen. Així doncs, els 54 membres electes sorgits de les urnes i de les empreses de major aportació voluntària triaran el pròxim 5 de juny sis membres electes més d'entre els 12 candidats a proposta de les organitzacions empresarials: José Maria Torres, Emili Rousaud, Martina Font, Maria José Tarancón i Josep Ignasi Hornos per part de Pimec i Santiago García-Nieto, Jaume Roura, Elisabeth Trallero, Anna Cornadó, Joan Canals i Francina Valls per part del tàndem Foment i Fepime.
Això sí, Pimec ja ha escollit equip: "Tant Crous com Torres són bons gestors, representaran molt bé el teixit de pimes i seran capaços de transformar la Cambra que necessita una visió més empresarial que política".
La tensió del Palau Robert
En reiterades ocasions, diferents candidats han posat de manifest que "la participació a les eleccions del 2010 va ser de l'1,8% del cens electoral, del qual el TSJC va considerar nul el 100% del vot emès per correu postal i només un 9,2% va votar de forma presencial". De fet, critiquen que Miquel Valls fos president de la Cambra per aproximadament 700 vots.
La gran novetat d'aquestes eleccions és el vot electrònic que es va presentar en societat i amb molta tensió a la sala cotxeres del Palau Robert. Les empreses Scytl i AGTIC Consulting són les encarregades de la plataforma de vot electrònic i auditoria externa del procés electoral que inicialment va quedar buida, respectivament.
Al llarg de la campanya, l'eliminació de la doble autenticació en la votació electrònica, la possible suplantació d'identitat per part dels gestors, l'hora dels comicis, la repetició de vots, la decisió de no enviar targeta censal a l'electorat, el cens que s'agafa que és el de 2017 (un any abans de la convocatòria d'eleccions per llei) o de no posar de quina llista forma part cada candidat han estat motius de disputa.
En defensa del vot electrònic, amb risc d'impugnació
La defensa del vot electrònic sense doble autenticació per part de la Conselleria d'Empresa i Coneixement encapçalada per Àngels Chacón és prou clara: "El vot per correu no reuneix les mínimes garanties de confidencialitat i intransferibilitat i en canvi, el vot electrònic, presencial i remot, facilita la participació: només es necessitarà una certificació electrònica. S’augmenta la seguretat i la transparència: tot el procés estarà auditat externament".
El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya també ha volgut esvair qualsevol mena de dubte: "Preguem que els candidats a la presidència de la Cambra de Comerç centrin els seus esforços a donar a conèixer les seves propostes electorals en comptes de posar en dubte l’activitat i la integritat dels gestors administratius, els quals realitzen una activitat professional àmpliament reconeguda i del tot aliena a aquest procés".
Les eleccions generals a Estònia del passat 3 de Març amb 563.107 persones votant, de les quals 247.232 ho van fer de forma electrònica des de casa, el que suposa un 43% del total, són només un exemple. Però, n'hi ha de molts d'altres i segurament més propers que també podrien servir de "precedent d'èxit i sense incidències" del vot electrònic com les eleccions a les Cambres de Comerç del País Valencià, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) o en diferents col·legis professionals com el COAC.
Tot plegat, però, no ha impedit que Masià ja hagi presentat dos recursos d'alçada i no descarti en absolut impugnar les eleccions camerals per evitar "una tupinada o un frau massiu". Els seus recursos ja estan en mans de la Junta Electoral Central que ha volgut deixar molt clar que "els certificats necessaris per al vot remot incorporen la identificació de la persona i la representació que ostenta (en cas de persona jurídica) i únicament es poden utilitzar per a la persona titular del mateix".
Paral·lelament, el director general de la Cambra de Barcelona ha defensat que "en aquest procés ens hi juguem molt. No permetrem posar en entredit el bon nom de la Cambra".
El comiat amb revolta de Valls
Un cop es conformi el ple, només quedarà pendent escollir el comitè executiu integrat pel president, els tres vicepresidents, el tresorer i set vocals. Així doncs, l'encara president Miquel Valls posarà punt i final als quasi 17 anys (amb quatre de pròrroga) que ha presidit la Cambra de Comerç de Barcelona. La història es repeteix.
Valls: "Marxaré si em deixen"
El comiat de Valls va viure la seva particular revolta cameral amb un últim ple anul·lat a finals de març on la meitat dels membres no van assistir-hi. Després d'un dinar, la plantada empresarial va ser majúscula i no es va aprovar l'ampliació del pressupost extraordinari dels 200.000 a 450.000 euros que pretenia fer difusió i incentivar la participació electoral. "Marxaré si em deixen", bromejava Valls.
I per acabar o començar, l'anàlisi de l'economista Enric Llarch: "En el principal debat entre candidats, organitzat per VIA Empresa, semblava que tots es pensessin que la Cambra pot exercir de Conselleria d’Empresa en petit. Tants eren els ambiciosos objectius de modernitzar el teixit empresarial català que es propugnaven des de cada candidatura. I encara que la Cambra durant molts anys s’ha considerat més que una cambra, el centre del món empresarial, els seus recursos i les seves possibilitats d’actuació són molt limitades per molt bé que ho pugui fer. En aquest sentit, valdria més focalitzar aquests recursos en un o dos objectius ben transversals i ben triats que no pas fer una política de perdigonada que no tindrà cap incidència real".
Punt i seguit.