Votar o no votar? Aquesta no és la qüestió, o potser sí. Qui votar? Aquesta tampoc és la qüestió, o potser sí. La gran pregunta entre candidats i potencials electors és: com votar a les eleccions de la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona? "La competència incentivarà els votants i hi ha un rècord absolut de candidats en el procés electoral", assegura Xavier Carbonell, director general de la Cambra. Per competència no serà i és que per primer cop a la història, hi ha tres llistes amb tres presidenciables Enric Crous, Carles Tusquets i Ramon Masià, una llista d'empresaris independentistes que compta amb el suport de l'ANC i el Cercle Català de Negocis i per últim, 15 dones aspirants de l'Associació 50a50. Votar a un dels 192 candidats/es és fàcil (o no) després de superar "la cursa d'obstacles", que es diu al backstage de les candidatures.
Carbonell: "La competencia incentivarà els votants i hi ha un rècord absolut de candidats en el procés electoral"
En el ple de la Cambra de Barcelona, hi ha un total de 60 vocalies, de les quals 40 es decidiran per vot electrònic: remot entre les 9 hores del 2 de maig i les 9 hores del 7 de maig i presencial entre les 10 i les 18 hores del 8 de maig a les oficines centrals de Diagonal, 452 o a cadascuna de les 10 delegacions territorials. Hi ha un total de 423.146 potencials electors cridats a les urnes, entre els quals s'inclouen autònoms, emprenedors, petites, mitjanes i grans empreses. "Com a Cambra no som ni una associació, ni una patronal, ni un grup d’empreses privades sinó una corporació de dret públic", ha defensat el director general.
Qui pot votar? I com?
Qui pot votar? Ras i curt: "Totes aquelles persones, físiques o jurídiques, nacionals o estrangeres, que exerceixin activitats comercials, industrials, de serveis o navilieres dins la demarcació cameral que comprèn tota la província de Barcelona tret dels territoris que formen part de les demarcacions de les Cambres de Manresa, Sabadell i Terrassa i que estiguin dins el cens exposat i aprovat".
I de fet, l'elector ja pot comprovar si està o no dins el cens a través de la pàgina web de la Cambra. Només s'ha d'introduir el NIF o DNI i saber a quin grup o categoria votar així com quins són els candidats corresponents. Ara bé, no se sap quina llista representa o quin és el seu cap de files en cas de tenir-lo. Com a requisit també es necessita un certificat digital. Al llarg del procés de votació hi haurà un servei d'atenció a l'usuari per resoldre "qualsevol incidència tècnica".
El cens total té 238.542 persones jurídiques i 184.604 persones físiques. Unes xifres que superen amb escreix, per exemple, l'electorat del totpoderós Barça. Tot i això, el director general de la Cambra recorda que no tenen tota la base de dades perquè "les empreses no estan obligades a pagar ni cedir les seves dades" a la institució. Així doncs, els aspirants a capitanejar la Cambra no tenen totes les dades del cens.
Carbonell: "Poden votar totes les empreses que tinguin una activitat econòmica, estigui on estigui la seva seu"
Les persones físiques poden votar de forma presencial després que la Mesa els identifiqui amb el DNI, comprovi que no han votat ja de forma remota i es doni accés al sobre cec amb credencials per votar. En el cas de les persones jurídiques, el vot presencial s'ha d'emetre a través d'un representant que més enllà d'identificar-se també ha de presentar els seus poders de representació per evitar així una possible suplantació d'identitat que tant preocupa a alguns dels candidats.
Entre les particularitats destaca que una empresa pot votar i presentar-se en més d'una Cambra sempre i quan hi tinguin una sucursal o una agència, de la mateixa manera que una empresa també pot votar encara que tingui la seu social fora de la demarcació però almenys un establiment a Barcelona. Però, per si encara quedava algun, Carbonell ho ha deixat molt clar: "Poden votar totes les empreses que tinguin una activitat econòmica, estigui on estigui la seva seu".
La revolució del vot electrònic
En reiterades ocasions, diferents candidats han posat de manifest que "la participació a les eleccions del 2010 va ser de l'1,8% del cens electoral, del qual el TSJC va considerar nul el 100% del vot emès per correu postal i només un 9,2% va votar de forma presencial". Una nova era s'obre amb el vot electrònic, sobre el qual Carbonell destaca que "la traçabilitat és extraordinària" i augura que es farà "una àmplia difusió per incentivar la participació". No faltarà tampoc una auditoria prèvia, durant i posterior a l'emissió de vots.
"El personal de la Cambra està involucrat amb total transparència i sense poder incidir en una candidatura o una altra", reivindica. Alhora, el director general de la Cambra de Barcelona també detalla que la plataforma del vot electrònic és la mateixa que es va utilitzar a la Cambra de València on el seu president José Vicente Morata defensa que "el vot telemàtic permet que totes les empreses del cens puguin votar només posant el seu CIF".
14+6 cadires decisives
Més enllà dels 40 principals que sortiran de les urnes electròniques, el ple de la Cambra de Barcelona està format per 20 membres més que també compten i molt: 14 cadires reservades a les empreses que aporten almenys 75.000 euros per any a l'ens cameral i 6 cadires més a proposta de les patronals Pimec i Foment/Fepime. A la llista d'empreses amb més aportació voluntària hi ha: Abertis, Banc Sabadell, Banc Mediolanum, CaixaBank, Criteria Caixa, Deloitte, Indra, Magma disseny, Naturgy, PwC, Promotora Kasde (Catalonia Hotel & Resorts), Racc, Damm i la Societat General d’Aigües de Barcelona.
La Cambra de Barcelona va tancar el 2018 amb un pressupost de quasi 18,6 milions d'euros, dels quals un 10% prové de les aportacions d'empreses i patrocinis, un 8% d'explotació d'actius i fins a un 82% de la prestació de serveis. Així doncs, segons Carbonell, "l’estabilitat pressupostària de la Cambra està d’alguna manera superada" després d'haver afrontat un procés de transformació "brutal" del seu finançament amb l'eliminació de les quotes obligatòries.
Des de la Cambra recorden també que Pimec i Foment/Fepime "no han arribat a un consens pels seients que els pertoquen". Així doncs, els 54 membres electes sorgits de les urnes i de les empreses de major aportació voluntària triaran el pròxim 5 de juny sis membres electes més d'entre els 12 candidats a proposta de les organitzacions empresarials. Un cop es conformi el ple, només caldrà escollir el comitè executiu integrat pel president, els tres vicepresidents, el tresorer i set vocals. Així doncs, Miquel Valls posarà punt i final als quasi 17 anys (amb quatre de pròrroga) que ha presidit la Cambra de Comerç de Barcelona.
La didàctica i el nom de la Cambra
Durant l'últim plenari es va aprovar un pressupost extraordinari de 185.000 euros respecte a aquesta plataforma, però Carbonell ja ha anticipat que proposarà en el pròxim ple ampliar "substancialment" aquest pressupost per tal de garantir "la transparència, la comunicació, el desenvolupament d'eines i l'accés a la informació" amb diferents campanyes en mitjans. Dit d'una altra manera, fer "un procés didàctic per ensenyar tot allò que s'ha de fer per votar".
Carbonell: "En aquest procés ens hi juguem molt. No permetrem posar en entredit el bon nom de la Cambra"
"En aquest procés ens hi juguem molt. No permetrem posar en entredit el bon nom de la Cambra", conclou Carbonell. I que amb aquest procés electoral a la Cambra hi guanyin sobretot els autònoms, els emprenedors i les petites, mitjanes i grans empreses que conformen el teixit econòmic i social de Barcelona i Catalunya!