El vot electrònic torna a ser protagonista. Aquest cop, però, el partit electoral no es juga a la Llotja de Mar sinó al Camp Nou. La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha passat la pilota al FC Barcelona. El CEO de Delta Partners i precandidat a la presidència del Barça amb la plataforma Sí Al Futur, Víctor Font, és un dels grans impulsors del vot electrònic a les pròxims eleccions del club que se celebraran el 2021. "Amb el vot electrònic asseguraríem una decisió democràtica", defensa.
Font: "Amb el vot electrònic asseguraríem una decisió democràtica"
Vot electrònic, per tres motius: escollir president amb el complement del vot presencial i amb Suïssa i Austràlia com a casos d'èxit, reformar l'Assemblea de Socis Compromissaris i realitzar votacions que tinguin a veure amb la simbologia del club. Com, per exemple, votar per canviar l'escut, el nom del Camp Nou o retirar samarretes, entre d'altres. El llavors candidat Jordi Majó ja va intentar introduir el vot electrònic durant les eleccions de 2010, però sense èxit.
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que ha estat entrevistat per VIA Empresa en motiu de la Diada de Catalunya ja ha mogut fitxa i s'ha dirigit de forma directa al president del Barça, Josep Maria Bartomeu, a través de les xarxes socials: "L'experiència a la Cambra de Comerç ha estat molt bona, hem tingut la participació més alta de la història a les eleccions. El Comitè Executiu li recomanem que analitzi a fons la conveniència de l'ús del vot electrònic". Tant és així que la Cambra ha dit per activa i per passiva que vol impulsar un sistema de consultes entre l'empresariat on el vot electrònic jugarà de nou un paper important. Entre d'altres qüestions, es decidirà si declarar o no al Rei Felip VI com a "persona non grata" després del seu discurs del 3 d'octubre de 2017.
Canadell: "L'experiència a la Cambra ha estat molt bona, hem tingut la participació més alta de la història a les eleccions. El Comitè Executiu li recomanem que analitzi a fons la conveniència de l'ús del vot electrònic"
Per la seva banda, la plataforma Scytl de vot electrònic ja ha entrat en joc. Com ja ho va fer a les eleccions de la Cambra, llavors no absent de polèmica. Es va caure o no el sistema de votació remota de Scytl durant les eleccions a la Cambra? "Tot i que en cap moment ha caigut el sistema informàtic ni s'ha interromput l'entrada de vots a l'urna, ja que seguien entrant vots, és cert que el sistema anava més lent del que és habitual", van argumentar des de l'empresa. Poc després, van afegir que "en cap cas s'havia vulnerat el caràcter del procés electoral" i que s'havia garantit l'anonimat i la privacitat dels votants.
Abans de les eleccions del 8 de maig a la Cambra, els candidats Carles Tusquets (va ser el tresorer més jove de la història del Barça) i Ramon Masià van criticar l'eliminació de la doble autenticació en la votació electrònica remota alhora que expressaven els seus dubtes sobre la suplantació d'identitat per part dels gestors o la repetició de vots. El fantasma de la impugnació del vot electrònic apareixia, per primer cop, el 8 d'abril i confirmava la seva presència judicial el passat 11 de juny des de l'Hotel Sofia amb els requeriments per "incompliments" i "irregularitats de calat" per part de Tusquets i Masià després d'haver perdut les eleccions davant la candidatura Eines de País.
De les tensions del passat també es construeixen les victòries del futur. Així doncs, el president de Scytl, Pere Vallès, insisteix que el sistema de vot electrònic és "segur i fiable" i es pot dur a terme des de qualsevol dispositiu connectat a a Internet, alhora que incrementa la participació, garanteix la privacitat de l'electorat i evita qualsevol manipulació.
Precedents per a un nou partit
Més enllà de la Cambra, es recorda sovint un precedent de vigent actualitat: les eleccions generals a Estònia del passat 3 de Març amb 563.107 persones votant, de les quals 247.232 ho van fer de forma electrònica des de casa, el que suposa un 43% del total. Però, n'hi ha d'altres i segurament més propers que també podrien servir de "precedent d'èxit i sense incidències" del vot electrònic com són les eleccions a les Cambres de Comerç del País Valencià, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) o en diferents col·legis professionals com el COAC.
Ara bé, el partit electrònic blaugrana no és tan fàcil com sembla i és que per tal de tirar endavant el vot electrònic s'ha d'introduir a la nova Llei de l'Esport de la Generalitat i s'ha de debatre i aprovar a L'Assemblea de Compromissaris del Barça. La pròxima assemblea se celebra el pròxim 6 d'octubre i calen 3.253 signatures per poder presentar el vot electrònic a debat. “No té sentit que un club com el Barça amb 140.000 propietaris i sempre vinculat a la democràcia no tingui en compte la seva opinió més enllà de quan es vota a les eleccions cada sis anys i a l'Assemblea de Compromissaris si en forma part”, reivindica Font.
Bartomeu: "Estem treballant en la possibilitat d'establir diferents seus de vot a Catalunya i Espanya, sense necessitat que tothom vingui al Camp Nou. És una altra opció mentre el vot electrònic no sigui tècnicament fiable"
El passat 23 de juliol, el CEO de Delta Partners ja va lliurar un software a la directiva per impulsar el vot electrònic. De moment, però, Bartomeu no sembla estar-hi massa a favor: "Per a les pròximes eleccions, estem treballant en la possibilitat d'establir diferents seus de vot a tota Catalunya i en algun lloc d'Espanya, sense necessitat que tothom vingui al Camp Nou. És una altra opció mentre el vot electrònic no sigui tècnicament fiable".
Les comparatives són odioses, però sovint necessàries: amb la introducció del vot electrònic va haver-hi 19.243 vots vàlids a les darreres eleccions a la Cambra de Barcelona, el que suposa un 4,55% de participació. A les eleccions camerals del 2010 quan el vot electrònic no estava permès, la participació va ser de l'1,8% del cens electoral, del qual el TSJC va considerar nul el 100% del vot emès per correu postal i només un 9,2% va votar de forma presencial.
Professionalitzar i digitalitzar el Barça
La història es repeteix. Ara, però, no es tracta de mobilitzar l'empresariat català sinó els socis del Barça per tal d'assolir unes eleccions a la presidència amb el màxim de representació democràtica possible. Nou partit, diferents jugadors i mateixa tàctica electrònica. En una entrevista a VIA Empresa, l'escriptor amb pseudònim Roger Vinton que està treballant en una nova opera prima sobre els secrets del poder dins el club de futbol defensava que "el Barça hauria de funcionar com una gran empresa i professionalitzar-se... Té una estructura de directius que no poden cobrar però que arrisquen el seu patrimoni a través dels avals. S'ha de fer un canvi de llei".
Nova Llei de Cambres amb nou model de finançament, nova Llei de l'Esport amb nou model de votació.
"Tots els clubs tenen un problema i és que són marques molt prestigioses però amb una facturació que no és proporcional a la seva fama. Cap club ha trobat la fórmula màgica per monetitzar els milions de seguidors que hi ha pel món. Si el Barça té 400 milions de seguidors i posen només un euro al mes... Imagina't", conclou Vinton.
"Catalunya serà digital o no serà", es repeteix com un mantra una i altra vegada. És així i això serveix tant pel futbol com per l'empresa, la política i la vida.